Posa-n’hi més i ompliràs el sac

La vaga contra Telefónica del 3 de setembre marcarà una fita en la lluita dels consumidors contra les corporacions en l’era de la Societat de la Informació. Independentment del resultat immediat del moviment iniciat a Espanya contra les tarifes de la companyia, que castiguen particularment els que es connecten a Internet –la història de Telefónica no permet parlar de triomfalisme–, s’ha posat en marxa un mecanisme de control popular que va més enllà d’aquest episodi particular, però que beurà de les seves fonts durant molt de temps. Per això serà molt important l’evolució que faci i, sobretot, el marc geogràfic de l’impacte. A diferència d’altres cops, en què els consumidors s’han vist reduïts a enfrontar-se a les corporacions només en l’àmbit de llurs ciutats o, com a màxim, del país on tenia lloc la protesta, la globalització a través de les telecomunicacions col.loca les empreses d’aquest sector en el terreny que elles mateixes han contribuït activament a desenvolupar: la conversió d’un món fragmentat per barreres de tota mena en una parcel.la cada cop més transitable. Telefónica ja no és només l’empresa de telecomunicacions dels espanyols, sinó també la de gran part de l’Amèrica Llatina. I, en principi, no hi ha gaire dificultats perquè el moviment de protesta abasti també aquests països. No només es compta d’entrada amb la comunitat lingüística, sinó també amb la comunitat de greuges.

Telefónica ha exercit la dictadura del monopoli fonamentalment a través de la factura. I també, per descomptat, amb serveis autistes davant les protestes dels usuaris sobre els moviments inexplicables de les factures. L’experiència de qualsevol persona o empresa davant aquest tros de paper s’assembla al que experimenta cada ésser humà des de Sant Agustí amb el misteri de la Santíssima Trinitat: perplexitat absoluta davant d’allò que és indesxifrable. De fet, la factura de Telefónica és una de les que integren aquesta trinitat intricada, juntament amb la de l’aigua i l’electricitat, i les de les companyies aèries. No hi ha manera de saber què cobren, per què o com. I ja no n’esmentem les oscil.lacions, siguin estacionàries o atemporals.

L’element que ho agreuja tot plegat en el cas que ens ocupa és que les telecomunicacions són l’eix del desenvolupament de la Societat de la Informació. Mentre les empreses com Telefónica continuen entestades en tractar el seu servem com un més al qual tot ciutadà ha d’aspirar, les xarxes de transmissió de dades ja no són només una funció de la societat moderna, sinó que constitueixen l’element vertebrador de la indústria emergent de la informació i el coneixement. Qualsevol decisió que les corporacions de la telecomunicació prenguin per via de la factura té una repercussió directa en la viabilitat d’aquest nou sector i, per extensió, en l’economia i la societat corresponent. Educació, ocupació, relacions socials i polítiques, benestar, etc., cada cop dependran més de la manera en què es desenvolupi aquest sector.

La globalització obre les portes a que els seus protagonistes, empreses de telecomunicacions, empreses en general i usuaris en particular, es trobin cara a cara enmig de l’orbe. Poques vegades una protesta aparentment tan localitzada com la del 3 de setembre a Espanya ha tingut una repercussió tan àmplia mercès a les xarxes. Com diria el científic Rupert Sheldrake, s’ha produït una mena de ressonància mòrfica en tota l’espècie. Els que no han participat en la protesta directament han adquirit l’experiència de com fer-la quasi a la mateixa velocitat que els que l’han protagonitzada. Aquesta és una característica nova del ciberespai, i la relació dels usuaris amb les corporacions hi desenvoluparà un paper important, no només a través de la qualitat i diversitat dels serveis, sinó sobretot del contingut i orientació de la factura. I si ara el que ens mou és l’arbitrarietat de l’augment decretat per Telefónica i el ministeri de Foment, tot indica que amb el mateix tipus d’accions es pot obrir el debat sobre l’oportunitat o el caràcter de les inversions de les corporacions, la seva política empresarial o els criteris dràsticament neoliberals amb què aborden l’expansió en els països menys desenvolupats del planeta. En l’era de les xarxes podríem dir que qui mata a cop de factura, mor a cop de factura. I si no, amb temps i palla maduren els nespres.

Traducció: Eulàlia de Bobes