El refiat surt enganyat, i el previngut sempre se’n surt

La relació entre les llengües que fem servir a Internet i les cultures que vehiculen és un procés com més va més complex. Moltes societats, entre d’altres les nostres, s’adonen que el seu futur com a entitat cultural, la preservació dels seus trets d’identitat més característics, depèn en gran mesura del que passi amb els seus idiomes a la Xarxa, del grau d’implantació que tinguin al ciberespai. Malgrat la transcendència d’aquest plantejament, el cert és que encara no disposem de prou dades significatives per saber què està passant des d’aquest punt de vista. D’una banda, les estadístiques sobre l’ús de les llengües no dibuixen una imatge nítida del mapa lingüístic de la Xarxa, i de l’altra aquesta, en tant que espai virtual, ens proposa constantment noves maneres de comunicar-nos que afecten decisivament els idiomes que les vehiculen. Precisament és a punt de produir-se un canvi tecnològic en el funcionament d’Internet que tornarà a capgirar tot el que hem dit fins ara sobre les llengües de la Xarxa.

Aquests van ser alguns dels temes tractats a les X Jornades sobre Sociolingüística, que van tenir lloc a Alcoi els dies 11 i 12 de maig. Amb el títol “Llengües globals, llengües locals”, un grup d’experts va examinar, en el context de l’emergència del nou espai global que les xarxes proposen, la interacció cultural entre les llengües, la possibilitat d’establir polítiques lingüístiques o l’impacte de l’espai audiovisual, que és cada vegada més invasiu. A mi em va tocar tractar la qüestió de les llengües a la Xarxa, que precisament era el tema del primer editorial d’en.red.ando, que duia el títol “La Torre de Babel inteligible”.

Malgrat que molts dels supòsits que vaig plantejar en aquell article encara no s’han complert, sens dubte ens acostem cada vegada més a un espai de característiques com les que vaig indicar en aquest escrit. Amb la diferència que la conformació d’un món virtual on siguem capaços de negociar la nostra presència cultural a través de les llengües pròpies ha esdevingut molt més intricada i complexa. Com era previsible, la Xarxa va teixint un espai virtual únic que tots els idiomes i les cultures que hi accedeixen comparteixen de manera simultània i universal. Aquesta Babel fenomenal, un conglomerat tan gran que no té precedents en la història, té tots els números per esdevenir un punt de trobada de cultures amb la capacitat d’absorció d’un forat negre. No serà una tasca fàcil a adaptar-nos a aquesta nova situació –nova a causa de l’entorn, dels temps involucrats i de les dimensions de les interaccions– i, al mateix temps, distingir nítidament on són els avantatges evolutius de cadascuna de les nostres cultures per apuntalar-les enmig d’aquest remolí de trobades.

Per això les xifres sobre l’ús dels idiomes a Internet basades només en una anàlisi quantitativa són clarament insuficients. Perquè no diuen gaire cosa de l’estructura demogràfica de la Xarxa, de la funció de l’anglès (sigui com a llengua de recanvi o d’intercanvi), de l'”efecte traducció”, i sobre tot de què passa en aquella part de la Xarxa, com més va més difícil de mesurar, cosntituïda pel correu electrònic, les llistes de distribució, els fòrums, etc., en la qual hi circula, segons diverses estadístiques que és difícil qualificar, quasi bé el 70% de la informació que flueix per Internet. Fer mapes lingüístics –i per descomptat fer mapes culturals– basats en el nombre de planes web fetes en tal o qual idioma amb prou feines té un valor il.lustratiu, si no van acompanyats d’una anàlisi d’un ventall de variabls molt més ampli.

Dit això, quines són avui dia les llengües de la Xarxa? En principi, tres. La primera és la “llengua única”. Sens dubte, la que avui predomina al món i la més important de totes: la dels zeros i uns, l’idioma digital dels xips. Aquesta és una llengua que, sense que la vegem ni la coneguem, l’escrivim ni la parlem, tots emprem d’una manera o altra. És la llengua que permet delimitar, entre altres coses, l’espai virtual, el ciberespai i el contingut que té. Gràcies a aquesta llengua tots habitem el mateix àmbit, la naturalesa virtual creada per les xarxes de xips interconnectats en les quals ens podem trobar, manifestar, interactuar, exposar les idees i crear fluxos de comunicació per transmetre-les, negociar-les i convertir-les en informació i coneixement. La manipulació d’aquesta llengua, a més, determina en gran mesura de quina manera emprem els nostres idiomes (en versió oral, escrita, audiovisual, juntes o separadament, etc.) i atorga cert valor a cascun a través dels intercanvis. L’impacte de la llengua digital va quedar registrat fidelment en aquell acudit gràfic on es veia dos gossos davant un ordinador connectat a Internet. L’un deia a l’altre: “El que té de bo Internet és que ningú no sap que ets un gos”. Efectivament, només ets zeros i uns, i si vols relacionar-te amb l’altre no tens cap més remei que fer-ho mitjançant zeros i uns.

Afortunadament els enginyers han aconseguit que la llengua digital expressi els nostres idiomes respectius. Aquí apareix la segona llengua en importància, la “llengua global”, l’anglès. La preeminència de l’anglès a la Xarxa, com hem analitzat en diversos editorials d’en.red.ando, és causada en part pel fet que Internet es va originar i va créixer als Estats Units durant quasi bé tres dècades, i en part perquè aquest és un idioma d’intercanvi d’ús cada vegada més generalitzat. Des d’aquest punt de vista, l’anglès és a la Xarxa tant la llengua del món anglosaxó com la dels suecs, els nigerians, els llatinoamericans, els xilens o els espanyols.

Per això aquesta segona llengua és el combustible que dispara l'”efecte traducció”, és a dir, l’increment constant del volum d’informació a la Xarxa que apareix en la llengua original i en la d’intercanvi comú, l’anglès. I per això, també, és una llengua global amb determinades limitacions intrínseques, ja que depèn del bilingüisme de les societats no angloparlants per afermar la posició que té a la Xarxa. Previsiblement, a mesura que augmentin d’una banda la població que desconeix l’anglès, i de l’altra els sistemes que permetin alguna mena de traducció simultània (oral, escrita o d’ambdues menes), aleshores la tercera llengua, la “llengua local”, anirà agafant més rellevància, si bé aquí caldria examinar detalladament les circumstàncies culturals de cadascuna de les llengües locals i de quina manera és emprada a la Xarxa.

Aquest és el context, segons el meu parer, que ens permet començar a analitzar la fortalesa o feblesa de les llengües a la Xarxa, així com la projecció que tenen a partir, sobre tot, de la manera d’expressar diferents cultures i dels intercanvis que permeten. Però no podem perdre de vista que l’evolució de la llengua única pot tenir un efecte devastador sobre les possibilitats reals de les llengües locals d’actuar en l’espai virtual, en l’espai global. Com explicarem en els dos propers editorials, la recerca actual més avançada a Internet és la que apunta a la implantació de la “web semàntica” o “web intel.ligent”, que repercutirà directament en les llegües de la Xarxa, particularment en les llengües locals i, per tant, en el que fins ara percebem com l’associació entre cultura i llengua.