L’amic d’en Woody
Luís Ángel Fernández Hermana - @luisangelfh
4 desembre, 2018
Editorial: 261
Fecha de publicación original: 3 abril, 2001
La mar, com més té més brama
Un dels canvis més espectaculars que la societat de xarxes proposa és la deslocalització de la informació i el coneixement per prendre decisions, per aprendre, per organitzar la feina, per desenvolupar projectes o senzillament per gaudir del lleure. Abans, aquesta era una informació tancada entre les parets de les organitzacions, les quals sempre eren geloses de protegir-la sota la capa d’un “bé estratègic”. Ara, curiosament per a elles, com més va més descobreixen que una part substancial d’aquella informació i coneixement és en individus, col.lectius, empreses o organitzacions que s’expressen en xarxes obertes turbulentes i expansives. Xarxes obertes que vehiculen el talent i la intel.ligència que resulten imprescindibles per als seus usuaris, però també per a aquells que vulguin actuar en aquests entorns interconnectats. Capturar aquesta informació i coneixement, formar part del procés de gestació, processament i distribució de la informació, constituirà bona part del que entenem com a Societat del Coneixement. Per tal d’aconseguir-ho necessitem construir xarxes forjades pels interessos específics dels mateixos usuaris, ja que aquesta és l’única manera de garantir la producció d’informació i coneixement pertinent (vegeu l’editorial “No hi ha cap xarxa com la de casa”). I l’arquitectura de la xarxa ha d’assegurar un flux de comunicació que garanteixi la generació i creixement del coneixement buscat mitjançant l’activitat de tots els que hi participen. Aquest és, tal com nosaltres ho veiem, el punt de partida per crear xarxes intel.ligents. I en aquesta tasca en.red.ando hi està involucrat a través d’en.medi@, la tecnologia que hem desenvolupat per a la gestió de coneixement en xarxa (GC-X)
Com es configura una xarxa d’aquesta mena, sobre tot si entenem –i ho entenem així– que el coneixement no rau per si mateix en les xarxes o en les bases de dades, sinó en les interaccions entre les persones? La pertinença a una xarxa es defineix a partir de l’activitat que hi tingui lloc en funció d’objectius concrets expressats en un espai virtual al qual els interessats accedeixen per abastar-los. Allà s’hi troben els que ofereixen o demanen la informació necessària, o esperen aconseguir-la a través de les relacions entre ells, establertes per afinitats intel.lectuals, personals, socials, empresarials o organitzatives. Per això diem que en.medi@ és un tecnologia de trobada entre l’oferta i la demanda d’informació i coneixement, en la qual els usuaris actuen al mateix temps com a productors i consumidors d’aquesta informació i coneixement. Ara bé, tota l’activitat dels usuaris es recolza en tres pilars de l’arquitectura d’en.medi@, que ara intentarem descriure breument, però dels quals parlarem més extensament i més detalladament les properes setmanes: la moderació, la gestió del coneixement en xarxa i la memòria històrica de la xarxa en qüestió.
Per definir tant la configuració bàsica de l’espai virtual com la mena de recolzament que necessitarà, cal fer una investigació prèvia que estableixi el marc precís dels objectius que hom vol abastar (desenvolupar un projecte, organitzar la feina en l’àmbit empresarial, promoure un procés de presa de decisions, crear una xarxa de formació continuada, etc.), les característiques i el volum de la població que hi participarà, el grau d’implicació que aquest tindrà en els objectius de la xarxa, etc. Aquesta informació permetrà perfilar els trets de la zona de debat de la xarxa, si és oberta o tancada, i en cada cas per a qui, les funcions que tindrà l’equip de moderació, la mena i quantitat de zones d’aportació on treballaran els gestors de coneixement en xarxa, etc.
El moderador és el responsable d’establir la metodologia de treball a la zona de la xarxa on els participants es troben, i de fixar el ritme de producció per aconseguir la relació òptima entre el temps disponible i el grau d’atenció. No toca missatges, no els filtra ni els modifica. Els aprova segons uns criteris pactats a través d’un procés de negociació amb els participants. Els moderadors, a més d’evitar les inundacions de publicitat no sol.licitada, també vigilen que les intervencions dels participants estiguin referenciades com cal quan s’esmenta documentació, bibliografia o altres fonts d’informació. D’aquesta manera, la qualitat de cada intervenció és la millor garantia de la qualitat de totes les intervencions i, per tant, de la qualitat de la informació i el coneixement que circula per l’espai virtual.
