D’un gla petit en surt un senyor roure

L’embaràs ha estat llarg, i el part dolorós. Però avui veu la llum la versió 3.0 d’en.red.ando, amb un disseny nou i l’ampliació dels continguts. Com passa amb qualsevol nadó, uns diran que la criatura és preciosa i d’altres, en fi, que no n’hi ha per tant. Uns i altres tindran part de raó. Però l’important, per estar d’acord amb l’època que vivim, és l’ADN del bebè. I el codi genètic, d’una banda, respon al que ha estat la trajectòria d’en.red.ando fins ara, i de l’altra incorpora els gens que els mateixos lectors han anat injectant en un exercici laboriós d’enginyeria participativa. Per a mi, això és la interactivitat. No es tracta d’exercir la simple capacitat de resposta que la tecnologia digital ens ofereix –perquè seguint aquest camí es pot defensar que les “Cartes al Director” són l’exemple clàssic i suprem de la interactivitat–, sinó d’integrar la demanda que procedeix de l’audiència encara que això suposi derivar cap a camins que no eren en el disseny original del projecte. Això és el que els mitjans de comunicació del món real no poden fer. I això és el que hem fet en la versió 3.0 en obrir un espai nou, en.medi@, dedicat al debat i la investigació dels nous mitjans en la Societat de la Informació.
Després de tres anys de presència ininterrompuda a la Xarxa, en.red.ando s’ha convertit en un punt de referència per a molts internautes en el que fa referència a la problemàtica de la comunicació digital. Apart de les contribucions que rebem periòdicament, que es poden veure en les diferents seccions de la revista, també ens arriba un flux constant de consultes relacionades amb línies d’investigació sobre nous mitjans, recerca de bibliografia especialitzada o de materials dedicats a la problemàtica de la informació a les xarxes. La relació amb els lectors a partir d’aquests intercanvis ens ha dut a crear en.medi@, una de les novetats més importants que avui posem en funcionament, juntament amb l’obertura de la revista en tres webs (castellà, català i anglès), un robot de recerca, un navegador per llegir la revista sense estar connectats i seccions noves.

L’objectiu d’en.meid@ és promoure la recerca, l’anàlisi, el desenvolupament i el disseny dels nous mitjans de comunicació en la Societat de la Informació. La comunicació digital esdevé a poc a poc un camp nou del coneixement, determinat en gran mesura per l’impacte de les tecnologies de la societat informacional i els canvis que propicien en les relacions socials. L’aparició dels nous mitjans de comunicació a Internet planteja un ampli espectre de qüestions relacionades amb el contingut, forma de funcionament, objectiu, trets professionals i empresarials dels protagonistes i, sobretot, la inserció peculiar que tenen en l’entramat tan ric de la Societat de la Informació.

La complexitat d’aquesta temàtica requereix, també, una certa complexitat en la manera d’escometre-la. És cert que tenim llistes de distribució i grups de notícies on es debaten molts d’aquests temes. Però invariablement aquests fòrums per si mateixos no són prou per abastar –o subministrar– tots els ingredients que participen en aquest camp. en.medi@ ha estat ideat com un espai a Internet on els usuaris hi torbaran les eines i el context sociocultural que els permeti investigar la problemàtica de la comunicació digital i desenvolupar experiències basades en la pròpia construcció de la Societat de la Informació.

Per complir amb aquests objectius, en.medi@ funciona com un sistema integrat per quatre àrees diferents estretament interrelacionades entre elles; un espai de discussió, experimentació i intercanvi d’idees (labortorio), un servei de crítiques i novetats editorials (biblioteca), una remesa periòdica d’articles publicats a la Xarxa en d’altres llegües i traduïts al castellà sobre els temes que interessen a en.medi@ (hemeroteca) i, finalment, un servei d’informació sobre els esdeveniments a Internet i el món de les xarxes que modelen i contribueixen al desenvolupament de la Societat de la Informació (material de investigación). Cadascun d’aquests apartats és una llista de distribució electrònica, encara que el lector les rep totes amb una sola subscripció. Les llistes són moderades per evitar “spamming” o publicitat no sol.licitada. A més, tots els missatges són publicats automàticament a la plana web d’en.medi@, en la qual s’autoclassifiquen i poden ser consultats mitjançant un robot de recerca. Les persones subscrites a en.medi@ poden enviar o contestar missatges des de la web.

A partir d’avui, tots els subscrits a la llista de distribució de l’editorial d’en.red.ando (uns 3.000 lectors) rebran aquest missatge amb la invitació de subscriure’s a en.medi@. Per fer-ho només hauran de fer un “reply”. Els demés poden visitar la plana on hi ha el formulari de subscripció. D’altres serveis d’informació molt coneguts a la Xarxa estan estudiant participar en aquest nou espai, fet que suposaria un enriquiment molt apreciable dels continguts.

La versió 3.0 d’en.red.ando s’obre en tres webs: castellà, català i anglès. De moment, només 9 de les 16 seccions de la revista són traduïdes al català i a l’anglès. Però volem arribar al 100% i per això estem en plena negociació amb algunes entitats i empreses per tractar de finançar la traducció de tota la revista. De tota manera, cadascuna d’aquestes webs disposa de tots els elements de navegació i recerca en les llengües respectives. A més, a partir d’avui es podrà accedir a la versió catalana de l’editorial d’en.red.ando des de la portada de VilaWeb.

