Ni anglès, ni llatí: EuroNet

Luís Ángel Fernández Hermana - @luisangelfh
24 juliol, 2018
Editorial: 222
Fecha de publicación original: 4 julio, 2000

Tot és barrija-barreja

La propera ampliació de la Unió Europea cap a països de l’Est crearà un espai polític, social i econòmic en què s’hi parlarà 22 llengües. Això com repercutirà en el desenvolupament d’Internet a escala europea? Aconseguirem veure’ns a través de la xarxa? Farem alguna cosa entre nosaltres a escala regional i local o, com passa ara, les relacions seran més fàcils en àmbits més “globals”? Fins ara, tant fora com dins la Xarxa l’idioma d’intercanvi a Europa és l’anglès. Però a molts països, amb l’augment de la quantitat de població connectada i el creixement del comerç electrònic, cada cop és més important la publicació de continguts en la llengua local. La Unió Europea sap que gran part de l’èxit de la societat de la Informació en el continent depèn del fet que aquesta diversitat lingüística aconsegueixi expressar-se, d’una o altra manera, a través d’Internet.

La setmana passada la Comissió Europea va convocar una dotzena d’empreses -entre les quals hi havia Enedando.com– a París per debatre com crear continguts paneuropeus. Els interlocutors cobrien un arc prou ampli de la producció de continguts, des de Reuters i Havas EurActive.com o Europeonline, proveïdors de serveis lingüístics com Berlitz o Softissimo, i empreses de publicitat com 24/7Europe, a més d’experts de la Comissió i de les empreses consultores Equipe i Electronic Publishing Services (EPS). La Comissió va reconèixer que es troba davant un dilema força intractable, com a mínim en aquesta fase de creixement accelerat dels serveis d’Internet a tot el continent. D’una banda, moltes empreses consideren, amb raó, que el que és “global” és més productiu que el que és “europeu”. De l’altra, no se sap massa bé quins serien els negocis o activitats “traduïbles” a altres països, per més que aquests comparteixin un espai polític comú però d’una diversitat cultural innegable.

L’expansió de l’anglès com a “llengua franca” -allò del “llatí de l’Edat Mitjana” és un xic exagerat-és un dada incontrovertible en aquests moments. La proposta de Chirac que sigui obligatori l’ensenyament de tres llengües a tot el continent és un reconeixement d’aquest fet, i de la por a la pèrdua d’importància del francès i de l’alemany en les transaccions europees. Curiosament, l’eurobaròmetre de l’abril d’enguany indicava que les llengües més útils -a més de la pròpia-eren, seguint aquest ordre, l’anglès, el francès, l’alemany i el castellà. Malgrat això, en l’ensenyament el castellà ocupa el tercer lloc (38%), molt per sobre de l’alemany (28%). I encara que és la llengua deixada de banda sistemàticament en el funcionament de la Unió Europea, també és juntament amb l’anglès la de més creixement potencial a la Xarxa a causa de la presència, que va en augment, d’Amèrica Llatina i de les comunitats hispanes dels Estats Units.

Ara bé, una cosa és l’anglès com a llengua d’intercanvi, negociació i comunicació quotidiana, i una altra és la llengua en què se sol·licitaran continguts a través de la Xarxa. A mesura que augmenta la població connectada, també augmentarà la demanda de continguts en llengua pròpia. No és fàcil llegir materials d’una certa complexitat i interactuar a través de les xarxes en una altra llengua, sobretot si cal escriure-la amb la finalitat d’obtenir resultats. Previsiblement, a mesura que les relacions socials a la xarxa es facin més complexes i el món dels negocis passi a ser una capa més d’una multiplicitat d’activitats -com l’educació, la salut, les xarxes ciutadanes, etc.–, les llengües maternes aniran emergent com el territori natural de la interacció virtual. Deixar-ho tot en mans de l’anglès és ignorar que, ja en aquests moments, el predomini d’aquest idioma s’està convertint en una barrera cada cop més important per funcionar a Internet, fins i tot per sobre de l'”analfabetisme digital” (escassa formació en l’ús de les màquines i les xarxes).

