Perdeixar-se besar comença la donzella a relliscar

Aquestdivendres 27 d’octubre tindrà lloc la IJornada en.red.ando, dedicada a examinar tecnologies d’informacióde pròxima generació, una trobada singular tant per la temàtica comper les circumstàncies en què s’esdevé. En plena efervescència deconferències, seminaris, congressos, etc., sobre Internet, en elsquals el comerç electrònic i totes les variants d’aquest en tant quenegocis possibles a través de les xarxes ocupen el primer lloc d’atenció,i reiteradament, nosaltres intentarem fer un petit salt en el tempsi donar un cop d’ull de prop al futur. Aquest no és un exercici banal.La història recent d’Internet ens ensenya que el moment i la manerad’incorporar els nous desenvolupaments a les organitzacions, sobretot els que estan relacionats amb la gestió del coneixement, és tanimportant o més que aquests debats contingents sobre les oportunitatsde negoci que les xarxes ofereixen. La preparació de l’organització,la seva sensibilitat davant els canvis i l’adaptació cultural peremprendre la reorganització necessària per aprofitar-los són factorscrucials per determinar la posició d’aquesta organització en el mercati la seva capacitat per descobrir les noves oportunitats i preparar-seper afrontar nous reptes.

L’exemplemés evident d’això és la història dela mateixa World Wide Web i dels navegadors, en particular Mosaic,avantpassat directe de Netscape. Inventat en el LaboratoriEuropeu de Física de Partícules per Tim Berners-Leei Robert Cailliau (*) a principis d’aquesta dècada, a partirdel 1994 el desenvolupament i supervisió de la Web va anarpassant a mans dels Estats Units vist el poc interès de lesempreses i institucions europees. Em sembla que aquesta ésuna de les claus fonamentals per comprendre el retard europeu enla incorporació de les Tecnologies de la Informació,tant al sistema educatiu com a l’ampli ventall d’activitats queconformen la Societat de la Informació. Quan els servidorsde la WWWW residents al CERN varen ser traslladats al ConsorciWorld Wide Web (W3C), al MIT (Estats Units) el 1995, a Europala notícia va passar desapercebuda. Molt poques empresesde la Unió Europea sabien en aquells moments què erala WWW i per a què servien els navegdors. Ara ja no éshistòria-ficció imaginar-se el que hauria significatper a moltes –i per a la societat en general– haver gaudit del’oportunitat d’entreveure i comprendre la revolució informacionalque estava començant a eclosionar de manera irrefrenablefa tot just cinc anys. Avui ens comencem a fer a la idea del costque té haver ignorat aleshores aquests avenços i del’enorme dificultat per recuperar el temps perdut.

Doncsbé, la I Jornada en.red.ando s’inscriu en aquest context.Nosaltres pensem, com ja és sabut per tothom, que estem entranten un període en què la formació continuada esdevindrà una menade segona pell que ens permetrà preparar-nos per desenvolupar-nosen un món tan fluid, canviant i dinàmic com el que les xarxes d’informaciói coneixement proposen. I una fase essencial d’aquesta preparacióconsisteix a conèixer les noves tecnologies de la informació queen aquests moments o bé ja estan sortint del laboratori o bé estanfent les primeres passes com a prototips. Tecnologies que estandestinades a tenir un impacte fort en la manera de generar, emprari aprofitar la informació i el coneixement a les empreses. És peraquest motiu, per la necessitat de conèixer aquestes tecnologiesa temps per poder incorporar-les en una fase primerenca, que en.red.andoha decidit organitzar aquestes Jornades, que tindran continuïtatels anys vinents.

Ide quines tecnologies estem parlant? Doncs concretament de sistemescapaços d’analitzar la informació, processar-la conceptualment imostrar-la mitjançant objectes pels quals es pot navegar intuïtivament,sense que tingui importància el volum d’informació tractada –desd’un document fins a tot el que és emmagatzemat en format digitaldurant la vida d’una empresa o organització–, ni si aquesta ésguardada de manera estructurada –bases de dades, arxius jerarquitzats,etc.– o es tracta de missatges electrònics, documents aïllats (oque no se sap on paren), presentacions o fulls de càlcul. Totesaquestes tecnologies, que fan de pont imprescindible entre la gestiódocumental i la gestió del coneixement, estan essent desenvolupadesals Estats Units i des d’allà els que en són responsables venenper ensenyar-nos-les a la I Jornada en.red.ando juntamentamb experts europeus. Tot això, d’altra banda, forma part del llibreque lliurarem als europeus –més de 200 planes de textos i gràfics– i que posteriorment podrà ser adquirit a través de la xarxa.

