Del sindicat, al crim

Luís Ángel Fernández Hermana - @luisangelfh
12 desembre, 2017
Editorial: 158
Fecha de publicación original: 9 marzo, 1999

Que en som de bons… mentre fem bondat!

Els anglesos solen dir que d’aquí a cent anys riurem molt de les nostres preocupacions actuals. Sembla ser que Telefónica i les altres operadores de telecomunicacions s’han doblegat a aquesta filosofia. El més segur és que molt abans d’un segle riurem, tot prenent una cervesa, de les nostres imprecacions actuals. Però fins que arribi el moment, aquestes companyies ens estan posant a prova, com si haguéssim de pagar una mena de penitència dolorosa pel fet de voler treballar amb i des d’Internet. En amb prou feines dos anys han aconseguit crear al voltant seu un front sòlid d’oposició a les seves polítiques, que ja l’haguessin volgut per a ells Karl Marx i els organitzadors de la I Internacional a mitjan segle passat. Ni la pressió de tipus sindical, com la que han exercit diferents associacions d’usuaris, ni la dels proveïdors d’accés, han sacsejat la pell de les operadores. Ara s’obre un front nou, el dels internautes autoorganitzats, disposats a presentar ofertes al mercat. Internet mai no deixarà de sorprendre’ns. I nosaltres mai no deixarem de convertir les sorpreses en oportunitats.

Dos internautes, amics personals per a més informació, han llançat una iniciativa amb l’objectiu de trencar l'”impasse” present. El nadó s’anomena “3000ya”. La idea és ben senzilla: deixar de reclamar al Govern a la manera sindical perquè faci creure Telefónica. No passarà. En lloc d’això, la iniciativa d’Alfons Cornella i Javer Creus apel.la als mateixos internautes per tal que s’agrupin i presentin una oferta clara al mercat. I el primer que respongui s’endurà els melindros a casa. La fita és una tarifa plana de 3.000 pessetes al mes (18 euros/m per accés il.limitat). Les operadores ara tindran l’oportunitat de decidir pel seu compte. Si hi ha un nombre suculent d’internautes disposats a signar per aquest preu, elles tindran la paraula a continuació.

El projecte “3000ya” apareix just quan s’ha acabat la trobada de Proveïdors d’Accés a Internet (PAI) a Torremolinos, que van ser convocats per ISOCANDA, el capítol andalús de la Internet Society. PAI d’Astúries, el País Basc, Catalunya, Castella-Lleó, Madrid, València i Andalusia van respondre a la crida, així com dues associacions d’usuaris: l’Asociación de Internautas –que negocia amb el Ministeri de Foment una tarifa plana a la qual les autoritats van donant llargues amb promeses vagues i de vegades amb un contingut utòpic que sorprèn en un govern de dretes– i Andalucía en Red.

La primera conclusió de la reunió fa palesa l’estranyesa de tots els assistents davant l’absència d’operadors de telecomunicació, quan la intenció manifesta de la trobada era la millora de la qualitat del servei d’Internet a Espanya. Les conclusions següents fan referència al nostre pa de cada dia: InfoVía Plus de Telefónica està batent les seves marques pel que fa a funcionament deficient (però no és l’única, el servei de Retevisión, com a mínim el node de Barcelona, ja li sembla cosí germà); les despeses s’estan disparant per a tots els internautes, tant si es tracta de particulars com d’empreses; l’única sortida viable són les denúncies a la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions i el Tribunal de la Defensa de la Competència pel que es considera un abús de posició dominant de Telefónica en favor de les seves filials. És a dir, continuem fent reclamacions a una corporació autista. Les altres, com es diu a les enquestes, “no saben, no contesten”.

Vist aquest panorama, només ens queda la via de reunir un nombre prou gran d’internautes, amb noms i cognoms, capaços d’alinear-se darrere una proposta de tarifa plana i que, per la simple raó de la quantitat, aconsegueixi negociar-la directament amb les companyies. Prendrem nota de les respostes, de la flexibilitat que mostrin a l’hora de discutir, de la predisposició que tinguin per obrir Internet i abandonar aquesta política de considerar la Xarxa com si fos un vedat de propietat particular exclusivament seva. Si “3000ya” agrupa prou interessats en tirar endavant la iniciativa, esperem que no haguem de perdre més temps amb les desconnexions, les tarifes, la lentitud en el funcionament de la Xarxa o esperant que arribin temps millors.

Com diu la minsa plana de “3000ya”, la manca d’una tarifa plana “està retardant notablement la introducció i l’ús d’Internet a Europa, i especialment en el nostre país: les persones estan perdent oportunitats vitals; les organitzacions, capacitat d’aprenentatge i abast d’actuació; el col.lectiu d’infoemprenedors, un mercat local fort. Massa riscos sense cap benefici aparent”. L’Amèrica Llatina també és a la mateixa barca. I la iniciativa, encara que pregoni la postura que els internautes ja han deixat plasmada amb vagues a diferents països europeus, és oberta per descomptat a tot el continent llatinoamericà, que pateix exactament la mateixa política depredadora de les operadores de telecomunicació.

Ara tenim l’oportunitat de dir el que en pensem de manera directa, organitzada i sense intermediaris que ballen la música d’aquestes corporacions. La factura l’emeten ells, però la paguem nosaltres. Ha arribat el moment de fer valer la nostra capacitat de decisió. A veure si, per fi, ens podem dedicar a coses més interessants que preocupar-nos per superar aquesta barrera que ens està deixant en el subdesenvolupament a les portes d’una nova societat. Prou obstacles tenim, com per haver-hi d’afegir a més el combat contra aquest enemic intern.

Traducció: Eulàlia de Bobes.

print