Tots plegats, alguna se’n pensen

Ara que tenim el genoma humà, que estemaprenent a fer jocs de mans amb els gens, quecom més va més màquines ens posem dins i foradel cos, que tenim una cultura amb una capacitatde transformació de l’entorn considerable –siguinles nostres cèl.lules, sigui tot el que ens envolta–, que sortim a l’espai i cada vegada mirem amb mésdesig el planeta més proper, ¿també som, com moltsexperts diuen, més a prop de fer un salt evolutiuen tant que espècie? Els darrers anys molts evangelistesde la Xarxa han afirmat aquesta possibilitat comsi fos una cosa imminent. L’emergència d’una intel.ligènciacompartida amb les màquines en xarxes d’ordinadors,la possibilitat d’abocar i compartir les nostresmemòries personals en aquestes xarxes, la manipulaciógenètica i els canvis introduïts per una medicinacada vegada més omnipresent, entre d’altres factors,podrien estar contribuint a una mutació, discretacom totes, però decisiva des del punt de vistade l’ésser humà amb el qual hem intimat fins ara.

Els experts dedicats a l’evolució, des delspaleobiòlegs fins als socioambientalistes passantpels genetistes del desenvolupament, antropòlegsi tecnòlegs de tota mena, coincideixen a dir queaquest salt evolutiu ja és aquí. El que no éstan clar, lògicament, és cap a on ens durà. Capcapacitat de pronòstic –mai no hem destacat especialmentcom a espècie en aquest sentit– podria fixaruna ruta certa cap a un possible canvi en la nostradotació genètica. De tota manera, aquest és untema de discussió la importància del qual augmentaentre la comunitat científica especialitzada enl’evolució. I les discrepàncies mostren tant unaalineació amb certs valors culturals com visionsdiferents de com hem arribat fins on som i quèés a punt d’esdevenir-se.

Sí, estan d’acord en com va començar tot plegat.Durant milers de milions d’anys les forces naturalsde l’evolució es varen encarregar d’anar diversificantels pals de la baralla genètica. La gran centrifugadorade la vida, alimentada per la competència pelsrecursos escassos, els depredadors, les malalties,la fam i, de vegades, la mala sort de trobar-seamb un meteorit o un volcà a mig camí es varenencarregar d’ajuntar, separar, combinar, modificaro neutralitzar les reserves genètiques de lesespècies. Les més ben adaptades al medi tenienmés possibilitats de veure l’endemà. Les que no,es van anar quedant a la cuneta i l’únic llegatque han deixat a la posteritat ha estat potseruna marca en el registre fòssil. I aquest erael panorama quan, fa aproximadament cinc milionsd’anys, del primat en varen sortir dues líniesevolutives. L’una és la dels ximpanzés. L’altraes va posar dempeus, li va créixer el cervell,va començar a fabricar eines de pedra fa més omenys dos milions d’anys, i finalment va passarels filtres necessaris fins arribar a quallaren una espècie dreta i feta, amb trets tan diferencialscom una butxaca per al telèfon mòbil i una taulaper a Internet.

A quin preu? Vet aquí el dilema. Perquè si l’evolucióha demostrat alguna cosa és que cap dels passosque fa és gratuït. D’una o altra manera estanrecolzats en una factura. La cultura de l’HomoSapiens és el resultat, quasi des del principide l’aventura, d’un esforç important per suprimirles forces que varen permetre que existís. Armesper liquidar depredadors, agricultura per proveiraliment durant tot l’any, ciutats per protegir-sede les inclemències del temps, medicina per intentaralleujar l’impacte de la malaltia. En menys de100.000 anys hem aconseguit protegir-nos amb forçaèxit de les mateixes forces biològiques que ensvan fer aparèixer. Encara queden força assumptespendents, però que ningú no posi en dubte queens n’estem ocupant.

