Tant t’enxarxes, tant vals
Luís Ángel Fernández Hermana - @luisangelfh
11 desembre, 2018
Editorial: 263
Fecha de publicación original: 17 abril, 2001
Ruc ben albardat, a fira es ven millor
Gran part del debat sobre la gestió delconeixement que acompanya l’expansió i densitatde la Societat de la Informació (o del Coneixement,que això també es discuteix) encara és ancoraten les premisses de la Societat Industrial. Laidea que la informació i el coneixement, els dosbéns bàsics de l’anomenada Nova Economia, sónconfinats entre quatre parets, siguin les de l’empresa,siguin les dels centres educatius, institucions,organitzacions en general, etc., correspon engran mesura a una lògica fabril. Però l’aparicióde les xarxes transforma radicalment aquesta concepció.Entre moltes altres causes, perquè deslocalitzaels centres emissors d’informació, la dispersaen agrupacions ‘turbulentes’ d’usuaris i complicaenormement l’exercici de discriminar-ne la importànciai qualitat. En aquest context, la gestió del coneixementen xarxa (GC-Xarxa) apareix com a procés específicamb diferències notables respecte del que finsara s’entenia com a gestió del coneixement entant que procés que fa referència, essencialment,a l’activitat empresarial.
Dins les parets de la fàbrica, com a mínim enprincipi, s’exerceix un cert control sobre elsfactors de producció: matèria primera, recursoshumans, processos d’informació, flux de comunicació,organització de la feina, empaquetament de bénsi serveis, etc. Ben al contrari del que passaquan el producte en qüestió surt al mercat i estroba amb una situació caòtica, incontrolable,a causa de la concurrència. Per tant, per aminorarl’impacte d’aquesta cal incrementar la incorporaciódel coneixement propi als processos de produccióper poder controlar al màxim l’acció en el mercat.En aquest resum breu i, per tant, insuficient,queda condensada la idea de gestió del coneixementque procedeix del “management” com a disciplinadesenvolupada sobre tot a partir dels anys seixantafonamentalment als Estats Units.
Avui, les xarxes d’arquitectura oberta, comInternet, permeten en principi la multiplicacióconstant i caòtica de les fonts d’emissió d’informaciói coneixement (tant externes com internes de lesorganitzacions). Tots els usuaris hi poden participari interactuar, i poden fer créixer la informaciói el coneixement que s’acumulen a les xarxes.Progressivament les organitzacions (les entenemcom a individus, col.lectius informals agrupatsper determinades afinitats, empreses, institucions,ciutats, professions, sistemes de salut o d’educació,governs, etc.) es troben amb el fet que una partsubstancial de la informació que poden considerarestratègica no és entre les seves quatre parets,ni tan sols entre la seva pròpia gent. Les xarxestravessen les àrees de ‘coneixement propi’ i l’hibriditzen.Curiós, però també peculiar del nostre temps,és el fet que possiblement del màrqueting necessarid’un determinat producte en saben més els usuarisque s’expressen a les xarxes que no pas els responsablesd’aquest departament en una empresa. El coneixementés arreu: en les persones que actuen a les xarxes.La qüestió és com captar-lo per emprar-lo en funciódels interessos de cadascú.
Malgrat que serveixi més aviat com a metàfora,podríem dir que el recinte fabril (o de qualsevolaltra mena, des de l’empresarial fins a l’educatiu)propi de la societat industrial està essent substituïtper xarxes, la producció de les quals depèn delgrau d’intel.ligència que tinguin. Dit d’una altramanera: hom valdrà tant com valguin les xarxesen què actua multiplicat pel número de participantsi les xarxes que interconnecti. I, com ja hemintentat explicar en editorials anteriors (vegeuels que hem publicat des del 13/03/01), laconstrucció d’aquestes xarxes requereix un dissenyespecífic dels espais virtuals i la incorporaciód’un conjunt d’activitats que permetin complirels objectius que els membres de les xarxes esmentadeses fixin. Una d’aquests és la de la moderació(vegeu l’editorial “Aprendreamb moderació”.
