El Pare Noel era ateu (Conte de Nadal, 2000)

Luís Ángel Fernández Hermana - @luisangelfh
16 octubre, 2018
Editorial: 247
Fecha de publicación original: 26 diciembre, 2000

Maino plou al gust de tothom

El primer missatge va ser rebut amb gatzara per molta gent, i amb unacerta decepció per alguns. “Si us plau, no envieu més felicitacionsde Nadal. Les vostres dades personals han estat incloses a la planaweb http://bonNadal.catala.fest. (*). Visiteu-la, busqueu el vostrenom, afegiu la llista de persones a les quals voleu felicitar lesfestes i adjunteu-hi tants arxius gràfics o audiovisuals com vulgueu.Tots els usuaris de la vostra llengua ja coneixen l’existència d’aquestaplana i si volen la visitaran. Mitjançant un procediment molt senzillsabran qui els felicita les festes, i com. Moltes gràcies per la vostraatenció. Per a un ús eficient de la Xarxa. CGW”. El segon missatgeva produir certa preocupació d’entrada. Va arribar el 22 de desembrei va ser el detonant d’una crisi mundial imprevisible. CGW, o Cegevedoble,com va començar a ser anomenada popularment, era “Cervell Global dela Web”. En entrar en funcionament abans de l’estiu havia causantun rebombori mediàtic espectacular, com no podia ser d’altra manera.CGW va ser el resultat d’un pacte extraordinari en què hi van participartots els governs del planeta, organismes internacionals i associacionsde tota mena que, d’una manera o altra, tenien alguna cosa a veureamb les xarxes.

Desprésd’un llarg període de preparació, quan es va produir el que va seranomenat “la Gran Connexió”, la coneguda i vetusta WWW va canviarde cara radicalment… i de comportament. Nous servidors basatsen un nou llenguatge per confeccionar les planes web i milers d’agentsintel.ligents havien aconseguit que, per primera vegada, la Xarxapogués efectivament llegir i conèixer el contingut dels milers demilions de documents que emmagatzemava en totes les llengües quehom pogués imaginar. I administrava aquest coneixement amb una eficiènciasorprenent. Arraconava la informació redundant, sol.licitava laque faltava i la demanava a aquells que la tenien, distribuïa coneixementen funció de com maduraven els perfils dels usuaris i mantenia lesnecessitats de les anomenades “galàxies del saber”. Aquestes erennuclis d’individus, col.lectius, empreses o organitzacions amb demandesespecífiques d’informació i coneixement que havien de ser satisfetesde manera continuada, com podien ser les de l’educació o els negocisglobals.

Desprésd’anys de recerca en centres privats i acadèmics, com també en institucionsmilitars, sobre tot a la coneguda DARPA del Departament de Defensadels Estats Units, l’anomenada “web semàntica” havia començat aconvertir en realitat el somni d’una societat global. Una societatedificada sobre el coneixement compartit, capaç de negociar lesinteraccions entre milions d’usuaris malgrat les diferències culturals,ideològiques, religioses o polítiques que hi havia entre ells. Unasocietat basada en xarxes múltiples la raó de ser de les quals erala globalitat i les necessitats dels usuaris.

Laxarxa d’Internet ara es repartia en més de 200 milions de servidors,als quals s’hi afegien prop de 2.000 milions d’ordinadors particularsde tota mena i mida que conformaven, en conjunt, el teixit neuronalmés extens mai no imaginat. Per més que els mitjans de comunicaciód’arreu del món i els responsables del canvi, la Corporació 3W –C3W–ja havien avisat amb tota mena de detalls del que passaria, moltagent encara se sorprenia dels missatges signats pel “Cervell Globalde la Web”. “Aquesta informació que vostè pretenia distribuir jaera disponible a la Xarxa. Per favor, eviteu la informació redundant.Tracteu d’aportar informació original i enriquiu la Xarxa per avosaltres mateixos i per a tots els usuaris. Moltes gràcies perla vostra atenció. Per un ús eficient de la Xarxa. CGW”.

Lairritació que en un primer moment causave fa anar deixant pas al’admiració per l’eficiència amb què el CGW administrava la informaciói el coneixement generat i intercanviat per més de 2.000 milionsde persones. A més, hom podia comprovar fàcilment la seva mateixaestela a mesura que el sistema evolucionava. De vegades n’hi haviaprou amb enviar un article a una llista de distribució perquè elCGW respongués indicant on hi havia informació similar o millor,o fins i tot aportada per nosaltres mateixos uns anys enrere i dela qual ja ni ens en recordàvem. Els cercadors havien desaparegutper donar pas a una mena d’esgrima intel.lectual que quasi sempredonava bon resultat.

ElCervell Global actuava com a sistema nerviós central distribuïtentre milions de màquines que, al seu torn, eren el canal de comunicacióamb sistemes nerviosos personals o col.lectius. Però en realitatno hi havia un centre. No era un Germà Gran de cap de les maneres,sinó ben al contrari. La intel.ligència era repartida per milersde màquines que analitzaven el contingut de documents de tota mena –textuals, gràfics, audioavisuals, hologràfics, etc.–, intercanviavenconstantment informació entre elles, negociaven els anomenats “estatsd’infoequilibri” i responien immediatament qualsevol demanda…o buit. “Senyor Tal i Qual, l’empresa XX cerca experiències sobrecomportaments culturals en l’àrea d’assessoria urbana en el sudestasiàtic. Vostè i el vostre equip la teniu arrel de la informacióque intercanvieu amb els vostres clients. Us preguem que us poseua disposició de l’empresa esmentada amb l’encapçalament següent…i adjunteu el pla de negoci corresponent. Moltes gràcies per lavostra atenció. Per un ús eficient de la Xarxa. CGW”.