Tambéfarem la presentació pública d’en.medi@,una tecnologia per a la gestió del coneixement en xarxa desenvolupadaper en.red.ando que ja fa quasi dos anys que és en proves. en.medi@ es basa en un disseny innovador dels fluxos de comunicació en unespai virtual contextualitzat a partir d’un conjunt d’objectius,en què els participants hi intervenen com a productors i consumidorsde la informació i el coneixement que ells mateixos generen, assistitsper una xarxa de gestors del coneixement en xarxa. El resultat ésuna producció d’informació i coneixement d’alta qualitat, subjectaals objectius prèviament establerts, i a partir de la qual sorgeixennous productes que permeten fer créixer la intel.ligència distribuïdaen l’espai i la base de coneixement d’aquesta.

Fauns quants dies l’amic Alfons Cornella deia molt encertadament enel butlletí Extra-Net541, que duia per títol, “Espais construïts a partir de subespaisde persones”: “Les empreses hauran d’aprendre a aprofitar el potencialacumulat en forma de clients fidels, perquè són ells, i més concretamentel que són capaços de fer a partir de la combinació dels seus cervellsi les seves màquines, els que donaran una vida diferent als seusespais a Internet. Òbviament, no es tracta de deixar als clientsun petit espai de la web perquè es distreguin parlant entre ells(quants fòrums han estat construïts en els quals mai ningú s’hapres la molèstia d’entrar-hi ni una sola vegada?) sinó d’entendreque la dinàmica de la Xarxa converteix la gent en emissors, peralliberar-los del rol de simples receptors als quals l’economiatradicional els havia relegat. Si part del capital intangible d’unaempresa és acumulat en forma de clients satisfets, caldrà aprendrea fixar aquesta satisfacció com a element atractor de més clients.Dit d’una altra manera, el “capital clients” haurà de ser incorporatals processos de l’empresa de maneres que, altre cop, avui no podemni imaginar-nos.

Doncsbé, nosaltres ens hem pogut imaginar una d’aquestes maneres (i molta prop de casa teva, Alfons) i, a més, funciona. en.medi@ és el fruit de l’experiència acumulada per en.red.ando a partirde la nostra tasca a Internet. Des que va ser fundada el gener de1996, cada dimarts la revista electrònica ha estat dedicada a reflexionarsobre l’impacte d’Internet i analitzar-ne les conseqüències en campstan diversos com la comunicació, l’educació, l’organització empresarial,l’economia, la ciència, la cultura o la política. Aquesta tasca,però, la vàrem emprendre juntament amb els internautes.

Ésa dir, la nostra redacció — si la podem anomenar així– era integradapels que elaboraven materials propis i en primera persona sobreles seves experiències a la Xarxa. Mercès a aquesta contribucióvauosíssima i sense punt de comparació, hem pogut adquirir una certaperspectiva sobre el funcionament de la Xarxa i el paper que hijuguen, en funció del seu comportament, els individus, els col.lectius,les empreses, les organitzacions o les administracions. En aquestaexperiència hi ha pocs llibres de consulta (bé, sí, n’hi ha, comés natural) i molta, moltíssima reflexió sobre el que passa i compassa a la Xarxa a partir de la nostra pròpia pràctica; com correspon,d’altra banda, quan parlem d’una cosa tan nova i revolucionàriacom és l’entorn virtual en xarxa.

Fruitd’aquesta experiència, la revista en.red.ando ha esdevingut un mitjàde producció de coneixement sobre el món virtual. Aquesta experiència,a més, no va començar el 1996, sinó que es remunta a les feinesi projectes en què molts de nosaltres hem estat involucrats a Internetdes de finals del 1991, fos en fòrums de UseNEt, GreenNet, APC,Compuserve i TCN, així com en l’elaboració de projectes de comunicaciól’objectiu dels quals era crear espais virtuals estables on fospossible compartir el coneixement entre tots els participants. Ami també em va tocar, entre d’altres coses, seguir de prop el desenvolupamentde la mateixa Web al costat dels seus inventors. Com a curiositat,al final d’aquest text adjunto un dels missatges que vàrem creuar-nosamb Robert Cailliau, el qual en la signatura avisa que el correuelectrònic del CERN tancarà per Nadal (!!). El desenvolupament d’en.medi@,d’altra banda, ens ha dut a llocs fascinants, com la participacióen el doctorat sobre “Funcions mentals superiors en espais virtualsi gestió d’espais virtuals d’informació i coneixement”, organitzatper L’Institut Universitaride ciències de l’Educació de la Universitat de Salamanca.

