Poseu-me la lluna en un cove

El dia de la fusió empresarial més gran de la història, entre AOL i Time Warner, en.red.ando comença el seu cinquè any de vida. No sé què té a veure una cosa amb l’altra, però no se sap mai. Cal deixar passar el temps. El cert és que el 8 de gener de 1996 començàvem a publicar l’editorial setmanal –“La Torre de Babel inteligible”, duia per títol el primer– que, des d’aleshores, a excepció només dels mesos d’agost dels darrers tres anys, ha aparegut sens falta cada dimarts. Ha passat molta aigua sota els ponts d’Internet al llarg d’aquests quatre anys, i ens ha ben xopat a tots. D’aquell editorial hem passat a una revista electrònica dedicada a analitzar els diferents aspectes de la vida quotidiana a Internet, l’impacte que té sobre les persones i les organitzacions i de quina manera anem construint això que anomenem “Societat de la Informació”. Pel camí ens hem involucrat, entre d’altres coses, en l’organització de “Maig 98” –un congrés internacional sobre publicacions electròniques–, hem preparat i impartit cursos i conferències a quasi tota Espanya, l’Amèrica llatina i Sud-àfrica, hem publicat el llibre “En.red.ando”, que recull tots els editorials apareguts a la revista el 1996 i 1997. El febrer de 1999 vàrem posar en marxa l’experiència d’en.medi@, un espai on-line dissenyat per generar continguts i gestionar coneixements a través de la feina en grup. I continuem pensant que tot això no és més que el principi.

Aquests quatre anys els canvis que les nostres societats han experimentat de maneta de les xarxes han estat, com a mínim, espectaculars. Ara no entrarem a examinar-los: a en.red.ando hi ha material abundós sobre la qüestió i un cercador fantàstic que us pot ajudar a l’hora de consultar-lo. Com no pot ser d’altra manera, el rebombori causat pel ciberespai ens afecta de ple. La demanda per abocar l’experiència acumulada aquests anys en projectes de diverses menes, desenvolupar sistemes d’informació en xarxa, aplicar en.medi@ a entorns nous i fascinadors, etc., truca a la porta d’Enredando.com, l’empresa que publica la revista, i això vol dir diversificar les nostres activitats i afrontar reptes nous i desconeguts. Però si hem aconseguit mantenir-nos durant quatre anys publicant material original, evitant la redundància informativa que, com una síndrome enganxosa, ha afectat molts dels nous mitjans a què Internet ha donat lloc, ara no és moment de tancar-hi els ulls. Els imperatius de la llei de vida ens empenyen a crear, innovar i imaginar més del que hem fet fins ara. I aquest és, sens dubte, el desafiament que més ens agrada.

En aquesta època tan convulsa, nosaltres continuem aferrats a una visió senzilla i poderosa: el secret és la feina col.lectiva en Xarxa. Nosaltres som producte d’aquesta visió. En cap altra circumstància no podríem haver sostingut un esforç com aquest, tal com ho testifiquen els nombrosos missatges que ens arriben constantment –en particular aquests dies–, alguns dels quals fins i tot ens fan enrojolar per les lloances desmesurades que ens prodiguen amics desconeguts, però amb els quals ens sentim profundament vinculats a través d’aquesta visió i de les aspiracions i responsabilitats que comporta. A tots ells, una forta abraçada per la seva generositat. I vull que sapigueu que si algunes seccions de la revista ens han quedat en “monyons” de projectes l’única causa, com sempre, és l’escassetat de recursos, però continuem mantenint la voluntat de desenvolupar-les perquè pensem que continuen essent innovadores, malgrat que les vàrem esbossar fa dos o tres anys.

El nostre nord continua essent la intervenció activa dins la Xarxa i la modificació de la realitat a través de l’acció concertada amb internautes amb els quals ens uneixin afinitats que no fa al cas explicitar novament ara. A la nostra modesta manera hem anat progressant per aquest camí. En l’editorial “La talaia digital” recordava que per a molts lectors en.red.ando era una mena de provocació, perquè quan quasi bé tothom sostenia la primacia indiscutible del món audiovisual nosaltres apostàvem per la paraula escrita i pel valor del text. Tenien raó. I la provocació no s’atura, senzillament perquè no creiem res del que es diu sobre com és Internet, com som nosaltres i com és el món, sobre tot quan ens ho expliquen els apòstols de la lluita contra el pensament únic, entestats a demostrar-nos que tots hauríem de pensar com ells. El pensament únic ens diu que “hi ha massa informació”, que “la informació de la Xarxa no és de fiar”, que “no se sap qui l’emet” o que “tot és soroll per atabalar-nos” (com a part d’un complot o conspiració d’abast extensííííííssim).

Nosaltres, però, hem desenvolupat en.medi@, un espai on hi ha la informació que els participants emeten; és de fiar perquè se sap qui l’emet, és referenciada o és fàcilment comprovable, i aquest coneixement es gestiona en un entorn moderat que es consensua a través de relacions complexes i molt riques. Al cap i a la fi, no som tan elementals com per imaginar que quan ens posem a construir un nou espai vital entre diverses persones cadascuna queda reduïda a un inventari de fórmules prefabricades. I actualment ens movem per en.medi@ uns 800 internautes. Per això pensem que, vistes aquesta i d’altres experiències similars, encara som en una fase força primitiva del funcionament social en xarxes. Per ara predominen les trobades de tipus primari –un contra tots o tots contra un– que deriven quasi en relacions personals aïllades. El pas següent hauria de consistir en trobades secundàries –tots contra tots– basades en relacions col.lectives clarament delimitades, en espais circumscrits per activitat, temàtica, finalitat, etc. Pensem que en.medi@, així com d’altres idees que ja tenim sobre la taula de disseny, es correspon amb aquesta nova fase de la “Societat de la Informació”.

Això suposa, finalment, una aposta a favor dels sistemes de producció en lloc dels sistemes d’especulació, que tant d’èxit estan tenint a Internet els darrers mesos. Per a nosaltres, una part fonamental de la xarxa és la que vàrem definir fa temps com la zona d’intersecció o deltaica, una regió rica en fluxos i refluxos de comunicació digital, poblada per gent disposada a entrar i fer coses a Internet. I, d’altra banda, és també la regió on gran part de les activitats que es desenvolupen a la xarxa haurien d’aflorar cap a la superfície de la societat. Aquest viatge d’anada i tornada del real cap al virtual pensem que és essencial per construir la “Societat de la Informació” i donar-li un significat subministrat pels mateixos internautes.

Des d’Enredando.com ens embarcarem en alguns projectes que tenen aquestes característiques. No només el desenvolupament de sistemes digitals d’informació per a la xarxa amb la finalitat de dur a terme activitats noves o readaptar les que hem estat fent fins ara, sinó dotar-los també d’una “capacitat d’eclosió” social que els permeti actuar sobre el món real. En els propers editorials ens esplaiarem sobre alguns d’aquests sistemes. I, d’aquí a un any, esperem ser encara per aquí per explicar-vos aquestes experiències. No és ni una promesa ni una amenaça. Només un desig.

Traducció: Eulàlia de Bobes