Una altra és la del gestor de coneixement enxarxa. Continuant amb la idea que un dels factorsclau per desenvolupar xarxes intel.ligents ésla ‘pertinència’ de la informació que generen,el GC-Xarxa és el professional que apuntala elsdos conceptes amb la tasca que fa a partir dela interacció amb els que integren la xarxa. Enel cas d’en.medi@, la tecnologia desenvolupadaper en.red.ando per ‘fabricar’ xarxes intel.ligents,el GC-Xarxa s’encarrega del que anomenem les àreesd’aportació. Aquestes zones de l’espai virtualcreixen a partir de la mateixa activitat delsusuaris dins la xarxa. En funció de les demandesi necessitats que expressin, sempre en relacióamb els objectius específics acordats, els GC-Xarxaescombren Internet cercant-hi documents, investigacions,experiències, ensenyaments, etc., que permetinampliar el llindar d’intel.ligència col.lectivade la xarxa. A més, aporten ressenyes o crítiquesd’obres (llibres, CD-Roms, videojocs, cinema oteatre, etc.), esdeveniments o conferències, oelaboren ‘casos pràctics’ que ajudin a augmentarla capacitat crítica dels usuaris de la xarxa.
A la vegada, la seva mateixa activitat ampliala d’altres experts, que són cooptats com a consultors,assessors o consellers per tal d’orientar la feinaglobal de la xarxa. Així, tant si aquesta es conformade manera informal (com pot passar a l’en.medi@que tenim a en.red.ando) com específicament enuna empresa, institució o grup d’activitats (compassa a baraz@ dins el el Màster en ComunicacióDigital en.red.ando), la funcionalitat de la xarxano queda limitada per determinacions físiques –l’entorn concret d’una organització– sinó pelconeixement i la informació que requereixi perabastar els objectius que s’hagi fixat, tant sisón l’organització de la feina en xarxa, com ladirecció d’un projecte o un procés de presa dedecisions. Els GC-Xarxa són els que han de procurarque les aportacions es produeixin, vinguin d’onvinguin, en funció d’aquests objectius. És a dir,que la xarxa es mantingui connectada amb altresxarxes ‘pertinents’.
De fet, aquest nou perfil professional s’especialitzaen negociar amb la matèria primera de la Societatdel Coneixement: idees expressades en xarxes.I aquesta no és la mateixa tasca que se’ls assignavaen l’arquitectura conceptual del ‘management’,per molt que dugués el cognom ‘del coneixement’.El GC-Xarxa fa, doncs, una activitat crucial iindispensable en un món de xarxes. Les seves capacitatslaborals inclouen moltes facetes de les que araconeixem disseminades en diferents perfils, comles de comunicador, mestre, conductor de grups,documentalista, professor, investigador socialo consultor. I, a la vegada, n’integra moltesaltres que comencen a concretar-se a mesura quesorgeixen xarxes específiques en les quals calharmonitzar cultures molt diverses, des de lespersonals fins a les corporatives.
Com acostuma a passar en aquests casos, l’apariciód’aquest perfil professional precedeix la formacióacadèmica de la persona. És curiosa l’alarma quela manca de ‘tècnics de la informació’ –eufemismeper designar enginyers informàtics o de telecomunicacions– suscita, quan el procés medul.lar de la Societatde la Informació serà precisament el de l’alfabetitzaciódigital, que requerirà ‘gestors de coneixementen xarxa’ capaços d’estructurar, juntament ambl’activitat dels usuaris, els procediments percrear xarxes intel.ligents per on hi circuli informaciói coneixement de valor alt. Xarxes que, sens dubte,seran les unitats productives de la Nova Economia.Dedicarem unes quantes línies en els propers editorialsal perfil i formació d’aquests gestors.
Traducció: Eulàliade Bobes