Orgia informàtica

Luís Ángel Fernández Hermana - @luisangelfh
20 febrer, 2018
Editorial: 178
Fecha de publicación original: 27 julio, 1999

Val més una unça de pràctica que una lliura de gramàtica

Els joves entenen que ells entenen la cultura d’una altra manera. I si la cultura avui en dia es manifesta en gran mesura a través dels ordinadors, no hi ha res comparable a tancar-se uns quants dies en una sala plena d’ordinadors, cables, mòdems, programes, videojocs, etc., i organitzar una trobada orgiàstica en la qual el llit que regenera el plaer és digital. En aquests moments, centenars de joves repartits per Espanya i la resta d’Europa estan posant l’ordinador en una motxilla i s’estan posant en marxa cap al Centro Eurolatinoamericano de Juventud (Ceulaj), que és a Mollina, un poble de Màlaga, en el qual del dia 2 al 8 d’agost gaudiran d’una “Campus Party”, per a glòria de l’era de la informàtica i la cultura de les xarxes. Per a molts serà un viatge iniciàtic. Per a d’altres, una verificació que el segle que ve serà el seu segle. Tots buscaran una confirmació dels seus pressentiments en el sí d’aquesta reunió tribal.

Les “Campus Party” són una tradició del nord d’Europa amb més de 10 anys d’història, tota una era si ho afegim a joves, informàtica i xarxes. Els nanos treballen durant mesos per polir les seves obres: demos, introduccions, mòduls, etc, ja siguin de videojocs, programes, música o noves formes de fer de manera més senzilla allò que les corporacions de la informàtica venen com a paquets de programació complicadíssims. I després concerten una trobada a la qual hi van amb els seus ordinadors, treballen junts durant diversos dies, intercanvien experiències, descobreixen camins nous i insospitats, aprenen ensenyant i viceversa. Amb el temps, aquestes trobades han crescut fins a convertir-se en veritables esdeveniments estacionals, com les èpoques d’aparellament. Si mestres, professors, pedagogs i responsables de les polítiques educatives fessin un tomb per aquestes “parties” possiblement no caldria gastar tants arguments per demostrar que l’àmbit de l’educació s’hauria d’adaptar ràpidament per encabir-hi els que es mouen pel món virtual amb la naturalitat dels hipopòtams a la bassa.

Les “parties” expressen la quinta essència de les tribus creadores de xarxes i creades per les xarxes, les que miren cap al nou mil.leni amb l’anhel de trobar-hi un territori propi, el qual marquen cada dia a través de nous coneixements, de noves exploracions. Poc importen els percentatges de població que usen ordinadors actualment, ni les amenaces pel descens irrefrenable cap a la “fragmentació social, la soledat i l’aïllacionisme”. Els joves es posen sota la carpa immensa i l’única cosa que demanen és un endoll. Ells ja s’encarregaran de refer tots plegats el trencaclosques social, encara que sigui a partir d’un catàleg de sigles més propi d’una guia de l’ONU que d’una trobada lúdica. L’any passat 1.000 persones van participar a la “Party 98”. Enguany fa mesos que hi ha llistes d’espera i molts ciris encesos per pregar que hi hagi baixes. El pastís que els espera val la pena: apart dels ordinadors, ja que cadascú s’ha de portar el seu, els patrocinadors han instal.lat més d’un milió d’euros en material, des de xarxes locals a servidors de vídeo, jocs, gràfics, música, etc.

L’indret de trobada compta –a diferència d’altres cops– amb edificis habitables, polisportiu, sales de projeccions i conferències, zona d’acampada, piscina, menjador i una temperatura que més aviat convida a viure lluny de l’ordinador (perdó! aquesta és una impressió d’una altra època!). De fet, tot està preparat, des dels ànims fins als equips, per capbussar-se en una pantalla i inspeccionar els fons digitals (abisals?) d’un canvi d’era. Per descomptat, no hi ha cap motiu pel qual els que no puguin ser-hi de cos present s’hagin de perdre les conferències, els cursos i ni tan sols la intel.ligència distribuïda per les xarxes del Ceulaj. Internet tindrà una finestra oberta mentre durin les jornades per allargar el radi de participació, a través de la qual es podrà intervenir fins i tot en els debats. Els que facin servir aquesta via tenen l’avantatge que ningú no els demanarà ni els “veurà” l’edat. Malgrat que se l’imaginaran si fan segons quines preguntes.

Traducció: Eulàlia de Bobes.

print