Entrela creu i l’aigua beneita hi balla el diable

Queningú no s’estranyi si d’aquí a poc temps algú, un expert en mediambient, per exemple, rep un missatge electrònic de la mena d’aquest:”Hem detectat que no hi ha prou informació sobre la presa de decisionsen xarxa davant crisis causades per catàstrofes en zones densamentpoblades. Vostè és una autoritat en la matèria. Sisplau, publiquiun article de 5.000 caràcters amb els enllaços d’hipertext pertinents.Té un termini de set dies. Avís: si ignora aquest missatge, li seransuspeses totes les facilitats de pagament que hagi acreditat a laXarxa, així com l’accés a Internet, que li seran restaurants quans’hagi rebut i acceptat el seu article”. Qui signarà aquest missatge?El Comitè per una Informació Suficient i Fiable a la Xarxa (CoInSuFix)?Una ONG? Un departament d’un govern? No, el més probable és que lasol.licitud l’hagi generada espontàniament el “Cervell Global de laWeb”.
Ficció?Utopia digital? En absolut. Laboratoris dels Estats Units i d’Europaja fa diversos anys que treballen en aquesta direcció: convertirla web en un sistema nerviós central format per milers de milionsde neurones que s’abasteixen de la intel.ligència distribuïda dela Xarxa. Una via cap a aquesta ment global és el que Tim Berners-Lee,inventor de la WWW, anomena “Web semàntica”, en què la informaciócontinguda a les xarxes és comprensible per a les màquines, de maneraque aquestes la poden organitzar, reestructurar, completar i oferira cada moment segons les necessitats –explícites o no– dels usuaris.

Unaweb amb aquestes característiques hauria d’estar equipada amb unaesfera “volitiva” pròpia, producte de la comprensió de les sevespròpies connexions i de l’activitat dels usuaris de la Xarxa. Un”Centre Global” que dirigeix les passes (l’evolució, el creixement,la maduració i la reproducció) d’una mena de superorganisme basaten la intel.ligència col.lectiva de tots els seus membres. Enunciadaaixí, aquesta tasca sembla una mena d’esforç gegant, per no dirtemerari, propi d’un relat futurista. Però si en aquest cervellglobal hi ha alguna cosa no és precisament futur, sinó molt de passat,ja que els requisits fonamentals per a aquest salt evolutiu de laxarxa ja els tenim damunt la taula, tant conceptualment com desdel punt de vista de l’arquitectura informàtica necessària per aque les màquines entenguin la informació amb què les estem nodrint.

Laidea d’un superorganisme basat en la intel.ligència col.lectivade la societat efectivament no és nova. Ja la trobem a Herbert Spencer(1876-96), que la va plasmar a “The Principles of Sociology”, onexplicava l’evolució de la societat com un organisme. H.G. Wells,l’autor de “La màquina del temps” entre d’altres obres de ficció,també va reflexionar sobre l’emergència d’una Ment Mundial. El filòsoffrancès Pierre Teilhard de Chardin, jesuïta i paleontòleg, els escritsdel qual varen ser rigorosament vigilats per l’església catòlica,va proposar la “noosfera” (l’esfera de la ment, una xarxa de pensaments,informació i comunicació que cobriria el planeta). Recentment, FrancisHeilighen, un jove investigador belga, codirector del centrede recerca transdisciplinar “LeoApostel” (CLEA) i editor de PrincipiaCybernetica Project, ha posat fil a l’agulla per desenvoluparuna filosofia sistèmica evolutiva de la ment global. El seu avantatgerespecte dels seus predecessors en la història d’aquest pensamentés evident: Heylighen té a la seva disposició la web, un sistemad’intel.ligència distribuïda de caràcter global.

I,a més, no està sol ni ha d’actuar com a pioner en territori verge.Molts centres de recerca treballen en la mateixa direcció, des delMIT, on Tim Berners-Lee dirigeix un projecte amb la finalitat d’aconseguirque les màquines comprenguin la informació que circula per les sevesentreteles i siguin capaces de negociar-la a la Xarxa, fins al Laboratori Nacional de Los Alamos, a Nou Mèxic (Estats Units),els Sistemesde Coneixement Distribuït (DKS, amb les sigles en anglès) comencena oferir resultats tangibles. Enmig hi som nosaltres, creant, recreanti alimentant constantment les neurones d’aquesta ment que creiemque dominem però que, cada cop més, determina la manera que tenimde comportar-nos, el que fem i com ho fem.

