Entresastres no es paguen mans

Aquestasetmana hem presentant en dos actes, a Madrid i Barcelona, el Màsteren Comunicació Digital en.red.ando, que es farà a través d’Interneta partir del proper mes de novembre. Després d’una llarga preparació,hem dissenyat un curs que comprenia l’experiència que hem acumulatgràcies a la feina en les xarxes els darrers anys. Això no vol dir,però, que no serà un curs viu, perquè nosaltres no parem quiets ipensem incorporar al Màster tant el que anem aprenent a mesura quees desenvolupa, com els nous coneixements que ens proporcionin elsesdeveniments en què estem ficats. Per exemple, el 27 d’octubre secelebrarà a Barcelona la IJornada en.red.ando, que promet ser una trobada de gran interès.I aquests dies començarà en fase de proves liderarte, un nou en.medi@ dedicaten aquest cas a debatre i investigar la problemàtica d’aquells quehan de prendre decisions en empreses i organitzacions configuradespels fluxos de comunicació en xarxa. Sens dubte, també ens aportaràexperiències molt valuoses.

Quandic que el Màster en Comunicació Digital en.red.ando és elresultat d’anys de feina i experimentació a la Xarxa, s’ha de comprendreaixò com el fruit de les nostres relacions amb els lectors i col.laboradors,amb els quals hem anat aprenent amb què es menja i es beu això dela comunicació digital. Una part d’aquest coneixement és en elsmateixos materials que la revista en.red.ando ha anat publicantdes del gener de 1996 i que poden ser consultats en elnostre arxiu. Una altra ha estat plasmada en el desenvolupamentd’en.medi@, que nosaltres anomenem una “tecnologia de trobada”i que es basa en la combinació de tres ingredients: el disseny delflux de comunicació en un espai online contextualitzat, l’activitatpreponderant de l’usuari com a productor i consumidor d’informació(interactor generador de contingut) i la moderació de l’espai perpart d’un equip de gestors de coneixement que manté engreixada lamaquinària d’interacció entre els participants.

Aquestequip s’encarrega de “fer créixer” el que en altres circumstànciesserien simplement intervencions personals sorgides en un debat,i les converteixen en nous productes d’informació i coneixement,en “suc de la intel.ligència col.lectiva”. Aquesta activitat ésla que permet crear comunitats agrupades per afinitats i integradesal voltant d’àrees de coneixement d’interès comú. Des que el vàremposar en funcionament el febrer de 1999, l’espai d’en.medi@ ha funcionat com un sistema d’informació d’una gran versatilitat,apte per abastar diferents finalitats segons el context en què siguiintegrat. Durant aquest temps també hem après a “refinar-ne el comportament”,a millorar-ne el disseny i extreure’n un rendiment més gran ampliant-neles prestacions; tot això reflecteix, en el fons, el propi procésde maduració dels que han gestionat aquests espais.

D’aquestamultiplicitat de relacions amb els nostres lectors i col.laboradorsn’ha sorgit la necessitat de respondre a una demanda creixent queha trucat a la porta de casa nostra, com també a la d’altres empreses,universitats i centres similars: la formació dels professionalsque volen desenvolupar la seva activitat en l’anomenada nova economia.Ja hem analitzat en diversos articles (*) les raons per lesquals aquesta formació els centres acadèmics no l’estan proporcionant.Per dir-ho breument, la velocitat dels canvis, l’escassa recercasobre les anomenades “aplicacions socials” d’Internet (pel que faa les econòmiques, ja s’encarrega la Borsa de posar cadascú al seulloc) i el fet que la innovació digital es concentri majoritàriamenten les empreses petites conspiren contra la capacitat d’adaptacióde les universitats al nou context creat per les xarxes.

Elresultat és una sensació de confusió entre els que volen treballara la Xarxa i no troben la formació que els obri les portes de laSocietat de la Informació. Les empreses tampoc no surten d’aquestclima turbulent perquè no troben els perfils professionals adequatsals objectis que es plantegen. La conseqüència és una mena d’atzucac:o es fa seguidisme dels projectes que plantegen les grans empresesamb tota la càrrega de l’efímer que els impregna, o hom ha d’afrontarel dilema de construir projectes de comunicació digital, la qualcosa requereix adquirir una certa capacitat per dissenyar i dirigirsistemes d’informació en xarxa. Aquest darrer és, es clar, l’objectiudel Màster en Comunicació Digital en.red.ando. Sense defugirels nostres senyals d’identitat, és a dir, posant especial èmfasien la reflexió i l’anàlisi, dibuixarem el trànsit del model de comunicacióde la Societat Industrial cap al de la Societat de la Informació.I ho farem mitjançant sistemes d’informació que els mateixos alumnesaprendran a dissenyar i a extreure’n el suc.

SiInternet ens ha posat sobre la taula a tots i cadascun de nosaltresla possibilitat de participar, d’interactuar i, per tant, de créixera partir d’aquestes relacions, nosaltres ja sabem que aixòpassa sempre que siguem capaços de crear el context adequat.I aquest Màster oferirà els coneixements i les einesper fer-ho, primerament a mesura que el curs es desenvolupa, i desprésen el terreny laboral que cadascú triï. Per aconseguir-ho,a més, comptem amb en.campus,un campus digital excel.lent desenvolupat per l’empresa TUK,fundada per professors i investigadors del Grupde Recerca Multimèdia de la Universitat Politècnicade Catalunya. Fóra sobrer dir que us esperem a totsels que hi estigueu interessats a les aules virtuals d’en.campus a patir del mes de novembre. I els que encara teniu al damunt lesvacances de l’estiu no us amoïneu: el març proper tornarem,però amb el Màster del segle XXI, l’enunciat del qualimposa, oi?

Traducció: Eulàlia de Bobes

(*)Aquests són alguns dels articles que hem publicat sobre la problemàticade la formació en la Societat de la Informació. En podreu trobarmés amb el buscadord’en.red.ando:

05.10.99 La gran trituració

12.10.99 Pare, d’on venen les notícies?

19.10.99 La batedora digital

26.10.99 El mapa de la comunicació humana

02.11.99 Cercant la filla de la Jenny

04.04.00 Les universitats d’Internet

13.06.00 Una ocupació o un projecte