Dóna-me’n, que te’n daré

No eren a l’agenda de ningú. Però, en un tres i no res, els telèfons mòbils estan modificant el paisatge de les xarxes i amenacen d’enderrocar algunes de les veritats cuites amb el foc dels canvis experimentats al llarg dels darrers anys. No només es tracta del creixement constant de la telefonia mòbil arreu del món, que en molts països ja supera la telefonia fixa. Els mòbils duen la llavor de la Xarxa dins la carcassa diminuta i s’apressen a posar Internet a la butxaca de cada usuari per guarir-lo, si en patia, de l’analfabetisme digital, sense traumes ni tractaments de xoc. La caiguda d’aquest baluard no serà l’únic fet que malmetrà algunes de les prediccions més estimables dels darrers anys. Mentre es preveu que Internet arribi als 500 milions d’habitants l’any 2002, en aquestes dates hi haurà més de mil milions de telèfons mòbils al món, la gran majoria amb accés a la Xarxa i a una infinitat de serveis digitals. A quina mena de comptabilitat ens haurem d’acollir per explicar aquest matrimoni entre telefonia mòbil i Internet i mesurar-ne l’impacte?

La telefonia mòbil superarà la fixa sense remissió a quasi tots els països europeus els propers tres anys. A Espanya això passarà a principis de l’any que ve; això vol dir que hi haurà més de 19 milions de telèfons mòbils en circulació (Acollona, oi?, tota aquesta gent passejant pel món armada amb un trastet d’aquesta mena i sense haver passat un examen d’aptitud psicotècnica). A finals de 1999 hi haurà 450 milions d’usuaris de mòbils a Europa i més de 600 milions l’any següent. Una majoria considerable d’aquesta població, sobre tot els particulars, no tenen ni preveien tenir una connexió a Internet, per raons múltiples. De fet, “per culpa seva” sempre s’ha dit que el continent europeu anava molt darrere dels Estats Units pel que fa a l’ús i aprofitament dels beneficis d’una societat enxarxada. Ara, tots aquests portadors de mòbils es convertiran en usuaris habituals d’Internet, i quasi sense ni adonar-se’n. Pocs es podien imaginar que aquesta seria una de les derivacions més espectaculars del GSM, la tecnologia de telefonia mòbil digital que va començar a funcionar a Europa fa amb prou feines cinc anys després d’un procés de gestació llarg i penós.

Mentre bona part dels analistes sostenien que la progressió d’Internet estava relacionada amb l’alfabetització digital –entesa com a l’ús avançat de totes les complexitats i funcionalitats antinaturals de l’ordinador–, la tecnologia ha girat la truita altre cop i ha reconduït l’aprenentatge necessari per ser un ciutadà de la Societat de la Informació cap al manual del mòbil. Rebre correu electrònic, consultar la web i accedir a centenars de serveis ara depèn de combinacions senzilles de botons o, d’aquí a no res, d’ordres de veu. Internet en un comandament a distància potent i sense televisió ni ordinador que intimidi. La tendència cap a l’entronització del mòbil com un dels pivots medul.lars de la societat de xarxes és similar a la resta del món, amb l’excepció, de moment, dels Estats Units a causa del grau de desenvolupament tan alt que té la seva telefonia fixa i dels diferents sistemes de telefonia mòbil que traven el seu desenvolupament.

Cap on ens duu el mòbil? Bona pregunta. Cadascú pot posar a la balança tants avantatges com desavantatges, a més de les fòbies i fílies que l’aparell li provoqui. Però quedarà ben poca cosa al seu lloc, des de la feina fins al lleure, passant per infinitat d’aspectes que, en aquests moments, ni tan sols imaginem que es puguin convertir en part de l’intercanvi i la interacció a través de les xarxes i, per tant, del telèfon mòbil. Fa un parell de setmanes vaig passar un cap de setmana a Londres per visitar el meu fill i vaig rebre una bon raig del que ens espera. En Lautaro i els seus amics gestionen les seves vides mitjançant els mòbils amb una displicència i quotidianitat esparverants. A cap d’ells no els fascinen els ordinadors “clàssics”, ni tenen compte de correu electrònic (“És un pal, col.lega, t’has de buscar un ordinador per veure els missatges”). No són gent estranya, sinó que han triat unes altres opcions del planeta virtual. Han navegat per Internet a la universitat, però sense la fidelitat digital que normalment s’atribueix als de la seva edat (menys de 24 anys)

Això sí: surten al carrer amb pantalons només perquè tenen la butxaca per guardar-hi el mòbil. Si no, ni s’adonarien que van despullats. Els seus números de telèfon, convertits en adreces de correu electrònic (xxxxxx@vodacom.com), arriben a qualsevol raconet del planeta, des del qual les respostes reboten fins a la pantalleta del telèfon diminut. Els serveis de missatges entre mòbils són el seu xat preferit. Organitzen festes, queden, comenten pel.lícules, es passen dades vitals per a la supervivència humana, etc., a una velocitat pròpia de Billy el Nen, amb la diferència que ara el Colt és un Nokia. Ningú no els ha instruït sobre la Societat de la Informació, però duen Internet a la butxaca amb una gran naturalitat. És més, si se’ls demana què en fan, ells, d’Internet, contesten que res, que no els interessa passar-se la vida asseguts davant un ordinador. La Xarxa s’està tornant tant transparent a través del mòbil com un moble vell de casa que ja ni el veus.

Quina repercussió tindrà la telefonia mòbil + Internet + xarxes intel.ligents, en general i en els països en desenvolupament en particular? La resposta més evident és que no hi ha una resposta evident. Pel que s’intueix, és força diferent del que diuen les anàlisis actuals sobre els condicionants socials d’accés a la tecnologia i el fatalisme que els pobres analògics no tenen més remei que resignar-se a ser pobres digitals. La versatilitat del mòbil tot just és a les beceroles. Malgrat que en el llenguatge de les operadores telefòniques els petits aparells s’anomenin terminals, els telèfons mòbils en realitat seran vehiculars: permetran captar informació, emmagatzemar-la, modificar-la i retransmetre-la on cadascú vulgui, ja sigui una televisió, un ordinador, una ajuda personal, o qualsevol dels electrodomèstics connectats a la xarxa. L’avantatge competitiu del ciutadà de la Societat de la Informació raurà, com hem dit molt sovint, en la capacitat que tingui de crear xarxes humanes a partir de la gestió de la informació i el coneixement. I la simplificació constant de la carcassa tecnològica ens situa, com més va més, sense excuses, davant aquesta eventualitat.

Per cert, i per si de cas, el número del meu mòbil és +34.609.31.90.92.

Traducció: Eulàlia de Bobes