Quinessón les premisses del Cervell Global de la Web? Per començar, compassa amb el nostre cervell, ha de ser capaç d’estructurar i organitzarla informació i el coneixement que tingui; per aquesta raó ha degenerar, multiplicar i mantenir les connexions neuronals. Dit d’unaaltra manera, ha de reconstruir els enllaços d’acord amb les necessitatsdels usuaris. Això és el que fa el servidor web de Principia Cyberneticadesenvolupat per Heylighen i JopanBollen. Actualitza i recomposa constantment els enllaços enfunció de la demanda de l’internauta i fins i tot “deixa morir”els que van perdent actualitat quan tenen un grau de consultes escàso nul.

Lamàquina assigna un algoritme a cada visitant que li permeti rastrejarel camí que segueix dins una web i memoritzar la història del seucomportament. La vegada següent, aquest programa mostrarà les planesque interessen l’usuari i ajustarà l’estructura d’enllaços per guiar-loper l’esfera dels seus interessos. El servidor de Principia Cyberneticapot trobar fins i tot dreceres entre llocs que no coneix, però laimportància dels quals dedueix a partir de la freqüència de pasque atrauen. D’aquesta manera acumula connexions neuronals no nomésper la intensitat del trànsit o la mena de consulta, sinó per lanaturalesa del mateix contingut.

D’aquía detectar la redundància o la manca d’informació o coneixementen àrees d’interès per als usuaris només hi ha un pas. La mateixadistància que els separa d’intentar subsanar tots dos extrems. Enun cas a base de proposar la supressió del que, en el fons, comportamalbaratar espai neuronal per manca d’ús, com també passa en elnostre cervell. En l’altre, a base de guiar-se per les necessitatsdels usuaris buscarà la manera de procurar-se la informació necessàriaper omplir les llacunes de coneixement que vagi detectant. Al capi a la fi, si tots ens hem de beneficiar del cervell global, totsadquirirem també alguna mena d’obligació respecte del seu funcionament,coneixements i comportament.

Laintel.ligència del cervell global de la web no serà, per tant, nomésla suma de les intel.ligències individuals de la Xarxa, sinó unaintel.ligència col.lectiva en plena evolució que amb prou feinesaconseguirem entendre des de la individualitat. Una cosa semblanta la que ja ens passa, per exemple, amb l’estructura tarifària delsbitllets d’avió o amb tantes altres coses que passen dins l’àmbitde la suposada “intel.ligència social” de què formem part. A quinadistància estem d’aquesta “Gran Ment de la Web”? Segons els investigadors,fa tems que ja hi som , hi estem treballant, però en la fase mésrudimentària –o infantil– de l’evolució. Haylighen afirma quesi els organismes que regulen l’adopció de protocols i estàndardsa Internet accepten, avui es podrien incorporar als servidors webels agents intel.ligents (programes autònoms) i els algoritmes capaçosd’injectar a les màquines un grau de coneixement considerable sobrela informació que emmagatzemen. D’aquí a cinc anys, la web es comportariaamb una intel.ligència que la convertiria en el nervi central d’unsuperorganisme del qual cada individu en seria una part molt petita.

Cincanys és el temps que ha passat des de la irrupció pública de laweb a la Xarxa. És a dir, estem dient que el “Cervell Global” formaràpart del nostre entorn quotidià en el temps d’un obrir i tancard’ulls. I encara no hem començat a reflexionar sobre les implicacionssocials, culturals, polítiques, educatives, recreatives, etc., delfet que al nostre cervell li surti una pròtesi viva de memòria col.lectivacomandada per una ment constituïda per centenars de milions de neuronesdistribuïdes per xarxes d’ordinadors interconnectats. Potser untret d’aquesta pròtesi és que, a mesura que es desenvolupa, fa disminuirel nostre sentit crític sobre les conseqüències que pot tenir.

Traducció: Eulàlia de Bobes