Unageneració “en forma” pot aconseguir el que no s’ha aconseguit en segles sense ella
José Ortega y Gasset

Aquestasetmana té lloc a Madrid el Congrés Internacional “Arte,educación y sociedad en Ortega y Gasset” (1883-1955), ambla finalitat de commemorar el 70è aniversari de la publicacióde tres llibres bàsics del pensador espanyol: “La deshumanizacióndel arte”, “La rebelión de las masas” i “Misión de launiversidad”. Ningú que avui llegeixi, per exemple, les conferènciesque integren aquesta darrera obra seria capaç d’endevinar queté set dècades de vida; tanta actualitat com aixòes desprèn d’aquelles ratlles. Ortegay Gasset va defensar els anys trenta la necessitat urgent d’emprendreuna reforma de la universitat per adaptar-la als seus temps i va esbossar,amb arguments vigorosos, el paisatge fosc que hom trobaria si no aconseguísaquesta fita. Avui, en recórrer aquestes planes, sembla comsi el filòsof parlés de la universitat actual i de lespatologies endèmiques que li impedeixen adequar-se a una “[història]que, en contra del que s’acostuma a creure, canvia a salts i no pasnomés ni tant en evolucions lentes”.

Aquestés el fil que orienta les seves reflexions en una altra obra bàsica:”Meditación de la técnica” (*), on exposa una concepció avançadai aclaridora de la tecnologia que encara no ha calat ni en el nostremón acadèmic ni, per tant, és clar, entre el gran públic. Ortegafa un exercici vigorós d’anticipació, que s’inscriu en els correntsfilosòfics europeus de l’època, per esbrinar de quina manera l’ésserhumà es modifica a si mateix a través de la tècnica. “Sense la tècnical’home no existiria ni mai no hauria existit”, és la frase contundentamb què inaugura el curs que imparteix a la Universitat d’Estiude Santander el 1933 i que després va recopilar en un assaig que,lamentablement, no va aconseguir adobar el pensament filosòfic espanyol.Encara ho estem pagant.

Detota manera, “Meditación de la ténica” hauria de ser lectura obligatòriaper a aquells que vulguin comprendre la relació complexa que mantenimamb la tecnologia. Ortega y Gasset s’avança unes quantes dècadesa treballs com els de Herbert Simon per explicar-nos que “Avui l’homeja no viu en la natura, sinó que és allotjat en la sobrenatura queha creat en un nou dia del Gènesi: la tècnica”. Aquesta sobrenaturaimplica un disseny específic per adaptar l’entorn –no adaptar-nosnosatres– a la satisfacció de les nostres necessitats relacionadesamb el benestar, concepte, aquest, que canvia i sempre determinatper les circumstàncies històriques particulars de cada època.

Ortegaataca l’actitud tranquil.la de la universitat en relació amb l’ensenyamentde la tecnologia d’una manera que no ha perdut actualitat. “A lesescoles especials s’ensenya a alguns homes una tècnica especial.Però ni tan sols allí s’ensenya el que la tècnica representa pera la vida humana, el lligam amb altres factors d’aquesta, la gènesi,l’evolució, les condicions i els perills que comporta. Pel que faa les universitats ni tan sols s’hi parla de la tècnica –és més,va esdevenir constitutiu de la universitat el fet de ser el cosdocent que exclou de si mateix la tècnica, que la deixa centrifugadai com relegada a aquelles escoles especials. Sembla que això implicala convicció que la tècnica afecta els serveis particulars i secundarisde la vida de què, certament per força, alguns homes se n’han d’ocuparperò que no afecten l’home com a tal”. La conseqüència d’aquestaceguesa intel.lectual, segons Ortega, és que els conflictes invariablementagafen per sorpresa els individus educats a la universitat, “entred’altres motius perquè no tenien un contacte real amb la tècnicai no incloïen en les previsions i càlculs els resultats econòmicsque té, i ni esmentem els resultats socials”.

Elsanys seixanta i setanta, arrel de la importància creixent de lesuniversitats tecnològiques i de la dependència d’aquestes respectede les d’extracció “humanista”, als Estats Units s’obre una profundareflexió, encapçalada per Herbert Simon, sobre el paper de l’enginyeriaen una societat cada cop més fosa amb el desenvolupament tecnològic(vegeul’entrevista amb Artur Serra a en.red.ando). Aquellstreballs van servir per fonamentar la concepció de la “natura artificial”creada per les màquines i, al mateix temps, van suposar un intent –fallit– d’alleujar les tensions generades en l’educació superiorper aquella branca específica del coneixement impulsada per l’enginyeria.Quasi quatre dècades abans el filòsof espanyol deia sobre això:”En resum, la separació radical entre la universitat i l’enginyeriaés una de les grans calamitats que ha comportat la torpor increïbleque l’home d’avui està demostrant en el tractament de les gransangoixes presents. Aquesta separació és funesta, per causes diversesperò complementàries, per a la universitat i per a l’enginyeria”.

Ortega –l’edició de les obres completes definitives del qual apareixeràd’aquí a poc– sembla que ens xiuxiuegi a l’orella, avui i aquí,a mesura que desenvolupa la complexa i rica concepció sobre la tecnologia(tècnica, en paraules seves). Malgrat que lògicament els argumentssón il.lustrats amb exemples propis de l’època, no perden ni unbri d’agudesa –ans al contrari– si els recolzem en l’abraçadagloblaitzadora de la tecnologia digital. Encara que situa la tecnologiacom a eix organitzador de l’ésser humà, Ortega no alimenta cap servilismedavant la idea de progrés. Al contrari, el seu discurs s’enfilacontra aquesta formulació unívoca de la direcció de la històriaque sembla que avui il.lumina, precisament, els suposats “caçadors”del pensament únic: “La idea del progrés, funesta en tots els ordresquan va ser emprada sense crítica, també ha estat fatal. Suposaque l’home ha volgut, vol i sempre voldrà el mateix, que els anhelsvitals sempre han estat idèntics i l’única variació a través delstemps ha consistit en l’avenç progressiu cap a aquell desideràtum.Però la veritat és ben bé a l’inrevés: la idea de la vida, el perfildel benestar s’ha transformat innombrables vegades, algunes tanradicalment que els anomenats progressos tècnics eren abandonatsi se’n perdia el rastre. Unes altres –consti–, i és quasi el mésfreqüent en la història, l’inventor i la invenció eren perseguitscom si es tractés d’un crim. Que avui sentim de manera extrema lapruïja contrària, l’afany de les invencions, no ens ha de fer suposarque sempre ha estat així. Al contrari, la humanitat ha acostumata sentir un terror còsmic misteriós cap als descobriments, com sien aquests, juntament amb els beneficis que comporten, hi raguésun perill terrible”. No us perdeu aquest llibret, serà de gran ajudaen aquests temps agitats.

(*)Meditación de la Técnica y otros ensayos sobre ciencia y filosofía.José Ortega y Gasset. Revista de Occidente en Alianza Editorial,1998. Madrid. ISBN: 84-206-4121-9

Traducció: Eulàliade Bobes