Les llengües del contingut digital

Luís Ángel Fernández Hermana - @luisangelfh
2 octubre, 2018
Editorial: 242
Fecha de publicación original: 21 noviembre, 2000

Fa savi parlar de la mar i no entrar-hi

La UE té un pla per contrarestar la dominació actual dels Estats Unitsen el món de les xarxes. I espera posar-lo en marxa el març del 2001.Es tracta del programa eContent de la DireccióGeneral de la Societat de la Informació per tal que les empresesdels diferents països membres puguin superar, en primer lloc, la barreradels idiomes respectius. Dit d’una altra manera, que converteixinen locals els continguts a cada país. El repte no és poca cosa, talcom ja vàrem indicar en l’editorial del 4/7/00 “Nianglès, ni llatí: EuroNet”. El multilingüisme i, per tant, lacapacitat tecnològica per operar simultàniament en diversos idiomes,és una part –força cara– del problema. L’altra, d’abast molt mésgran, és l’adaptació cultural dels continguts preservant-ne la diversitati resistint la temptació de l’homogeneïtzació.

La Comissió Europea ara té dades que confirmen una tendència previsible:l’índex de creixement del mercat en anglès de totes les àrees denegoci per la Xarxa comença a experimentar una aturada en sec. Lesonades recents de població nova connectada a Internet han anat abaixantel llindar dels que es mouen a Internet en anglès com si fos laseva llengua materna. No es tracta només d’un canvi sociològic.L’exigència de continguts en llengües locals ha experimentat, lògicament,un creixement considerable el darrer any. Però a diferència delsEstats Units, la resposta a aquesta demanda mitjançant iniciativeslocals no ha aconseguit esdevenir una resposta de dimensió europea,malgrat el potencial que en teoria representa el mercat únic sempreque s’aconsegueixi travessar amb èxit el sedàs del multilingüismei la diversitat cultural.

Elsestudis de la DG de la Societat de la Informació indiquen, en aquestsentit, algunes tendències clares i els punts febles del món dela cultura i els negocis de la Internet europea. Segons l’informe”Global Reach”, en aquests moments el 50% dels usuaris de la xarxaprovenen de països on l’anglès és la llengua nativa. I el creixementmés gran està tenint lloc entre els països “no anglesos” (78%/anyi 45%/any, respectivament). A Europa hi ha uns 80 milions de planesweb de caràcter comercial (s’inclouen en aquesta categoria l’educació,lleure, etc., i les que són exclusivament de negocis), però només8,5 milions d’aquestes tenen contingut local (la majoria, nomésen anglès a més de la seva llengua original). Aquesta situació s’oposaals millors treballs sobre el comportament dels usuaris a les websde continguts: s’hi estan el doble de temps si són en la seva llenguamaterna i la possibilitat que consumeixin alguna cosa de les queofereixen es multiplica per tres.

D’altrabanda, el contingut digital només és la matèria primera: en realitat,es tracta d’un recurs reutilitzable tants cops com llengües o culturesel demanin. En el marc europeu, i en l’àrea d’influència de moltsdels països que el conformen (l’Amèrica llatina, l’Àfrica francòfona,el Brasil, etc.) aquest és un aspecte del valor del contingut queencara s’ha d’explotar. Mentre el contingut digital no es deixalimitar per consideracions del mitjà i com més va més mòbil i personalitzatés, resulta que amb prou feines aconsegueix transcendir les reixesde la llengua d’origen. Com a màxim, fuig cap a l’anglès amb l’esperançad’abastar les xarxes globals, sense que els autors percebin claramentel veïnatge immediat de la globalitat en un context socioculturalmolt més reconeixible i immediat, malgrat que estigui ple de complexitatsi dificultats.

Aquestés el repte que la Comissió vol afrontar amb el nou programa eContent,que vol convertir en la pedra angular de la seva política sobrela Societat de la Informació. Després d’una sèrie de reunions urgentsaquests darrers dos mesos amb nombroses empreses i institucionseuropees, la presidència italiana, que acaba el mandat el darrerdia d’aquest segle, ha deixat l’esborrany a punt perquè sigui aprovata la reunió ministerial del 22 de desembre. A partir d’aleshores,si les coses van com és previst, hi haurà tres mesos per presentarpropostes. Serà una prova de foc per al mercat únic, que encarano ha exercitat les armes que té en la Societat de la Informació.Té a favor una llarga tradició en el camp de l’edició i la generacióde continguts, una diversitat cultural i lingüística encara no explotadaen el transvasament de mercats digitals i una experiència demostradaen la publicació de material en diverses llengües. Però no és clarque en l’era de les xarxes amb aquest bagatge n’hi hagi prou.

ElsEstats Units disposen del mercat intern més gran del món, més omenys monolingüe, que genera prou beneficis com per intentar l’expansióexterior. Per als generadors de continguts europeus la situacióés precisament la inversa. Per aprofitar l’avantatge d’un mercatintegrat europeu els cal una estratègia viable per fer local “internament”aquest contingut. Les experiències més interessants s’han donatallí on ja n’hi havia una llarga tradició, com a la indústria editorial,però no en camps nous com els de l’educació o la venda de contingutsdigitals clarament de valor local.

Comindica la mateixa Comissió Europea en la documentació, la barreraprincipal és cultural: la percepció de la dimensió europea encarano ha entrat clarament en l’estratègia de la Societat de la Informació.La gran presència dels Estats Units redueix els esforços de localitzarels continguts a traduir-los a l’anglès. I aquí apareix la segonatrava: els costos tan elevats de funcionar en diverses llengües.En tercer lloc, el mercat laboral encara no ha generat els perfilsprofessionals capaços de satisfer la demanda en aquest sector. L’adaptaciócultural del contingut a les exigències locals requereix una novafornada de professionals capaços d’aplicar un coneixement de nouencuny, així com una bateria d’eines tecnològiques imprescindiblesper mantenir aquesta activitat.

Persi la fragmentació lingüística i cultural no fossin prou dificultats,cal afegir a la llista la política de preus de les operadores detelecomunicació, la problemàtica dels drets d’autor i la proteccióde la intimitat. I, en un àmbit més ampli però fonamental, la despreocupació(per dir-ho d’alguna manera) del món acadèmic per aquest aspecteclau de la Societat de la Informació. La recerca en el que s’haanomenat “Internet social”, en contraposició amb la que es basaen les infrastructures i l’equipament (banda ampla, video, multimèdia,etc.) encara és una assignatura pendent de les universitats europees.I d’aquestes investigacions n’haurien de sortir moltes de les ideesseminals que han d’alimentar aquest procés de fer local el contingutdigital europeu en un context global.

Traducció: Eulàlia de Bobes

print