En aquests tres anys, el fons documental de la revista ha crescut considerablement. Encara que tot queda emmagatzemat a l’arxiu, la necessitat de comptar amb una eina de recerca era evident, sobretot pels que volien utilitzar aquest contingut amb finalitats d’investigació. Bé, hem dissenyat un robot de recerca pensat per a un mitjà de comunicació. En general, quan algú fa una cerca a Internet acostuma a rebre com a resposta un bon nombre (de vegades excessiu) d’adreces, cadascuna d’elles acompanyada d’un parell de línies a partir de les quals hom ha d’endevinar-ne el contingut. Nosaltres hem pres un camí més laboriós que, a la llarga, ens sembla molt més eficaç. De cada document que hi ha a l’arxiu d’en.red.ando n’hem extret la “notícia” del contingut i l’hem redactada en unes línies breus que contenen paraules clau i conceptes clau. En fer la cerca, el robot “pentina” tant aquests sumaris com els documents complets que són a l’arxiu, però només mostra els sumaris dels articles relacionats amb els criteris sol.licitats, així és més fàcil i ràpid fer-se una idea del contingut del document en qüestió. A més, les respostes del robot de recerca es veuen en pantalla classificades en funció del grau d’adequació al criteri de recerca indicat.

Una altra innovació de la versió 3.0 és un navegador “off-line” que permet llegit planes d’en.red.ando sense que calgui estar connectat. Primerament cal descarregar el navegador en el nostre ordinador. En obrir el programa hom selecciona les planes de la revista que vol guardar. El navegador es connecta, les recull i tanca la connexió. I aleshores s’hi pot navegar, llegir-les, imprimir-les, emmagatzemar-les o llençar-les.

També hem afegit noves seccions, i n’hem ampliat d’altres. A des.enredos reprenem notícies que un dia varen sacsejar la Xarxa i que després van desaparèixer en alguns llimbs digitals. Per exemple: què li va passar a Deep Blue després que guanyés Kasparov, campió del món d’escacs? o on són el “Rei de l’espam”, Sandorf Wallace, i la seva empresa manefla després d’haver passat per la justícia? D’altra banda, l’espai dedicat als jocs s’amplia amb una secció nova anomenada en.juego. Allí s’hi pot trobar cada quinze dies un article d’opinió de Danile Gómez Cañete, que examinarà l’evolució de la indústria dels jocs i l’impacte que aquests tenen en els camps que més ens interessen, des de la formació i l’educació fins a les repercussions que tenen en la percepció social mercès a la capacitat que tenen de simular realitats múltiples. A més, en Ricard Fadrique extén el Juego del Mes amb una plana en la qual explica trucs per sortir-se’n dels passos més difícils dels jocs. I afegeix una classificació mensual dels millors jocs elaborada per un grup d’experts selecte que, a poc a poc, s’anirà ampliant per acollir les votacions dels mateixos jugadors.

Un esforç com aquest per convertir en.red.ando en un punt de referència en l’elaboració de continguts digitals originals a Internet no el podem dur a terme sense la col.laboració i participació de molta gent. A tots ells, i als que encara no han fet el pas, els reiterem que les portes de la revsita són obertes de bat a bat a la vostra participació en qualsevol de les tasques o contribució a enriquir-ne les seccions. Sabem que la Societat de la Informació excita les meninges i genera ones d’idees interessants, moltes de les quals acaben emmagatzemades en neurones o calaixos perquè no troben el mitjà ideal per airejar-se. Estem oberts a rebre-les, discutir-les i publicar-les.

Si una cosa podem dir d’aquesta versió 3.0 des d’aquest costat de la tanca és que la gestació s’ha convertit en una màquina de triturar energia. Ningú dels que hem participat en aquest procés no se n’ha salvat. Des de Partal, Maresma&Associats, que ha realitzat el nou disseny, fins a Espais Telemàtics, que s’han carregat a les espatlles el desenvolupament tecnològic tan complex de la web (robot de recerca, en.meid@, etc.) i que a partir d’ara allotjaran en.red.ando en el seu servidor. Tots ells han tingut una paciència inusual en aquesta època tan accelerada. Malgrat l’activitat voraginosa quotidiana de la preparació d’aquesta versió 3.0, la Karma Peiró, coordinadora de continguts d’Enredando.com, S.L., ha aconseguit anar aprovant les assignatures de la carrera que estudia a la Universitat Oberta de Catalunya, la qual cosa és admirable (i preocupant: podríem haver-li fet fer més feina?). I la Pau –sense la dedicació i la voracitat per aprendre de la qual aquest muntatge no hauria aixecat ni un pam de terra–, ja pregunta quan començarem a pensar en la versió 4.0. Hem trigat 22 mesos en consumir la 2.0. Al ritme que duem ara potser ens tocaria iniciar la següent per… Nadal?

Traducció: Eulàlia de Bobes.