Què fan els gestors de coneixement en xarxa? Bàsicament, a partir del que s’està esdevenint a la zona de debat, en la qual participen els integrants de la xarxa, els gestors apuntalen aquesta activitat des del que anomenem zones d’aportació. Si l’objectiu de la xarxa, per exemple, és desenvolupar un projecte mediambiental, debatre sobre l’aplicació de la mecànica quàntica, crear un mercat en una nova àrea de coneixement, o decidir cada pas del procés de llançament d’un nou producte al mercat, els gestors cerquen la informació i el coneixement pertinent, sigui a la xarxa o fora, per dinamitzar encara més el debat i evitar que aquest es limiti només al coneixement o les opinions de cadascun dels participants. Els gestors de coneixement en xarxa, dit d’una altra manera, confeccionen un llindar col.lectiu d’intel.ligència que es recolza en documents, recerques, ressenyes i crítiques d’obres, experiències, dictàmens d’experts i consultors, etc. I tot això plegat incrementa constantment la base de coneixement de la xarxa.
Els gestors, si ho expliquem d’una manera gràfica, són el Woody Allen de la pel.lícula Annie Hall. En Woody és a la cua per entrar al cinema i cada vegada està més histèric per culpa d’un individu que té darrere que no para de recitar Marshall McLuhan. Al final, a punt de reventar, en Woody diu més o menys: “Com m’agradaria que aparegués McLuhan i el posés a lloc!”. I de darrere d’un cartell apareix McLuhan en persona, el qual rectifica les elucubracions que el suposat deixeble estava vomitant. En Woody, gestor del coneixement ocasional, va aconseguir el millor expert del món en relació al tema específic que estaven tractant en aquell moment. Aquesta és una de les facetes dels gestors de coneixement en xarxa d’en.medi@. Però no és l’única, com veurem les properes setmanes.
Ara bé, el fet que en.medi@ comenci a funcionar amb una configuració bàsica no vol dir que sigui una xarxa estàtica, ans al contrari. La participació dels usuaris i les interaccions entre ells, més l’activitat de l’equip de gestors del coneixement en xarxa fan que la base de coneixement de la xarxa creixi i, juntament amb aquesta, la mateixa configuració d’en.medi@; d’aquesta manera es reforcen els objectius fixats en cada cas. La mateixa activitat genera noves necessitats, planteja nous interrogants i això es tradueix en noves ramificacions de la xarxa. En alguns casos poden ser àrees de resultats que fan referència a una part essencial de tota l’activitat que està tenint lloc a la xarxa: estadístiques, resums, treballs monogràfics, perfils personals, informes de tendències, butlletins, etc. En altres, fins i tot els pot plantejar una mena de procés de “mitosi”, de divisió de la xarxa en altres xarxes en funció de com sigui l’evolució dels interessos dels participants o dels objectius plantejats.
El que és interessant d’en.medi@ és que el disseny i desenvolupament de xarxes intel.ligents basades en aquesta tecnologia no requereix que l’usuari s’instal.li a l’ordinador un programa nou, o que aprengui una mica més d’informàtica, ni res per l’estil. En realitat l’única cosa que ha de fer –a més de subscriure’s a la xarxa que l’interessa o promoure’n la creació– és continuar fent el que feia sempre: enviar i rebre missatges electrònics, consultar planes web, treballar amb cercadors propis de la xarxa en qüestió… i sorprendre’s dels resultats. Aquesta és l’oportunitat extraordinària que l’organització del treball en xarxa ofereix: que no és una manera afegida de treballar sobre el que hom fa cada dia, sinó una manera diferent de fer-ho aprofitant al màxim la potencialitat que Internet ofereix: la participació, la interacció i el creixement de la base de coneixement compartit en xarxes dissenyades específicament amb aquesta finalitat.
Traducció: Eulàlia de Bobes