Els països nòrdics, on la penetració de l’anglès sens dubte és la més alta del continent (100% dels estudiants de secundària de Suècia i Finlàndia es poden expressar en aquesta llengua), i on les xifres de població connectada són les més altres de tota Europa (fins i tot superen les dels Estats Units), amb prou feines són visibles a través de la Xarxa per a la resta de la UE. I passa tres quarts del mateix amb la resta dels altres països membres. La majoria de serveis online apunten, d’una o altra manera, cap als Estats Units, fins i tot malgrat que hagin estat dissenyats amb una estratègia local innegable. Dit d’una altra manera, tots “veiem” més el que passa a la Xarxa a Oregon i Califòrnia que no pas a Estocolm o Copenhaguen, malgrat que en tots els casos s’empri l’anglès com a denominador comú.

El valor d’aquesta llengua, com ja sabem de sobres, no és igual per a tothom. La potencialitat que té augmenta molt quan passa pel sedàs del poder mediàtic i cultural dels Estats Units. Queda en un segon pla l’indubtable valor de comunicació que té entre la resta de països que l’adopten com a pròpia. Però quan baixem a la Xarxa, on hi viuen milions de persones, desenes de milers de petites i mitjanes empreses, enmig d’una sopa cultural com més va més diversa i condimentada, les coses canvien dramàticament. La relació entre l’anglès i la llengua local per expressar serveis online d’ús quotidià, siguin informatius, comercials o de coneixement, grinyola i obstrueix la circulació d’aquests continguts en el context global.

L’existència de l’espai paneuropeu no es correspon necessàriament amb l’emergència d’un mercat virtual de continguts paneuropeus. El pes de les audiències locals és determinant i imposa diferències. Hi ha productes que no serveixen de la mateixa manera per a tothom. No és el mateix una plana de vins a Espanya que a Alemanya, Dinamarca o Grècia. O d’antiguitats i fins i tot d’esports. La llengua “localitza”, crea el seu propi mercat i estableix els mecanismes de distribució. Dit d’una altra manera, actua com a factor crucial en el disseny del negoci. Europa encara no ha aconseguit resoldre aquest obstacle a Internet. La dificultat per crear continguts en diferents llengües estén un vel espès sobre el mateix desenvolupament de la Societat de la Informació. En realitat, ni tan sols sabem què ens estem perdent.

La solució hauria de venir, en primer lloc, dels sistemes de traducció automàtica que permetin publicar en diferents idiomes simultàniament i que, al mateix temps, suposin un avantatge competitiu i comparatiu per a les empreses europees. Però aquest només és un primer pas i, per ara, no és el més important. Tal com va ser exposat en el debat de París, hi ha una sèrie de punts que haurien de guiar l’acció de les empreses de continguts i de la pròpia Comissió per abordar la qüestió de fer locals els continguts en un espai multilingüístic. Resumint-ho breument, van ser:

• Decidir quin és el negoci i després decidir els idiomes,
•Definir la dimensió cultural dels productes i traduir només el que sigui necessari a les demés llengües,
•Incloure la traducció automàtica com a part del procés d’edició,
•Elaborar informació “multipropòsit” a través d’una varietat de mitjans de distribució (Internet, TV Digital, WAP, ajudes personals digitals, etc.),
•Actualitzar la informació en totes les llengües emprades,
•Funcionar amb divises locals fins que arribi l’euro,
•Si es publica en altres llengües, desenvolupar els serveis en aquelles llengües,
•Acordar processos d’estandardització en un arc lingüístic ampli: patronímics, topònims, termes mèdics i científics, etc.

La Comissió Europea està promovent l’elaboració d’una sèrie d’estudis per tal d’establir un marc d’actuació per a les empreses de continguts. Un d’ells és “eContent Localisation in Europe” (fer local el contingut electrònic a Europa), que EPS i Equipe preparen conjuntament. El programa MLIS, desenvolupat per la Direcció General de la Societat de la Informació per tal de promoure el multilingüisme a les xarxes, donarà suport a aquests treballs. D’acord amb els funcionaris de la Comissió, després de la reunió de París n’hi haurà d’altres per continuar explorant una estratègia en aquesta qüestió fonamental per al desenvolupament de les xarxes a escala europea.

Traducció: Eulâlia de Bobes

print