No se n’assabenten

Luís Ángel Fernández Hermana - @luisangelfh
25 desembre, 2018
Editorial: 266
Fecha de publicación original: 8 mayo, 2001

Passem avui, i ja veurem demà

La setmana passada em va tocar anar a un d’aquells esdeveniments que sembla que van contra corrent de tot, i que al mateix temps manifesten la riquesa i diversitat d’aquest món que tant ens costa veure des del prisma de l’opulència dels països industrialitzats. Me’n va oferir l’oportunitat la participació com a conferenciant a les IX Jornades d’Infociències 2001 a Barquisimeto, la capital de l’estat de Lara, a Veneçuela. En el viatge d’anada em vaig entretenir amb una mica de literatura “d’actualitat rabiosa”: un parell d’informes sobre l’aturada en sec de la “nova economia” i de les inversions en empreses d’Internet als Estats Units i Europa, i un relat excel.lent de la tornada d’una espècie típica d’aigües agitades: es taurons prestadors que tenen les puntcom tocades al punt de mira. Quan vaig arribar a Barquisimeto semblava que els ponents de les Jornades, els assistents i un cert clima social eren d’esquena a aquest paisatge grisós i carregat d’amenaces. No és que se n’excloguessin: Veneçuela no és precisament una festa, i en el repartiment del pastís de desigualtats li toca una porció impossible de digerir. Però això no vol dir la paràlisi i la depressió, ans tot el contrari.

Les IX Jornades d’Infociències 2001 en són un bon exemple. Un parell de mesos abans de llicenciar-se, els estudiants de la darrera promoció de la carrera d’Enginyeria Informàtica de la Universitat Centreoccidental “Lisandro Alvarado” (UCLA) s’encarreguen d’organitzar aquest esdeveniment. Enguany sota el lema “Cap a la societat dels negocis basats en la informació”, els futurs enginyers van tenir la visió de barrejar en les proporcions justes assumptes com la creació de xarxes per l’economia del coneixement, sistemes d’intel.ligència artificial i robòtica aplicats a l’organització de la comunicació en xarxa, la funció de la Internet mòbil a l’Amèrica Llatina, les dinàmiques de creixement en relació amb el valor de les idees i un mostrari de casos pràctics sobre les relacions electròniques entre l’administració pública i els ciutadans. Les exposicions van ser a càrrec de ponents procedents de diversos països i de Veneçuela.

Aquest còctel temàtic tan equilibrat va permetre obrir un ventall ric de possibilitats sobre les aplicacions d’Internet, sense centrar la discussió només en l’explotació comercial, sinó integrant-la en el marc més ampli de la potencialitat social de les xarxes. Els estudiants-organitzadors, amb un entusiasme i una capacitat d’organització que ja els agradaria tenir a moltes entitats de renom, van aconseguir atraure 600 assistents que van pagar entrada i es van beure les intervencions i van mantenir un nivell de participació alt en els debats. En aquesta època en què hom va a reunions típiques de països rics, com les que vaig esmentar en l’editorial “La venjança 2″, en les quals la veu del món opulent no para de recordar-nos que s'”ha acabat l’època dels rius de llet i mel per a Internet”, és bo trobar-se cara a cara amb una realitat molt més acolorida i complexa, en la qual les urgències no permeten que hom es distregui amb disquisicions hipotètiques: la lluita contra la pobresa exigeix emprar tots els recursos que la societat pugui aconseguir amb les idees i els coneixements necessaris per afrontar-la. Internet n’és un, com més va més essencial. Fins i tot en les condicions tan adverses com les que té Veneçuela, amb una taxa de penetració de la Xarxa molt baixa (o l’Argentina, per oferir un altre cas recent que vàrem comentar a l’editorial ” El Laboratori del Talent”).

Les xifres globals de persones connectades indiquen que al voltant del 5% de la població veneçolana és usuària de la Xarxa. Però aquesta estadística no reflecteix, com acostuma a passar en aquests casos, el grau de penetració de les tecnologies informacionals –no només d’Internet– com la telefonia mòbil (Veneçuela fa servir el sistema europeu de GSM), d’una banda, i l'”empenta social” d’alguns enclavaments, de l’altra. En aquest sentit, la Universitat de Los Andes (ULA) de Mérida (a l’estat del mateix nom) és sens dubte un exemple emblemàtic, ja que ha esdevingut una mena de sistema nerviós central de la ciutat, fins al punt que aquesta s’explica actualment, en gran mesura, per l’omnipresència de la institució acadèmica: 35.000 dels 300.000 habitants depenen directament de l’ULA. Però la influència d’aquesta institució és molt més densa i profunda. Apart que té un pressupost més elevat que el de la ciutat, l’ULA va apostar ben aviat a favor de les xarxes. Va cablejar la universitat i va esdevenir un dels nodes de la xarxa troncal d’Internet a través d’una connexió via satèl.lit amb Comsat.

Això va fer possible, per exemple, que el 1996, quan una part considerablement gran d’Internet es va quedar “cega” a causa d’un error en la gestió de la base de dades de les adreces puntcom comès per Internic, les comunicacions es van poder restablir ràpidament a gran part dels Estats Units gràcies al node de l’ULA, que va redirigir el trànsit i va eludir les zones inutilitzades per l’errada d’un operari de l’empresa dels Estats Units. Des d’aleshores, la infrastructura de l’ULA no ha parat de créixer i estendre’s tant dins com fora de la institució. Possiblement Mérida és la ciutat més connectada de Veneçuela, si no de l’Amèrica Llatina. La vida a la ciutat ja és inextricable del grau de penetració de la Xarxa. Com m’explicava Luis Núñez, membre del vicerrectorat acadèmic de l’ULA a Barquisimeto, “ara duem el cable, la fibra òptica o el satèl.lit allí on vagin els nostres estudiants i professors”. Així, per exemple, tots els ambulatoris de Mérida són cablejats i connectats a Internet com a part de l’extensió reticular de la Facultat de Medicina. I passa el mateix a molts altres àmbits. De fet, la Universitat és el principal proveïdor d’accés a la Xarxa a la ciutat i, al mateix temps, una promotora d’activitats socials, científiques, tecnològiques, culturals, econòmiques o artístiques que es reflecteixen, d’una manera o altra, a Internet o a través d’Internet.

Ja ho hem dit: sembla que hi ha gent que encara no s’ha assabentat que tot això de les tecnologies de la informació i de les xarxes és en crisi i va a mal borràs perquè “no hi ha manera d’aconseguir que siguin econòmicament rendibles”. Jo, per cert, no els vaig treure de l’error i penso que, en tot cas, vaig col.laborar una mica a consolidar les seves conviccions equivocades. I mentre hi persisteixin, em sembla que continuarem sentint coses sorprenents de gent com aquestes promocions d’enginyers de Barquisimeto o d’aquestes simbiosis entre ciutat i universitat com passa a Mérida i a la qual aspiren amb tanta ànsia i tan poc art i imaginació no poques urbs del món industrialitzat.

print