Pel fruit es coneix l’arbre

en.red.ando s’ha definit, des que va ser fundada el 1996, com a un mitjà de comunicació dedicat a reflexionar sobre els canvis produïts per Internet. Al llarg de gran part d’aquests anys hem compartit aquesta tasca amb un grup abundós de col·laboradors que ens han enviat les seves anàlisis des dels indrets on són respectivament en el ciberespai. Entre tots hem anat conformant un mitjà de comunicació amb la vocació d’acompanyar la pròpia evolució de la Xarxa i dels que l’habiten. Al mateix temps, a partir de les nostres pròpies experiències i de les anàlisis pròpies i d’altres, com també de les demandes que d’una manera o altra els nostres lectors ens han plantejat, hem proposat formes d’organitzar els fluxos de comunicació digital per crear espais de treball col·lectiu, on la intel·ligència distribuïda en xarxa tingués un significat i oferís resultats concrets. Avui som un mitjà que reflexionem, generem coneixement i desenvolupem sistemes perquè les organitzacions –de qualsevol mena que siguin– funcionin d’acord amb els criteris i necessitats de la Societat de la Informació.

De mitjà de comunicació en xarxa hem passat a ser un mitjà de producció i gestió de coneixement; aquest és un resultat ineludible de l’aproximació a la comunicació digital des de la participació dels individus i les organitzacions, la relació entre ells i el creixement dels sistemes d’informació elaborats a partir de les seves aportacions. Aquesta evolució reflecteix els mateixos canvis experimentats dins l’empresa. El desenvolupament de sistemes de generació de continguts i gestió del coneixement com en.medi@ ha comportat adaptacions internes considerables. La mera tasca periodística ja no era prou per fer palès, a través d’anàlisis i reflexions, per més consistents que fossin, el volum de les transformacions que Internet propicia. La gestió d’espais de quasi un miler de persones, amb aportacions d’una gran diversitat, tant per la riquesa com per la qualitat, ens ha anat convertint gradualment en gestors d’aquest coneixement.

A mesura que la Xarxa incrementava les connexions i permetia que la intel·ligència distribuïda tingués un abast més gran, amb tots els avantatges i inconvenients del cas en xarxes obertes, nosaltres hem anat creant contextos específics on aquesta intel·ligència compartida tingués un significat concret per als usuaris. Així hem après a elevar la qualitat de les aportacions, a glossar-les amb documentació cada cop més densa, rica i diversa, i a aprofitar les oportunitats enormes que la xarxa ofereix per compartir coneixements, experiències i objectius. Aquests són, tal com ho veiem nosaltres, els fonaments bàsics que permeten que els individus i les organitzacions funcionin com a entitats informacionals particularment adaptades a les necessitats de la Societat de la Informació. I aquests són, també, les matèries primeres imprescindibles per produir els béns bàsics de l’anomenada nova economia: informació i coneixement en xarxa.

Ara som en una fase particularment rica i fecunda. Juntament amb els gestors del coneixement (molts provenen del món de la comunicació i encara són en una fase d’aprenentatge accelerat) i els consultors que preparen les empreses que incorporaran en.medi@ com a sistema de gestió del coneixement en xarxa, estem creant nous productes d’informació i coneixement a partir de la participació i la relació establerta entre els usuaris d’aquests espais. És el que anomenem la fase de creixement dels sistemes d’informació.

Per exemple, aquests dies hem començat a publicar dins la nova secció “tema a tema” els resultats d’un any i mig de feina a l’en.medi@ que tenim a la revista en.red.ando, que està dedicat a debatre “els Nous Mitjans en la Societat de la Informació”. En total, hem recuperat més d’una trentena de temes, cadascun d’ells amb prou entitat com per acabar convertit en un llibre. Un llibre únic, ja que és escrit a moltes mans i sintetitza experiències, vivències i coneixements difícils de trobar en un sol autor. A més, els temes no són delimitats tan sols pel contingut del debat que s’ha mantingut a en.medi@, sinó també pels recursos aportats, documents, investigacions, resultats de congressos i actes, crítiques de llibres que hi estan relacionats, etc. De fer periodisme a la xarxa d’una manera específica amb la finalitat d’examinar l’impacte d’Internet i la comunicació digital en la vida quotidiana hem passat a satisfer necessitats concretes de grups i organitzacions reunits en contextos de col·laboració i intercanvi en xarxa. És el salt que esmentava de mitjà de comunicació a mitjà de producció de coneixement.

Ens sembla que aquesta és l’evolució natural d’una manera d’entendre la comunicació en el món de les xarxes, la qual cosa no vol pas dir que no sigui un procés difícil i complicat. Si Internet permet personalitzar la nostra demanda, aquesta ha de generar una oferta també específica de coneixement. Per això cal dissenyar un context virtual que permeti la participació per explicitar la demanda esmentada, per facilitar l’intercanvi entre els usuaris disposats a satisfer-la i per propiciar el creixement de la informació i el coneixement generat per aquest intercanvi. I aquestes són tasques noves que, d’altra banda, no hi ha manera d’automatitzar-les. Estem parlant de coneixement en xarxa, i aquest només es pot gestionar “neurona a neurona”, és a dir, mitjançant la intermediació directa d’equips altament especialitzats per funcionar en aquests contextos. Equips que nosaltres anomenem els “nodes intel·ligents de la xarxa”. El contrari –l’automatització o l’encadenament de rutines per “gestionar coneixement”– no sobrepassa el regne de la mera gestió documental.

L’altre aspecte d’aquest canvi és el que cada cop es veu més reflectit en el contingut de la pròpia revista. La feina en xarxa en espais com en.medi@, de fet la simple feina preparatòria per adaptar aquests espais a les organitzacions amb les quals estem en relació ens aporta una experiència riquíssima que hem de ser capaços de convertir en materials de reflexió i coneixement per transmetre-la als nostres lectors. Els nostres consultors són en una posició privilegiada per analitzar les dificultats i les oportunitats d’organitzacions disposades a adoptar metodologies informacionals, ja sigui per a la presa de decisions, per incorporar el coneixement dels seus treballadors a les seves estratègies a la xarxa, o per definir-les a base de posar els seus propis recursos en entorns participatius en xarxa.

Aquesta feina de consultoria i desenvolupament d’espais com en.medi@, com també la dels gestors de coneixement –els “nodes intel·ligents de la xarxa”– que actualment moderen els espais en funcionament (en.medi@, en jornad@, etc.), es transformarà també en materials de reflexió i anàlisi per a la revista, productes de coneixement que destil.laran una part de la nostra pròpia visió dels canvis que Internet produeix i que fem arribar als nostres lectors. A més, significarà reforçar el nostre “codi genètic” en quant a publicar materials d’el.laboració pròpia i fugir de la redundància informativa que plaga la Xarxa. I indicarà, al mateix temps, els propis canvis que estan tenint lloc a Internet i, específicament, a la nostra empresa a través de productes nous orientats a la comunicació digital, la generació i gestió de coneixement en xarxa i la creació d’espais avançats de participació en el si de les organitzacions per aprofitar la intel·ligència i experiència dels seus membres

Això ens apropa apreciablement al que considerem un “nou mitjà” en l’era de la Societat de la Informació. Un tipus d’organització amb un alt grau de complexitat empresarial, d’una banda, i amb requeriments molt concrets pel que fa als coneixements i experiència dels que la integren, de l’altra, per a actuar en les xarxes i fora d’elles.

Traducció: Eulâlia de Bobes