Lluna ajaguda, mar remoguda

El 1996 l’American Society of Newspapers Editors (ASNE- Associació d’Editors de Periòdics dels Estats Units, la més gran i més important del país) va posar en marxa un projecte molt ambiciós per esbrinar per què els periòdics perdien credibilitat entre el públic dels Estats Units. La pedra angular d’aquesta iniciativa va ser un estudi que va durar tres anys en el qual van entrevistar 3.000 persones, van passar un qüestionari a 1.714 periodistes i van utilitzar 16 grups de validació. Es va escollir, a més, una mostra representativa del territori per tal de poder projectar els resultats sobre un cens de més de 197 milions d’adults. Som, sens dubte, davant la recerca més exhaustiva que mai s’hagi fet sobre el tema de la credibilitat dels mitjans de comunicació. en.red.ando ha estat autoritzat per l’ASNE per traduir al castellà part de l’estudi en el qual es recullen les impressions del públic i publicar-lo dins la secció “+enredandos” d’en.medi@. Em sembla que és obligat llegir els resultats i conclusions de l’estudi per comprendre una part substancial de la problemàtica que actualment afecta l’exercici del periodisme i la relació de la premsa amb els seus lectors, si bé que en aquest cas no hem d’oblidar que l’anàlisi ha de travessar el sedàs de les característiques peculiars de la premsa escrita dels Estats Units.

Però les ressonàncies que té ens són molt properes. Molts dels problemes que els lectors esmenten –en alguns casos amb una cruesa extraordinària– ens són molt familiars i, d’una manera o altra, també sorgeixen en enquestes dutes a terme en el nostre entorn, encara que no siguin tan metòdiques i extenses com la que l’ASNE va promoure. El que és interessant d’aquest estudi, d’altra banda, és que es va començar a formular just a l’inici de la posada en marxa de la WWW. Des d’aleshores, diaris i televisió als Estats Units han anat experimentant a la seva pròpia pell la competència en augment que prové d’Internet, no només pel volum i l’accessibilitat directa de la informació distribuïda a través de les xarxes, sinó també per la versatilitat, ubiqüitat i dinamisme dels nous mitjans digitals. Com ja vàrem comentar en l’editorial “L’espurna sobre el paper”, a finals d’abril l’Associació de Periòdics dels Estats Units (NAA) va decidir concloure la convenció anual amb l’aprovació d’una partida d’11 milions de dòlars per frenar la deserció en massa de lectors que passen a d’altres mitjans, particularment a Internet.

L’estudi de l’ASNE es concentra en la relació dels lectors amb els periòdics i investiga la percepció dels primers sobre la credibilitat dels segons. El resultat de l’exercici és l’aparició d’una fractura molt seriosa de la confiança que es basa, sobre tot, d’una banda en la manca de canals que transportin el punt de vista de l’audiència cap a les redaccions, i de l’altra en la manca de respostes consistents per part d’aquestes per traduir aquell malestar en canvis en la política editorial. L’estudi mostra, des d’aquest punt de vista, una imatge patètica de divergència i, al mateix temps, d’amors frustrats. Ambdós, lectors i periòdics, es necessiten i es desitgen, però parlen llengües radicalment diferents. La lectura de l’informe m’ha recordat aquella resposta que en una ocasió l’escriptor Jorge Luis Borges va donar quan en el decurs d’una entrevista li vaig preguntar què en pensava de l’amor. “L’amor és impossible”, va respondre, “quan jo estimo una dona, ella m’estima a mi. Se n’adona? Tots dos estimem persones diferents”.

Les causes fonamentals d’aquest distanciament, des del punt de vista del públic, es resumeixen en sis punts, que l’estudi examina detalladament:

1.El públic detecta massa dades errònies i faltes d’ortografia o gramaticals en els mitjans escrits.
2.El públic nota que els diaris no sempre són respectuosos amb els seus lectors i les comunitats d’aquests, ni demostren que en tinguin prou coneixements.
3.El públic sospita que els punts de vista i les tendències personals dels periodistes influeixen sobre els esdeveniments que tracten i la manera en què ho fan.
4.el públic pensa que els diaris busquen històries sensacionalistes i hi paren una atenció excessiva perquè aquestes històries agraden i venen diaris, però no creu que es mereixin l’atenció ni la publicitat que s’hi dedica.
5.El públic s’adona que els valors i la feina a les redaccions de vegades entren en conflicte amb les prioritats que ells establirien pel contingut dels diaris.
6.El públic que té experiència en el món de les notícies és el sector més crític pel que fa a la credibilitat que els mitjans de comunicació ofereixen.

Aquesta part de l’estudi conclou amb un advertiment dirigit a periodistes i editors: “Per descomptat, hi haurà periodistes que diran que les fonts sempre es queixen en llegir la notícia, i n’hi haurà d’altres que creuran que els “petits” errors no haurien d’afectar la capacitat del lector per valorar l’excel.lència i l’agudesa dels seus relats. Potser ambdós tenen raó, però les xifres són massa elevades i la percepció del públic massa homogènia per no tenir-ho en compte, o per continuar argüint atenuats de consol davant el petit exèrcit de ciutadans que tenen ganes de donar un testimoni diferent.”

L’estudi de l’ASNE, l’organització degana dels editors dels Estats Units, fundada el 1922, s’ha convertit en una eina de treball per a vuit diaris “a prova” en aquell país, que experimentaran nous mètodes per corregir els problemes de confiança dels lectors. Rigor, supressió del sensacionalisme, reducció els criteris personals i “connexió” amb els lectors són els quatre genets que han de contrarestar aquest “apocalipsi”. En el fons, es tracta d’un repte considerable al qual caldrà afegir-hi, d’aquí a uns anys, l’impacte d’Internet per mesurar amb més precisió l’abast veritable del fenomen mediàtic en un món construït en gran mesura per xarxes d’informació i coneixement.

Traducció: Eulàlia de Bobes