Vistos els esdeveniments, els experts estand’acord en dues coses: en primer lloc, la selecciónatural ja no funciona en l’espècie humana, ien segon lloc la cultura i la tecnologia que hanaconseguit això no han produït canvis genèticsdestacables. A més, els hàbits i costums generatsper aquesta cultura i aquesta tecnologia tendeixena homogeneïtzar més i més la reserva genèticade l’espècie, i això afecta un dels engranatgescrucials de l’evolució: la variabilitat genètica.Dit d’una altra manera: cada cop més les malaltiesdels uns són les de la resta. I els tractamentssón els mateixos. No deixem temps als gens d’arreglar-seadequadament per anar a cada festa. I això tériscos. Quan apareix un virus inesperat no sen’escapa ni l’apuntador. Les defenses evolutivesque tenim són sota mínims, per més que les culturalsi tecnològiques ens semblin meravelloses.

Aquí és on el debat es defineix en dues líniesnítides. Per als uns, l’evolució està arribanta l’aturada definitiva, amb tot el que això comportapel que fa a l’estancament de la dotació genètica.Per als altres, en canvi, això només és el principi.O més ben dit, som al llindar d’un canvi de direccióespectacular. La tecnologia en general, i Interneten particular, són les dues bombes que estan donantaquest nou impuls a l’espècie. La globalitzacióaugmenta el potencial de la diversitat genèticaperquè posa en contacte versions especialitzadesdels gens que, fins ara, mai no s’havien trobat.I entenem com a globalització tant el contactefísic com el virtual que permet transferir habilitatsnoves o obtenir una visió del nostre mateix entorncorporal independentment de les distàncies físiques,culturals, religioses i fins i tot econòmiques,tot plegat a través de les xarxes.

El fet que la cultura de l’espècie vagi derivantcap a la utilització massiva i accelerada d’informaciói coneixement planteja un assalt com déu manaa l’evolució del nostre motor central: el cervell.Malgrat que el que se’n sap encara és ben pocacosa, s’estima que més d’un terç de la dotaciógenètica humana és involucrada, d’una manera oaltra, en el desenvolupament o funcionament d’aquestòrgan. ¿Com l’afecta –si l’afecta– el creixementconstant del poder de processament de les màquines?¿Com s’està adaptant a un món en què ja hi hageneracions les interaccions socials de les qualsen part són electròniques (i fins i tot s’aparellenen aquest medi)?

I, per continuar amb les preguntes, ¿com l’afectaràl’aparició d’individus amb “gens de disseny” perresoldre problemes –o capricis– específics peròque, després, aniran passant als descendents?Tot indica que, amb mapa del genoma o sense, enmenys de dues dècades aquesta mena d’intervenció”a la Dolly” serà tan estesa i serà tan fàcilde comprar com una capsa d’aspirines en un supermercat.Gens relacionats amb la longevitat, les facultatscognitives o la capacitat per suportar l’estrèsencapçalen la llista dels més buscats en els laboratorisespecialitzats del món. Si existeixen, els trobaran.I si els troben, immediatament algú pagarà perquè”els els posin”. Així, tres factors clau en elsmecanismes naturals de l’evolució esdevindranpart adquirida del genoma per la via del desenvolupamenttecnològic.

Si llegim bé aquests signes, tot ve a dir queefectivament som a punt de fer un nou salt evolutiuamb la modificació canònica de la dotació genèticainclosa. Però com que és un salt impulsat pervalors culturals ens falta saber quina culturaimperarà quan ens fiquem de ple en aquest merder.Si és l’actual, aleshores podem pensar que tindremuna evolució guiada per la riquesa i veurem sorgiruna nova classe social en funció de l’ADN que,naturalment (i perdó!), intentarà no ajuntar-seamb la resta perquè no li espatlli el genoma (iper aconseguir-ho caldrà suprimir els gens d’aquestgenoma que fabriquen la lascívia perquè, sinó,té menys futur que una mosca en un congrés d’aranyes).Si, en canvi, la cultura i la tecnologia de lesxarxes plantegen un canvi d’orientació en la mateixaestructuració social de l’espècie, la ruta d’aquestpossible salt evolutiu encara ha de ser descoberta.

Traducció: Eulàliade Bobes