Laprimera aplicació d’en.medi@ la vàrem posar en marxa el febrerdel 1999 a la mateixa revista en.red.ando: vàrem crear un espaidedicat als “Nous Mitjans a la Societat de la Informació”. El maigdel 2000 vàrem posar en marxa en.jornad@,un en medi@ per organitzar la fase online de la I Jornadaen.red.ando dedicat a la gestió del coneixement. L’octubre del2000 vàrem obrir Liderarte,un en.medi@ per debatre els proceasos de presa de decisionsa les organitzacions i la gestió del canvi personal en la Societatde la Informació. A principis de novembre del 2000 començarà a funcionar Palaver, un en.medi@ que formarà part del Màsteren Comunicació Digital en.red.ando, que serà impartit totalmentper Internet. Palaver permetrà que els alumnes participinactivament en la generació de coneixement, que aprenguin a gestionar-lo,i a dissenyar sistemes d’aquesta mena per a projectes específics.A més, servirà com a espai de reciclatge per als que acabin essentexalumnes del mestratge.

Aquestcúmul d’experiències i projectes és el que ens ha dut a organitzarla I Jornada en.red.ando. No és freqüent que una empresa –i encara menys una empresa de la mida de la nostra– emprenguila tasca de posar-ne en contacte d’altres i organitzacions, elsseus directius, els que han de prendre decisions, amb els lídersde la recerca en tecnologies de la informació de pròxima generació.Però pensem que trobades com aquesta –insòlites, d’altra banda,al nostre país i a Europa– ofereixen una ocasió única per avaluarde prop l’evolució dels sistemes d’informació que construiran labase de la nova economia i, a més, fan de pont per superar les distànciesculturals i de percepció que impedeixen l’aprofitament de les oportunitatsque la Societat del Informació ofereix.

Unade les lliçons que hem après de la feina de tots aquests anys ésla importància de la informació i el coneixement sobre la mateixaevolució de la Xarxa. I per això cal remuntar-se a debats contingents,que sovint fan més fosc l’horitzó en lloc d’aclarir-lo, per talde poder decidir el lloc que cadascú està disposat a ocupar en aquestmón canviant que estem creant entre tots. Pensem, equivocats o no,que reunir els que lideren la recerca a Internet amb els que haurand’aplicar-ne els resultats és una “prioritat estratègica”. Ens sembla –i en això sabem que no estem equivocats– que l’organització informacionalinterna de les empreses i les organitzacions és la clau de la sevaadaptació a la Societat de la Informació. I sistemes com els quepresentarem a la I Joranda en.red.ando, i sobre els quals continuaremdebatent des de la Xarxa, són peces essencials d’aquest procés.

(*)Missatge de correu electrònic enviat per Robert Cailliau a LAFH,al mes de desembre de 1993, donant-li accés a la WWW, residental servidor del CERN

Sender: cailliau@www1.cern.ch
Received: from dxmint.cern.ch by arl-img-1.compuserve.com
(8.6.4/5.930129sam)

id CAA05239; Mon,20 Dec 1993 02:03:58 -0500

Received: from www1.cern.chby dxmint.cern.ch (5.65/DEC-Ultrix/4.3)

id AA04572; Mon, 20Dec 1993 08:03:56 +0100

Weceived: from [128.141.103.5]by www1.cern.ch (4.1/SMI-4.1)

id AA17691; Mon, 20Dec 93 08:07:21 +0100

Message-Id: <9312200707.AA17691@www1.cern.ch>
X-Sender: cailliau@www1.cern.ch (Unverified)
Mime-Version: 1.0
Content-Type: text/plain; charset=”us-ascii”
Date: Mon, 20 Dec 1993 08:02:45 +0100
To: “LUIS A.FERNANDEZ HERMANA” <100113.1442@compuserve.com>
From: cailliau@www1.cern.ch (Robert Cailliau)
Subject: contacting me

Luis,

>I’ve been trying tocontact Cailliau through Compuserve without any success…
> … …

Did you not get my firstreply?
I get your messages when you send them to me.
As to WWW: I don’t know whether Greennet allows you to make a telnet session.If it does, just try either

telnet info.cern.ch

which gives you oneentry to the web, or

telnet www1.cern.ch

which gives you theentry to the Epac conference, but from which you can also get to the rest.There are no logins and no passwords.

Robert.

————————————————-
NOTE: CERN e-mail is closed down from
Wed. 22 Dec 12:00 until Wed. Jan 5 at 08:30
————————————————-

RobertCailliau

World-WideWeb Project
| phone: +4122 767 5005

CE R N
| fax: +4122 767 8730
EuropeanLaboratory for Particle Physics | e-mail: cailliau@www1.cern.ch

CH- 1211 Geneve 23
| diary: http://www1.cern.ch/

(Switzerland)
CERN/Admin/Diaries/Robert.html

Traducció: Eulàliade Bobes