Fenti desfent aprèn l’aprenent

Quanen Ramana Rao va desplegar Yahoo a la pantalla tots els participants a la IJornada en.red.ando vàrem tenir la clara percepció que elcamí per tractar la informació a les xarxes és molt llarg i sinuós,i que amb prou feines havíem començat a recórrer-lo. Ramana, l’energètici culte president d’Inxight, acabava d’ensenyar la plana normal delmotor de cerca més famós d’Internet, amb els menús habituals repartitsper àrees temàtiques i diversos serveis. De sobte, va convertir laplana en un arbre hiperbòlic. I els quasi sis anys de feina de Yahoo,totes les bases de dades creades des que va aparèixer la WWW, es desplegarenen una sola pantalla, distribuïdes en branques i branquetes, totesnavegables i que, a la vegada, s’obrien en noves bifurcacions ambun sol moviment del ratolí, fins arribar a la informació que hom estavabuscant. En aquell moment, la I Jornada en.red.ando justificavaplenament el lema de “mostrar tecnologies de la informació de pròximageneració”, amb el qual van estar d’acord els mateixos assitents segonsl’enquesta que varen respondre.

Rao,indi de naixement i dels Estats Units per adopció, és una esponjade les literatures del món. Salta amb la mateixa facilitat i profunditatdel coneixement de la japonesa a la de l’Amèrica llatina, de l’europeadel segle passat a l’africana contemporània. I en té opinions definitives.Per això, havent vist el “seu” arbre hiperbòlic, no em va sorprendregaire quan em va dir que el seu escriptor preferit era Jorge LuisBorges, “l’únic que fa literatura filosòfica” i en el qual s’haviainspirat per desenvolupar la tecnologia que ens va ensenyar a laJornada. Curiós, com es bifurquen els camins i a quins paisatgesens duen. Com hem dit tants cops des d’aquests editorials, hom nosap mai per a qui treballa, i encara menys en l’era de les xarxes.Borges hauria estat encantat amb aquesta darrera derivació delsseus escrits cap a la gestió de la gran biblioteca virtual de manetad’un indi.

Peròl’arbre hiperbòlic només va ser el vermut d’una de les sessionsmés fascinants que m’ha tocat viure sobre Internet. I hi he anata unes quantes els darrers 10 anys en diversos continents. Tantl’audàcia de les tecnologies exposades com la qualitat dels debatsva mantenir ponents i participants en una mena d’estat d’excitaciócuriosa al llarg de més d’11 hores, que aviat és dit. I, com vanreflectir les enquestes que els participants varen omplir, estavendisposats a repetir l’experiència al més aviat possible. Els ponentsvaren rebre una qualificació molt alta i les expectatives dels participantsvaren ser complertes en un 85% (llàstima que no ens expliquessinde què anava el 15% restant!). A més, el 67% dels assitents va sol.licitarque els subscriguéssim a en.jornad@ i més del 90% va proposar temes per a la propera Jornada, donantper descomptat que aquesta tindrà continuïtat.

Iés clar que en tindrà. Des de fa algunes setmanes ja estem treballant-hii esperem, com en aquesta ocasió, dur a Barcelona el proper mesd’octubre un grup selecte d’experts i investigadors que estan treballanten tecnologies de la informació de pròxima generació i en la gestiódel coneixement en xarxa a escales sorprenents. Així que tinguemles primeres confirmacions, podrem anunciar la temàtica que, ésclar, manté una certa continuïtat amb l’esperit de la trobada queacaba de tenir lloc i que Karma Peiró descriu amb tota mena de detallsa l’article “Cincovisiones diferentes de gestionar la información”.

LaJornada ens va ajudar a comprendre una cosa en la qual hem estatinsistint aquests darrers anys: en contra del que molta gent diu(i alguns disfressats de guru), a Internet no hi ha un excés d’informaciósinó, com va explicar David Lanrip en la presentació de ThemeScape,una manca de sistemes d’informació capaços de sintetitzar àreescompletes d’activitat i que puguem utilitzar de manera intuïtivai en un “mode de navegació automàtic”. Més o menys el que passaa les ciutats.

Sihaguéssim de desplegar la informació textual o gràfica dels múltiplessistemes que conformen la complexitat urbana ( i aquí sí que hiha informació, i no en aquesta bagatel.la de 2.000 milions de planesweb), no hi hauria manera ni de captar-la, ni de comprendre-la perpoder emprar-la. Viuríem atropellats pels cotxes, que serien unamena d’enciclopèdies amb rodes. Però l’hem encertada i hem desenvolupatsistemes d’informació molt avançats, des dels semàfors fins a unamultiplicitat de llenguatges simbòlics i abstraccions que ens permetenfuncionar en l’entramat urbà amb una naturalitat pròpia de qui hamamat la ciutat des del bressol.

Aixòés el que Internet encara no té i el que vàrem començar a entreveurea la I Joranda en.red.ando. Des de l’arbre hiperbòlic alsmapes de Cartia,passant per les taxonomies de Semio i elsordinadors vestibles del MIT, ens trobem amb un conjuntde tecnologies d’ús molt discret i intuïtiu, però també molt potents,capaces d’encapsular quantitats enormes d’informació i de subministrar-laamb comptagotes, d’acord amb les necessitats de cada circumstànciai amb la demanda de coneixement de l’usuari. I el que estem veientés només el principi.

Però,com va dir qui tenia la daga amagada a la màniga, el rei és mort,visca el rei. Ara comença la fase online de la II Jornada a través d’en.jornad@. Tenim per davant un any per convertiraqust en.medi@ en un lloc de referènciasobre la gestió delconeixement en xaxa i per articular una comunitat que prepari la II Jornada a partir de la participació en els debats i enl’intercanvi de documentació. Com els que estan subscrits a en.jornad@ ja deuen haver comprovat, ja ha començat a hver-hi moviment i esperemconvertir les coses en un terremot els mesos a venir amb una erupcióvolcànica d’intel.ligència i coneixement l’octubre del 2001.

Ponentsde la I Jornada en.red.ando.
RamanaRao (Inxight), Claude Vogel (Semio), Patrizia Marti (Universidadde Siena), David Lantrip (Cartia) i Luis Angel FernándezHermana (en.red.ando). Falta Flavia Sparacino, que vaemetre la seva ponència des del laboratori del MIT (Boston,EEUU) a través de videoconferència.

Traducció: Eulàliade Bobes