Importar portals

Luís Ángel Fernández Hermana - @luisangelfh
2 gener, 2018
Editorial: 164
Fecha de publicación original: 20 abril, 1999

Allà on no hi ha pa tot és renou

Érem pocs i ara importem portals. Retevisión, el segon operador de telecomunicacions de l’estat espanyol, acaba de concretar un acord amb el buscador dels Estats Units Excite per elaborar un versió espanyola d’aquest portal. D’aquesta manera, segons Retevisión, els 12.000 abonats a Iddeo, el seu servei de connexió a Internet, per fi sabran per on entrar a la Xarxa. Lamentablement, la informació sobre aquest acord no deia res sobre com s’ho feien fins ara aquests pobres internautes per descobrir les meravelles del ciberespai. Per a orientar-los, Retevisión i Excite han muntat una operació de 10 milions de dòlars (18 milions d’euros). Si hi unim la compra d’Olé per Telefónica i les presentacions de Yahoo! i Altavista en castellà, tot sona a tret de sortida estrepitós de la gran campanya dels portals a Espanya. El que és interessant d’aquesta carrera és que comença just quan als Estats Units s’està discutint sobre el seu possible acabament. La discrepància de parers (i d’inversions) ha de pertànyer a l’àmbit de la fam històrica que els països que porten cert retard respecte de la gran superpotència arrosseguen.

Com em deia un amic de Washington l’altre dia, sempre disposat a flirtejar amb la borsa de valors, si hom li vol seguir la pista a la comunitat inversora a Internet, el millor que pot fer és comprar loteria. Fa un parell d’anys el tot o res depenia del “push” (recordeu el PointCast?), abans es jugaven els calés a favor del contingut protegit pel dret de propietat intel.lectual (i així els va anar al New York Times i al Washington Post, entre d’altres), ara és el torn de la venda directa i els portals. I aquesta darrera opció, com dic, ja és a la picota. El meu amic oblidava l’experiència de Time Warner, que va fer un portal abans que a ningú se li hagués acudit la parauleta, i va descobrir que el filó d’aquesta magna corporació era inferior al dels noms que s’aixoplugaven sota el seu paraigua. Cosa semblant li va passar després a la Disney i al seu servei go.com, els usuaris del qual se n’anaven ràpidament cap a ESPN, ABC News o els estudis Disney, i a partir d’allí a pastar pels prats digitals del ciberespai. El portal retenia menys que un nadó.

Ara, davant l’eluvió de dòlars que s’ha mogut els darrers mesos al voltant d’aquests nucleadors de serveis, el debat sobre el seu futur ha revifat de nou i el saldo és, com a mínim, dubtós. El motius ja els apuntava en un editorial anterior (D’on venen els portals?). Els portals viuen fonamentalment dels nouvinguts, del fet que ningú no els explica com canviar l’adreça d’inici del navegador i d’una suma de serveis que mai arriben a lluir prou com per quedar-se a viure amb ells. Però, per sobre d’aquestes consideracions que poden semblar conjunturals ja que tot és manifestament millorable, els portals no resolen la qüestió de fons, que és la de la generació de continguts originals. I en aquest sector és on ara està començant a tenir lloc una batalla interessant als Estats Units.

Jerry Yang, un dels dos fundadors de Yahoo!, ha encunyat un nou mot que, segons ell, definirà la política de la seva empresa i dels portals que vulguin sobreviure els propers anys: “llocs enganxosos”. I l’adhesiu l’està cercant en els mitjans de comunicació digitals amb informació pròpia i amb serveis especialitzats, sobretot dedicats a comunitats locals. No només es tracta d’incrementar el tràfic cap a ells, sinó d’invertir en els esforços que fan per reforçar (clientelitzar) els acords. L’estratègia és clara: hibriditzar el portal fent més estretes les relacions amb comunitats virtuals. Això significa, per descomptat, un estímul fort pels creadors de continguts, els quals poden veure recompensats els seus esforços en establir una aliança amb aquestes plataformes.

Mentrestant, Retevisión inverteix 1.500 milions de pessetes per posar en marxa el portal amb Excite. Ja sé que la pregunta és retòrica, i fins i tot extemporània, però… On quedaran els continguts digitals generats en castellà –o les altres llengües constitucionals?? Amb aquests diners a la mà, hom s’imagina (sí, ja ho sé, de vegades la febre no deixa veure la ratlla de l’horitzó clarament i ens posem a imaginar bajanades) que, si passessim el rasclet pel ciberespai espanyol, ens quedaríem amb prou llocs a les alforges i amb prou diversitat com per confeccionar un portal com déu mana. I, continuant amb aquest compte, hom pensaria que amb aquella inversió es resoldrien alguns dels problemes estructurals que afecten la indústria incipient de serveis digitals en el nostre país, com el de la inversió de risc. Finalment, abans que es trenqui el càntir, podríem pensar que després d’un exercici de caça i captura de serveis propis a Internet com aquest, Espanya quedaria en molt bon lloc per apropar-se a l’Amèrica Llatina a través d’una indústria, d’una economia, basada en la llengua.

Però els contes són contes. Els executius que juguen a Internet continuen lligats, i ben lligats, als esquemes de sempre. Per a ells, no hi ha res com quatre centres d’emissió, pocs i escollits, (escalables, això sí, en correspondència amb una economia de gegants) perquè la resta de la humanitat es comporti com a audiència i escolti. Els que han tingut l’oportunitat d’observar com els seus fills juguen amb la Xarxa s’han adonat que la paraula clau és “clientelització” (bé, de fet ells parlen de “personalització”), amb la qual cosa li donen un aire humà, local, al portal. Sembla difícil convèncer-los, per ara, que Internet mai no es reduirà a un grapat de portals i que aquests en darrera instància dependran d’aquells que elaborin contingut original per a la Xarxa. I que els internautes viuran en un estat d’infelicitat feliç perpètua, cercant continguts a partir de les seves pròpies experiències i no de les indicacions dels que els les volen oferir en un paquet ben embolicat. El problema és que, fins que no s’adonin d’aquesta veritat simple, construiran autèntiques catedrals digitals del malbaratament i, de passada, deixaran panteixant una indústria que els necessita com el mannà del cel.

Traducció: Eulàlia de Bobes.

print