Al’enemic que s’escapa, pont de plata

El debat sobre els efectes de la globalització, com més va més radicalitzati no sempre massa clar sobre el contingut, està atraient una poblaciócuriosa de detractors i adherits. En una de les conferències anyalsmés importants sobre computació, que va tenir lloc el mes passat aSeattle, el president de la gran corporació de sector, Bill Gates,va declarar que al Tercer Món no li calen ordinadors, sinó més medicines,més salut i, per descomptat, alimentació suficient. Pocs oradors abans,Mark Mallloch, administrador del Programa de les Nacions Unides peral Desenvolupament (PNUD),els informes demolidors del qual sobre el desenvolupament humà fanpalesa la quantitat de països que tenen cabuda en el compte bancaride Gates, va defensar amb un punt d’evangelització el paper de latecnologia digital i els ordinadors per superar la pobresa crònicade centenars de milions de persones arreu del món.

Aquestes dues postures mostren, d’altra banda, algunes de les vessants d’undebat que no deixarà canya dreta. Els eixos de la discussió públicasobre la riquesa i la pobresa, així com el disseny i implementacióde polítiques dirigides a atacar el problema del retard endèmicde quasi dues terceres parts de la humanitat, afectaran moltes deles construccions conceptuals que ara són còmodament basades enl’acció –o l’omissió– al llarg dels darrers anys tant de governscom d’organismes internacionals, administracions regionals i locals,partits polítics, ONGs i fins i tot del “corpus” intel.lectual queha recolzat uns i altres. La globalització, fins i tot sense sabergaire bé quin geni hi ha en aquest flascó, ens obligarà a afrontarvells reptes amb noves armes. I aquest salt no serà fàcil, sobretot perquè la inèrcia de les darreres dècades, i especialment aquellasordesa peculiar que el món ric ha desenvolupat per escoltar elmón pobre, encara juga un paper fonamental en les nostres percepcionsdel que posem dins el sac de la globalització (vegeu l’editorial”Ningúno sap per a qui treballa”).

Malloch Brown no diu que la postura de Gates sigui simplista o amb segonesintencions, però sí que manifesta la seva sorpresa pel fet que l’emperadordels ordinadors redueixi el problema del món a si cal fer un esforçper tenir o no aquestes màquines i deixi a les golfes el que l’administradordel PNUD considera el factor clau: la xarxa. De tota manera, Mallochsap prou bé que un dels obstacles més espinosos per al desenvolupamentde la Xarxa al Tercer Món és el reclam constant d’empreses com lade Gates i les operadores de telecomunicació perquè els seus dretsde propietat intel.lectual estiguin protegits, la pirateria siguiperseguida i hom garanteixi les inversions en la renovació de lesinfrastructures de telecomunicacions.

Malloch, com moltes altres instàncies de les Nacions Unides, pensa que persuperar aquestes traves el món dels negocis també ha de canviarl’orientació. Per això ha posat en marxa un nou programa per estendreles xarxes de telecomunicació cap als països en desenvolupamenti, per primera vegada, ha compromès l’ajuda financera i materialde nombroses corporacions, juntament amb governs, universitats,agències per al desenvolupament, empreses locals i fins i tot, sí,l’omnipresent Banc Mundial. A la darrera cimera del G-8, que vatenir lloc a Okinawa, aquests governs varen decidir recolzar lainiciativa del PNUD anomenada “DigitalOpportunities Task force” (“dot.force”), en la que la reducciódel deute extern dels països en desenvolupament amb la finalitat de sufragar la millorade les estructures de telecomunicació hi juga un paper destacat.

Aquest entramat s’aguanta sobre una altra nova paraula del diccionari,ja ric i abundant, sorgit del si d’Internet: e-inclusió,o el desenvolupament de polítiques per dur les xarxes detelecomunicació fins a les zones més pobres del planeta.Així com l’exclusió social per la divisió digitalja ha generat una producció conceptual i políticaconsiderable, ben airejada sobre tot als Estats Units, a Occidentse sap ben poca cosa sobre el que passa, per exemple, a Angola,Timor Oriental, el Pakistan i Butan, on s’estan desenvolupant programesd’e-inclusió.A tots aquests països hom hi ha endegat projectes d’aprenentatgea distància o telemedicina. “Per a això no cal eldarrer ordinador a cada casa –diu Malloch– sinó un portàtilen una clínica remota o en una escola i connectat a la Xarxa,via satèl.lit o com sigui. La diferència entre tenir-loo no és abismal, perquè és la líniaque divideix la possibilitat d’accedir a serveis essencials, comla salut o l’educació, o de quedar-ne definitivament al marge”.

Clare Short, ministra d’estat per al Desenvolupament Internacional delgovern britànic, ha anunciat que entrarà a l’arena de la globalitzacióamb un document oficial (White Paper) que farà saltar guspires.Short afronta d’un sol cop la postura de moltes de les ONGs, l’oposicióde l’Organització Mundial del Comerç, els defensors del medi ambienti, de passada, el seu primer ministre Tony Blair. Per a ella, elsbeneficis de la globalització per al Tercer món estan en perilla causa d’una política que només veu el capitalisme de les granscorporacions. Curiosament, aquesta postura té ecos insospitats amoltes de les noves organitzacions que, sobre tot en els païsosen desenvolupament, han considerat les xarxes de telecomunicaciól’instrument vertebral per superar el retard i fins i tot desenvoluparformes innovadores d’organització social (vegeu l’entrevista amb Rabia Abdelkrim-Chikh i l’eidotrial “Les xarxes ciutadanes maduren“).