Nous mitjans, nous continguts
Luís Ángel Fernández Hermana - @luisangelfh
30 gener, 2018
Editorial: 171
Fecha de publicación original: 8 junio, 1999
Fent i desfent es fa l’aprenent
Ara fa quatre mesos, en.red.ando va posar en marxa una experiència nova, l’espai en.medi@, dedicat a debatre, analitzar i investigar els nous mitjans de comunicació en la Societat de la Informació. Sense pressa, però sense aturar-se, el nombre de participants en el que definim com una tecnologia de trobada i de generació de continguts no ha deixat de créixer. En aquests moments som més de 500 entre els que contribuïm al debat en qualsevol de les formes en què aquest es planteja a en.medi@ i els que romanen parant atenció al que es diu. Tan important com aquesta audiència, que prové sobre tot d’Espanya i de l’Amèrica Llatina, és el fet que aquest espai ja ha generat més de 400 planes de contingut, molt del qual no és fàcil de trobar ni a Internet ni en un llibre. Contingut en què es pot veure, d’una banda, la feina i l’esforç invertits per elaborar-lo i, de l’altra, la decisió d’elevar el to del debat aportant materials i reflexions molt treballades.
en.medi@ ha demostrat que és una eina molt útil en un mitjà de comunicació electrònic que comença a reelaborar el concepte de “continguts propis” a partir de la interacció dels lectors. Malgrat que l’espai encara no té cames prou llargues com per començar a caminar pel seu compte es comença a veure, en la manera que té de funcionar i en l’articulació de les diferents àrees de contingut, un flux de continguts procedents del debat amb prou entitat com per orientar la relació entre en.red.ando i els seus lectors i, de passada, difuminar la frontera dels “especialistes” que emeten i l'”audiència” que escolta. De fet, els darrers mesos alguns dels nous col.laboradors d’en.red.ando han sortit d’en.medi@ i, al mateix temps, alguns dels continguts d’en.medi@ estan obrint línies d’informació i de recerca en les quals ja hi estàvem treballant a en.red.ando. Aquesta retroalimentació era un dels objectius que en.medi@ cercava i ens sembla que està creixent progressivament de manera cada cop mes ferma i consistent.
Quan vàrem llançar aquest espai de debat i de generació de continguts vàrem dir algunes coses que eren en l’esfera de les intencions i de les pretensions. Algunes feien referència a virtuts, oportunitats o valors que se suposa que Internet té, però que de vegades costa percebre com quallen, com es concreten en termes tangibles. Una d’elles és la feina en col.laboració. Malgrat que, insisteixo, encara som en una fase incipient, em sembla que ens apropem al moment en què en.medi@ propiciarà projectes de comunicació recolzats en algunes de les idees expressades en els debats. Penso, per exemple, en la proposta de crear mitjans de comunicació per a congressos que mantinguin el flux d’informació entre els congressistes abans, durant i després de l’esdeveniment. El marc d’en.medi@, que cobreix tant Espanya com l’Amèrica Llatina, permetria dissenyar aquesta mena de mitjans i coordinar la feina amb una redacció teledistribuïda en el territori virtual.
Un altre tema és el de la intel.ligència distribuïda. Em sembla que recullo una mica la opinió manifestada per molts dels participants a en.medi@, i la meva pròpia, si dic que tots estem aprenent moltes coses gràcies al nivell en què es produeixen els debats. La combinació d’una zona de discussió amb les tres d’aportació documental (“Ojeando” “+enredandos” i “Nueva Sociedad”) ens permet “empaquetar” capacitats intel.lectuals distribuïdes i enriquir el to general de l’anàlisi i el debat.
D’altra banda, també s’ha acomplert la idea que un espai estructurat com en.medi@ conté una capacitat elevada d’autoregulació. La nostra tasca com a moderadors s’ha limitat a aturar un parell d’intents d’enviar publicitat i a redirigir alguns missatges personals que, per error, varen ser enviats a l’adreça d’en.medi@. Quan el termòmetre de la discussió va pujar massa amunt, com va passar en els casos de la guerra de Iugoslàvia, la llibertat a Cuba o el tema sempitern de quina llengua s’ha de fer servir a Internet (o en la vida quotidiana), després d’alguns acaraments violents els mateixos participants varen trobar ràpidament el camí que tornava el debat a les línies generals proposades per en.medi@. I això s’ha de dir ben clar i fort: la dificultat d’autoregular-se ha dut moltes llistes al punt d’esllanguir-se i, en molts casos, desaparèixer, malgrat l’interès de la temàtica i la qualitat dels membres que hi participaven.
