Quiles sap les diu

Elstres principals fabricants de telèfons mòbils del món s’han compromèsa etiquetar els aparells amb els nivells de radiació que emeten. Aixídoncs, sabrem la transferència d’energia del camp electromagnètical nostre organisme quan fem servir el mòbil. Però poca cosa més.Si l’andròmina ens fregeix les neurones, o senzillament ens fa pessigollesals intersticis cerebrals, encara serà un assumpte obert a l’especulació.A més, i això és l’important, el mòbil és un dels exemples més flagrantsdel dilema entre risc i necessitat en un món configurat per la informaciói la manera de fer-nos-la arribar a cadascú de nosaltres. Abans queens n’adonem, viurem en un “núvol” de l’espectre radioelèctric, iamb poques possibilitats d’evasió. La creació d'”hàbitatsd’informació i coneixement” ens durà a les portes de les patologiesespecífiques de la Societat de la Informació i obrirà un nou campd’acció ambiental d’abast insospitat: l’ecologia de la ment.

Avuidia hi ha al món 570 milions de telèfons mòbils. Les projeccionsmés modestes apunten que aquesta quantitat es multiplicarà per tresd’aquí a tres anys. I això no és res: l’eclosió de tota mena d’inventssense fils que ens mantindran connectats a centres d’informacióvia Internet és a dues passes d’aquí. Informació i els aparellscapaços de fer-nos-la arribar, heus ací la combinació que simbolitzala nova economia i delimita la nova ecologia. Ben mirat, podríemdir que no és res de nou, ja que ha anat passant des de fa tempsmitjançant ordinadors, televisors, ràdios, etc. La diferència, però,ara és en l’escala, la persistència, la distància tan curta i lamassificació: tard o d’hora tots formarem part del nou model, independentmentdel grau d’integració que ens concedim. És com l’era del cotxe:malgrat que no tinguis cotxe, tota la societat –física i psíquicament– és configurada per l’economia del vehicle de quatre rodes.

Aaixò hi hem d’afegir que la matèria primera i elaborada de l’anomenadanova economia té com a punt de partida i de destinació el nostrecervell. Els propers anys la “càrrega de treball” a què haurem desotmetre les neurones farà que sembli cosa de criatures tot el quehem vist i viscut fins ara. Estarem a l’altura d’aquest repte? Seremcapaços de sobreviure als cubs d’informació i coneixement que endollarema les nostres neurones? I aquestes, resistiran no només el volumen augment de processament que els exigirem, sinó també les radiacionsdels aparells a través dels quals els arribarà el “material de treball”?

Lasocietat industrial es basava fonamentalment en el processamentfisicoquímic de matèries primeres extretes de la terra. La conseqüènciamés evident d’aquesta activitat va ser la contaminació física iquímica del medi ambient, des de l’atmosfera fins als hàbitats terrestresi marins. Les atrocitats comeses pel desenvolupament industrialen els ecosistemes va originar l’aparició d’una política ambientalque va derivar, en un context transnacional, en la creació de Greenpeace(Pau Verda) amb l’objectiu de reverdir el que la indústria tornavamarró així que ho tocava.

LaSocietat de la Informació implica un canvi de paradigma substancial.Els béns bàsics són informació i coneixement que es mouen a travésd’equips (ordinadors i tecnologies afins) el principi i final delsquals són l’activitat del nostre cervell. Aquest és l’entorn quedetermina el canvi de model econòmic i social. A més, en aquestcas no hi ha un repartiment de funcions com en la societat industrial:uns fan les animalades i els altres les pateixen. En la Societatde la Informació, per les característiques i propietats que té,la demanda d’ús de la ment és extensiva i intensiva, sobre tot enl’àmbit personal. Tots i cadascun dels membres de la societat ésinvolucrat, per activa o per passiva, en aquest procés.

Quantrigarà a aparèixer l’organització ecologista de la Societat dela Informació? Si la resposta a la contaminació física i químicadel planeta va ser la creació d’un “Greenpeace”, caldrà oposar un”Brainpeace” (Pau Mental) a la contaminació causada per la informaciói el coneixement en el nostre cervell. Si pot semblar que encaraés aviat per entreveure com serà aquesta mena de contaminació, peron i com es produirà i com caldrà defensar-se’n, amb quines accions,el cert és que ja estem albirant la primera casuística i no sabemgaire bé que fer-hi. Per exemple, no sabem encara com es tradueixa l’ecologia de la ment el principi jurídic que diu que “qui contaminapaga”, o com els activistes de “Brainpeace” defensarien la liquidacióde neurones davant l’excés d’informació o la presència d’informaciónociva o tòxica, quina mena de desembarcament seria eficaç en aquestcas.

ElGrup Expert Independent sobre Telèfons Mòbils de Gran Bretanya,en un informe publicat la primavera passada deia amb una claredatdiàfana que els nens no haurien d’emprar aquests sistemes. Malgrataixò, totes les xifres indiquen que els mòbils són més popularsentre els més joves que el darrer lliurament de “La guerra de lesgalàxies”. La joventut del Japó, per exemple, viu una autènticafebre amb l'”i-mode”,una petita andròmina que permet estar connectat a Internet total’estona, navegar per planes web, enviar i rebre missatges electrònicsi consultar milers de serveis de tota mena, com la llista dels “Top10” i rebre les cançons a la butxaca. En aquests moments, deu milionsde japonesos duen l’i-mode juntament amb la resta de peces que elstapen la nuesa. Europa no se’n desmarca gaire: la clientela delmòbil que més ha augmentat el darrer any és precisament el sectorde població d’entre 12 i 18 anys.

Finsara les investigacions sobre les conseqüències de l’ús dels mòbilshan donat resultats dispars. A més, quasi totes s’han basat fonamentalmenten la part de la població que menys empra els mòbils, com a mínimque nosaltres en tinguem coneixement: les rates. Extrapolar lesdades dels “maleïts rosegadors” a les persones adultes és un saltple de foscors. No serà fàcil arribar a conclusions clares durantmassa temps. I aleshores, si les coses pinten mal dades i es confirmenels temors pitjors, “Brainpeace” ja haurà perdut una batalla important.Això, sense comptar la guerra de la qual amb prou feines hem patitles primeres esbatussades: la invasió dels raconets del nostre cervellpels milers de milions d’estímuls generats per la Societat de laInformació. Els ecologistes de la ment tindran feina, i dura, elsegle vinent.

Traducció: Eulàlia de Bobes