Sihom no complia la petició, progressivament s’anaven cancel.lantels mitjans de pagament del senyor Tal i Qual, l’accés a certesàrees de la Xarxa quedaven restringides i, segons que deia la gent,fins i tot havien arribat a cancel.lar tots els seus comptes d’usuari,la qual cosa podia ser el primer pas per esdevenir un pària digital.Però així és com havia estat negociat que funcionés la Xarxa, iaquests va ser acordat que fossin els principis filosòfics i informàticsdel CGW: un sistema d’intel.ligència global capaç de satisfer lademanda dels milions d’usuaris que compartien el mateix espai virtualsimultàniament.

Elmissatge del 22 de desembre que va originar el gran revolt mundialdeia: “Senyor Tal i Qual, sisplau prepareu un informe sobre comunicacióen entorns industrials deslocalitzats però organitzats verticalmentper la demanda. L’heu de penjar a la Xarxa dins un termini de cincdies. La petició prové de les cambres de comerç de l’Est de l’Àfricai tres administracions locals de la Xina. Moltes gràcies per lavostra atenció. Per un ús eficient de la Xarxa. CGW”. El senyorTal i Qual va llegir el missatge amb un somriure típic de “t’hasequivocat, setciències”. Per descomptat, no sabia que en aquellsmateixos moments milers de senyors i senyores Tal i Qual somreiendavant missatges similars però de contingut i procedència diferent.El que aquests senyors i senyores tenien en comú no eren només elsmissatges, sinó que tots ells es disposaven a celebrar el Nadal.I tots van enviar, lletra més, coma menys, una resposta similar:”Ho sento molt, Cegevedoble, però començo los vacances de Nadali fins a principis de gener no tornaré a la feina. Bones Festes.Senyor@ Tal i Qual”.

Totsvan rebre una resposta també similar: “La Xarxa és universal i,per tant, roman oberta 365 dies, 7 dies per setmana, 24 hores aldia. El món virtual no es pot aturar a causa de les festes particularsd’alguns grups d’usuaris. Us prego que responeu a la sol.licitudo el vostre accés serà cancel.lat. Moltes gràcies per la vostraatenció. Per un ús eficient de la Xarxa. CGW”. Els receptors deltext no s’ho podien creure. En un moment, milers de missatges creuavenel ciberespai a la recerca d’aquest centre inexistent de la intel.ligènciadistribuïda, del centre neuràlgic del cervell global.

“CGW:Nadal és una festa religiosa i jo aquests dies no treballo”. Laresposta no es va fer esperar: “Internet no tanca i hi ha urgènciesque cal resoldre. Vostè mateix ho ha dit molts cops. Hi ha moltainformació sobre el tema. Les consideracions religioses no són vàlides.Un cop llegida tota la documentació religiosa emmagatzemada a laweb no hi ha arguments de pes per tancar la web per motius de religió.Ni tan sols està demostrat l’origen religiós de Santa Claus, queexistís o que cregués en algun déu. La web ha de restar oberta enles mateixes condicions per a totes les religions i cultures totsels dies de l’any. El coneixement i els negocis no ocupen un espaireligiós, sinó de necessitats, demandes, obligacions i transaccionsa través de l’intercanvi d’informació i coneixement entre tots elsque continuen connectats. Per si us interessa saber-ho, el vostrecanvi d’any té un retard de 2.600 anys respecte del calendari delsxinesos, 543 respecte del busdista, 3.760 respecte de l’hebreu iés 580 anys per davant del musulmà. 5.300 milions de persones noviuen d’acord amb el vostre calendari i depenen de la Xarxa persobreviure. Voleu que tanquin la seva vida fins que vostè acabiles vacances? Sisplau, envieu l’informe sol.licitat o totes lesvostres compres de Nadal fetes a través de la Xarxa seran cancel.lades.Moltes gràcies per la vostra atenció. Per un ús eficient de la Xarxa.CGW”.

Societatglobal del coneixement en xarxa o xarxes particulars per al coneixementde cada societat? Res no va ser igual al món a partir d’aquell Nadal.Tots, petits i grans, rics o pobres, de la raça, religió o culturaque fossin, es van torbar en un carreró del qual ja no era fàcilsortir. Santa Claus i els Reis d’Orient van ser els primers a pagar-ho.Ningú no va gosar ficar-se en polèmiques amb el CGW i penjar targeteselectròniques amb aquestes icones. Va ser l’inici saludable d’uncanvi inesperat.

(*)L’adreça que oferim en aquest article és falsa. No podia ser altrament:el “Cervell Global” encara no ha entrat en funcionament i no haestat designada la data definitiva en què es posarà en marxa.

Traducció: Eulàliade Bobes

print