Àngels d’ales digitals

Luís Ángel Fernández Hermana - @luisangelfh
13 novembre, 2018
Editorial: 254
Fecha de publicación original: 13 febrero, 2001

Criat és el forçat, servidor el que ho fa degrat

Érem poca colla i Internet va venir ala pila del greix. Literalment. Les noces entreel creixement exponencial del poder de computació,la capacitat creixent de transmissió de les xarxes,l’augment de la precisió dels sistemes d’intel.ligènciaartificial i dels sistemes microelectromecànicssón a punt de parir una nova generació de criatures:els robots domèstics (i/o personals). Ens arribarande tots colors, mides i formes i estaran disposatsa fer un ampli ventall de funcions i serveis.Al principi, com els que ara estan arribant almercat, el més segur és que no ens deixaran bocabadats:escombraran, tallaran la gespa, trauran la pols,netejaran el fons de la piscina o xerraran unaestona amb “l’amo”. Però en un tres i no res lescoses s’aniran complicant fins al punt que arribaràun moment que no quedarà gaire clar qui és lanova criatura, si el robot o nosaltres.

Els darrers 5 anys el camp de la robòticadomèstica ha fet un salt espectacular.No tant per les andròmines que han sortitdel laboratori, com pel canvi econòmici tecnològic que el sector ha experimentat.En 10 anys el preu d’un robot ha baixat a menysde la meitat, mentre que la capacitat de processaments’ha multiplicat per 10. Ha passat una cosa semblantamb els sistemes d’intel.ligència artificialper navegar en entorns complexes i amb la miniaturitzacióde sensors, giròscops i acceleròmetres.Si tot això s’acomboia amb l’escalfor deles xarxes telemàtiques i s’entrecreuaamb altres àrees de recerca com la lingüísticao la intel.ligència emocional, el productefinal pot ser el gos AIBO,una mascota més aviat una mica curta degambals, de la qual ja se n’han venut mésde 100.000 exemplars però que, com no deixende recordar els fabricants, “estracta només de la primera generació”.

La segona generació i posteriors no serantan pedestres. I s’acostaran força a algunsretrats-robot –valgui la redundància– de les màquines que ens trobem en la ciènciaficció, inclosos els humanoids. LucSteels, director del Laboratori d’Intel.ligènciaArtificial de la Universitat Lliure de Bruselas,porta un dels projectes de recerca mésinteressants sobre aquest assumpte, la primerafase del qual, anomenada TalkingHeads, s’ha centrat en el procés decreació de llenguatge. A partir d’un conjuntd’agents intel.ligents equipats amb càmeresde vídeo, més de 100.000 personesvan jugar a la Xarxa a desenvolupar un llenguatgeen combinació amb aquests robots, els qualsno estaven programats per “parlar” sinóper consensuar una llengua que els permetéscomunicar-se amb els altres robots de l’experiment.En un moment donat hi havia més de 3.000agents d’aquests viatjant per la xarxa entre Lodnres,París, Brussel.les, Amsterdam o Tokio,negociant un idioma comú que els permetésestablir alguna mena de conversa.

D’aquesta manera es van crear llengües i dialecteslocals, els robots ensenyaven als altres congèneresel que havien après i col.lectivitzaven el coneixementlingüístic. Tot el procés era guiat per la forçade l’estadística, les paraules més emprades erenles que tenien més possibilitats d’esdevenir monedesvigents, com en la vida mateixa. Però el més interessanti que, sens dubte, esdevindrà el factor clau d’aquestanova generació de robots és que el que viatjavaper la Xarxa no era el robot, sinó només el cervelldel robot. Per tant, aquest “cervell” (el paquetd’informacions i coneixements acumulats fins aquellmoment), quan arribava a destinació, fos a Paríso a Tokio, ocupava el “cos” del robot que hi haviai començava a funcionar. Era una manera de teletransportamenttan eficaç com l’emprada en la sèrie tan popularStar Trek.

Aquest aspecte ha esdevingut un actiu estratègicen les aplicacions dels robots domèstics. Lesempreses de robòtica, que com ja va passar elsanys 80 ara comencen a proliferar com a boletsi també n’hi ha de tota mida i mena, estan preparantdiferents línies de robots amb propietats teletransportaodres.D’aquesta manera, tot l’aprenentatge del robotpropi pot viatjar, sigui acompanyant el propietari,o bé simplement per explorar altres cervells,altres cossos, o per transmetre el que sap a gentamb robots en altres bandes del món. Encara que,per ara, aquestes aplicacions estan pensades bàsicamentper al món del lleure i l’entreteniment, no ésmenyspreable la recerca orientada cap a altressectors, especialment l’educació i la medicina.

Un cirurgià, per exemple, pot disposar d’unabateria de petits robots que l’ajuden en operacionsquirúrgiques i que, amb el temps, vagin aprenenta moure’s en l’entorn complex del quiròfan i delcos humà. Potser robots similars en altres indretsdel món no hagin tingut l’oportunitat d’adquiriruna destresa com aquesta. Doncs se’ls envia através de la xarxa els “cervells” més experts,ocupen les carcasses disponibles en una altrabanda del món, i a operar s’ha dit. O pot passarque arribi amb les instruccions per ensamblarrobots diferents per realitzar diferents funcions,com hom ja està assajant a laboratoris del Japó.L’única cosa que cal és un robot receptor ambel cos adequat i una pila de peces perquè hi jugui.Luc Steels assegura que quasi sense adonar-nos-encada cop som més a prop d’engendrar el Robot HominidusIntel.ligent. I que aquests “àngels amb ales digitals”que volen per la Xarxa són com un precedent del’alè original d’aquesta nova raça.

Segons un informe de la Comissió Econòmicaper a l’Europa de les Nacions Unides (UNECE),el mercat global del robots domèstics superaràles 300.000 unitats el 2003, xifra que representaun salt considerable des de les 3.000 unitatsvenudes el 1999. L’informe no diu res del graud’intel.ligència d’aquests robots, peròindica un ampli catàleg de serveis queabasten des de rutines com netejar piscines, tallarla gespa, passar l’aspirador o fer reparacionsa casa, fins a la cura de persones discapacitadeso la realització de tasques de vigilància.Els canvis en la composició demogràficade les societats, tant en les més avançadescom en la dels països en vies de desenvolupament,amb una polarització en els dos extremsde la piràmide d’edats de la població,estan convertint aquests robots “assistencials”en els destinataris d’una bona part dels fonsdedicats a la recerca de la robòtica domèstica,en la qual el Japó i els Estats Units portenun avantatge considerable.

L’assalt imminent de la robòtica domèstica comptaamb un cap visible privilegiat. Aquests darrersanys ens hem anat envoltant de les fites necessàries,imprescindibles, per confeccionar un paisatgea mida per a aquestes criatures. Els ordinadorsportàtils o domèstics, l’arribada espectacularde la telefonia mòbil, la ubiqüitat de les xarxesde comunicació, els avenços en domòtica, la interconnexiócreixent dels electrodomèstics… tot això, imés, està preparant el camí que duu directamentfins a la porta de casa nostra on un dia, abansque no ens pensem, un robot picarà el timbre ihaurà vingut per quedar-s’hi.

Traducció: Eulàliade Bobes

print