A la banda del deure s’hi han d’apuntar els pocs recursos amb què està funcionant en.medi@, que afecten l’animació, continuïtat i profunditat d’alguns dels temes proposats pels participants. Diverses línies de discussió s’han quedat en uns llimbs immerescuts, crucificades per la manca de temps o de paciència per aprofundir en les possibilitats que tenien. Aquest és un problema que esperem resoldre els propers mesos amb redactors dedicats a en.medi@ en exclusiva, que ajudin a elevar el to i el volum de la discussió.
De totes maneres, en.medi@ ha resultat ser una tecnologia eficaç de trobada i de generació d’informació en un entorn participatiu. Tecnologies d’aquesta mena haurien de variar el signe de la comunicació que encara es fa a les xarxes a imatge i semblança del món real. Per exemple, ara que a Espanya som en període d’eleccions, la informació electoral és d’un avorriment letal, tant en els mitjans escrits com en els audiovisuals. Espais com en.medi@ permetrien a aquests mitjans obrir línies de discussió a través de la Xarxa entre els lectors i els periodistes, així com debats amb els candidats, tot això recolzat per la documentació necessària per extreure conclusions fonamentades en les quals es confrontin programes electorals, problemàtiques de barri o comunitàries, necessitats de veïnat, etc. Per descomptat, no passa res de tot això, ni a la Xarxa ni fora d’aquesta. A fora el que hi veiem són actes electorals en locals improbables, seguits per un grupet de persones amb un aire d’avorriment i resignació a la cara que ni la cirurgia del focus de la TV el pot remeiar. Malgrat això, a aquests mítings, i al que s’hi diu, la televisió hi dedica tres o quatre minuts, i els diaris una plana ben bona.
En el poc temps que fa que funciona, el contingut d’en.medi@ també reflecteix la dificultat actual de les universitats per adaptar la formació als canvis que estan tenint lloc en el camp de la comunicació i dels nous sistemes d’informació. Aquest és un fenomen que no té fronteres. El que és interessant d’aquest cas és que en.medi@ està mostrant les seves possibilitats com a espai per desenvolupar els continguts de cursos que, a més, es podrien impartir online. Algunes universitats han optat per tancar un grup de professors per tal que, en pocs dies, imaginin el contingut de cursos online mantinguts per àrees de coneixement que són en ple procés de creació. Aquest exercici ha de passar necessàriament la prova davant els alumnes i, per això, fóra interessant tenir aquesta mena de tecnologies conceptuals a través de les quals els continguts es podrien modificar i adaptar, formalitzar-los o enriquir-los amb aportacions de fora de l’àmbit acadèmic.
Finalment, hi ha dos punts dignes de ser ressenyats, encara que no tenen res a veure amb en.medi@. D’una banda, els debats estan mostrant com són de properes Espanya i l’Amèrica Llatina, tant cultural com intel.lectualment. Ni tan sols les diferències tecnològiques són tan apreciables (al cap i a la fi, pràcticament tots patim Telefónica). Les oportunitats que les xarxes ofereixen per col.laborar, intercanviar experiències i coneixements, emprendre projectes conjunts i convertir la informació en una eina innovadora de canvi social, sense parar atenció en fronteres territorials ni en diferències d’altra mena, sens dubte és un dels signes que més sobresurten de la Societat de la Informació, tant aquí com allà. L’altra qüestió fa referència a la participació de la dona. Les estadístiques més recents indiquen que la població internauta femenina creix a tot el ciberespai. A en.medi@, lògicament, també i, a més, no es tracta d’un creixement testimonial. Les contribucions de les internautes han augmentat els darrers dos mesos. Que no defalleixin.
Traducció: Eulàlia de Bobes