Internet al carrer

Luís Ángel Fernández Hermana - @luisangelfh
30 octubre, 2017
Editorial: 146
Fecha de publicación original: 15 diciembre, 1998

La cirera al capdamunt del pastís

Ahir, dilluns 14 de desembre, al vespre, sota la lluna en quart minvant al cel ben net de Barcelona, un grup d’aprenents de bruixots de la Xarxa va ser convocat a l’aquelarre anual d’ESADE. Com en anys anteriors, em va tocar participar en aquesta cerimònia oficiada per l’amic Alfons Cornella per tractar d’esbrinar algunes de les sorpreses que Internet ens té preparades de cara a l’any vinent. L’Alfons, que de vegades corre més que la mateixa informació, ja ens ha enviat un resum atapeït de la reunió (missatge 390 d’Extra-Net!), la qual d’aquí poc serà disponible en format audiovisual amb les intervencions completes dels participants. Jo enguany vaig decidir assegurar l’èxit de la meva predicció. En lloc de respondre a la pregunta “Cap on va Internet?”, em vaig demanar “Cap on estem duent Internet?”. La qual cosa, de passada, ens situa en el lloc que ens pertoca: el de protagonistes dels canvis que tenen lloc a la Xarxa.

Els col.legues de taula van deixar clar que els sistemes d’informació en el ciberespai són cada cop més complexes i tendeixen a diversificar-se constantment. El creixement de la informació, doncs, exposat tan sovint com la predicció més segura d’Internet, ara ve acompanyat del creixement de la seva organització, ja sigui en portals, portalades i portalets, o en estructures que afavoreixen el comerç electrònic, la formació i una multiplicitat d’activitats en els camps més diversos. Dit d’una altra manera, la Societat de la Informació està empenyent la segona part del seu domini cap al màxim esplendor: Informació. Ens manca un desenvolupament equiparable de la primera, la part de Societat.

Aquesta serà, segons el meu parer, la que rebrà un impuls notable a partir del proper any entre nosaltres. Un dels factors en pro d’aquesta tendència serà, sens dubte, la inauguració del cincquè Programa Marc de la Unió Europea, que posa especial èmfasi en facilitar l’accés dels ciutadans a la Societat de la Informació. Aquest pot ser, fins i tot, un fet diferencial respecte dels Estats Units, on ja funciona Internet-2, centrada bàsicament en el sector acadèmic i de la recerca, d’acord amb el que ha estat la història i desenvolupament de la Xarxa en aquella banda del món. A Europa, en canvi, tot sembla indicar que els objectius de la Internet-2 també inclouran més atenció a la creació d’estructures socials que expliquin –en el sentit d’espistemologia– la pròpia existència dels sistemes d’informació.

Serà, per tant, l’ocasió en què haurem de redefinir (o definir per primer cop) les activitats en el ciberespai des del punt de vista del seu contingut i els seus objectius. En resum, de les relacions humanes que establirem a través de la Xarxa. El fet d’haver carregat les tintes en la informació ens ha permès, en gran mesura, fer créixer Internet amb la simple transposició d’activitats i serveis que ja existien en el món real. En altres paraules, hem certificat la nostra existència a la Xarxa, una mica mitjançant un gran cartell que anuncia qui som i a què ens dediquem. Ara, la qüestió és “viure” a la xarxa i això requereix, com sempre, la creació d’estructures socials i polítiques específiques del món digital. Hem d’investigar des de com seran les universitats-xarxa, fins a quin serà el contingut dels nous mitjans o quines activitats seran les característiques de l’Era de la Informació quan ja no es puguin realitzar de cap altra manera que no sigui la que les xarxes possibiliten. És a dir: de fer més coses a tenir més ordinadors, com hem fet fins ara, ens plantejarem què farem, amb qui, per què i mitjançant quines formacions socials i polítiques.

Això ens permetrà delimitar, també, la relació entre el que és global i el que és local d’una manera molt més nítida. Veurem com activitats típicament locals, com la generació de teixit urbà a través d’entitats ciutadanes, es convertiran en “una cosa diferent” quan s’organitzin a través de les xarxes. Entraran en contacte amb un entorn d’innovació, cooperació, experiències compartides i participació cultural que, malgrat que tinguin lloc en ciutats “retardades” o en zones localment excloses, les convertiran en puntes de llança del que seran les ciutats digitals i, d’aquesta manera, trencaran els setges de la Societat Industrial per explorar i explotar les possibilitats de la Societat de la Informació. Hi aniran destinats recursos d’informació i coneixement cada cop més rics que permetran als usuaris millorar sensiblement la seva qualitat de vida.

Ara bé, si parlem d’estructures socials, parlem també d’una cosa molt diferent del que fins ara tenim a Internet. En l’acte d’ESADE tots els oradors tenien el seu sistema d’informació digital respectiu com a carnet d’identitat. I l’audiència, o era usuària o pertanyia a l’entorn humà “iniciat” en els avatars de la Xarxa. Però aquesta és encara una proporció molt petita de la població. Per tal que el binomi Societat de la Informació adquireixi sentit ple, sobretot per la part de Societat, cal que se n’inverteixin els termes: la majoria de la població ha de ser o usuària directa o, al menys, participar d’una o altra manera en les oportunitats i possibilitats que la Societat Xarxa ofereix. Això, en aquests moments requereix un exercici de responsabilitat extraordinari per part dels poders públics, les entitats i les organitzacions regionals i ciutadanes, les universitats i centres educatius, i les mateixes empreses, per tal d’obrir els cables, ordinadors i infrastructures d’Internet i fer emergir la Xarxa en la vida quotidiana del ciutadà, tant si està connectat com si no.

Un esforç com aquest no serà fàcil, donat que requerirà una descàrrega important d’imaginació i innovació. Però no només serà factible, sinó també imprescindible. I es farà. Per complir amb aquesta predicció immediatament, en.red.ando s’unirà a la Festa d’Internet que es celebrarà a finals de març a tota Europa. La idea és que la ciutadania participi en actes que s’organitzaran de manera descentralitzada per tot el territori. En el cas de Barcelona, nosaltres proposem que la festa s’anomeni “Internet al carrer”, o alguna cosa similar, i que durant les dues jornades el públic no només pugui veure com funciona la Xarxa, sinó que la utilitzi, que en formi part des del lloc que li pertoca com a ciutadà. Ja sigui mitjançant concerts al carrer retransmesos per Internet, o amb iniciatives com l’obertura de les escoles per fer servir els recursos informàtics de què disposen per tal de dissenyar mitjans de comunicació on s’expressin problemàtiques tan diverses com les dels alumnes, els pares, les organitzacions comunitàries locals, o la creació de xarxes de comunicació entre persones de la Tercera Edat en les quals es pugui comprovar la possibilitat enorme de recuperar i aprofitar socialment el coneixement i la saviesa dels que han estat retirats de la vida activa pel sol fet d’haver sobrepassat una data.

Esperem, doncs, participar en aquesta “obertura de les entranyes” de la Xarxa i gaudir juntament amb ciutadans no connectats de l’oportunitat de comprovar que els sistemes d’informació a Internet tenen sentit quan van acomboiats per les noves formes socials i polítiques que estan emergint en el ciberespai. Això, com dic, no és una mera predicció, sinó que ho farem al llarg del 1999 i esperem que sigui l’inici d’un camí per fer més transparents les fronteres tecnològiques que, fins ara, encobreixen la “carnalitat” de les xarxes humanes que s’hi desenvolupen.

Traducció: Eulàlia de Bobes

print