Bombolla Polaroid

Luís Ángel Fernández Hermana - @luisangelfh
15 gener, 2019
Editorial: 272
Fecha de publicación original: 19 junio, 2001

Pa amb pa, menjar de beneits

La cosa es comença a moure altre cop,molt a poc a poc, molt suaument, però al menysja remena la cua. La cosa és Internet i l’economiaassociada a la Xarxa. La cosa és la sensació,els sentiments, les emocions, de les quals parlaGreenspan per definir l’estat de l’economia delsEstats Units (i mundial, és clar). I n’Alan diuque aquella cosa s’arrossegava per terra i aixíno es podia ni tan sols pensar bé. Però, ara,a poc a poc, es comença a endevinar una lleugeraremuntada. Amb prou feines s’han detectat aquestsespasmes subtils, els endevins han començat aespavilar-se i a oferir-nos els primers manamentsdel que serà el nou pas del Jordà. Queden enrere,sobre les espatlles de tots, milers de milionsde dòlars –i bilions de tones de sentiments,segons Greenspan– triturats per una de les bombollesespeculatives més instantànies i accelerades dela història. Una “bombolla Polaroid”, la fotografiade la qual mai no hauríem de perdre de vista.

Què aprendrem del que ens ha passat? Si ensatenim a moltes de les veus que comencen a guiaraquest nou trànsit, les coses no són clares sobreaquest assumpte i més aviat se’ns omple l’ànimade dubtes. En un excel.lent article publicat enel suplement setmanal “Negocios” del diari espanyolEl País, es passa revista a “Cincmites que han caigut de la nova economia”.Guiats per alguns dels que van fomentar moltsd’aquests mites, recorrem els veldells d’or quevan ser duts ràpidament a la borsa per descobrirque a dins només hi havia fang. Així, d’un copde ploma, comencen a caure conceptes que ja erenespantaocells fa uns quants anys (que a Internetrepresenten eres geològiques) i que havíem analitzatextensament en aquest sentit des de nombrososarticles publicats a en.red.ando.

Ara bé, em quedo amb unes quantes idees queem sembla que reflecteixen la dificultat de metabolitzarel que ha passat i la inclinació natural de l’ésserhumà –com bé diu el refrany– a caure sempreal mateix sot. O, dit d’una altra manera: malgratel que ha passat, sembla que insistirem en unainterpretació de la Xarxa que ja podem anomenarclàssica, en la qual els grans actors són gransactors de sempre i la gran modificació generadaper Internet és la que veiem bàsicament a travésde les dades ofertes per les grans consultories.Així anem per mal camí. O pel camí de sempre.

Les properes setmanes ens bombardejaran ambuna revelació que a més d’un l’ha deixat de bocabadada: actualment els ciutadans dels Estats Unitsconsumeixen el 60% del temps en les planes de14 empreses, quan fa un any eren 110. Ergo: laXarxa estimula el creixement dels oligopolis (amb 200 milions d’usuaris escassos?, amb milionsd’usuaris nous cada pocs mesos?, amb inversionscreixents en xarxes i infraestructures dins lesorganitzacions i les empreses?). Exemple clard’oligopoli: la música (amb Gnutellas&Cia a lasala d’espera?). Apart de les dificultats intrínsequesde donar un significat coherent a un mesuramentcom l’esmentat, de no tenir en compte milers devariables (i de’enganys) per justificar aquestadada, es torna a equiparar “economia de la Xarxa”i “visites a planes web”, la qual cal cosa jopensava que havia quedat sepultada rere el darrerterratrèmol del Nasdaq. En aquests moments, segons Inktomi,hi ha més de mig bilió de planes web, però elcorreu electrònic continua essent l’aplicaciómatadora (“killer application”): més del 70% dela informació que circula per Internet ho fa peraquesta via. Algú ha aconseguit elaborar els fonamentsconceptuals d’una economia amb les característiquesd’aquesta? És possible captar-la a través delreflex llunyà que té en les planes web?

Ja sé que el que ve ara és un exemple d’importànciarelativa. Però és indicatiu de l’esforç que calfer per comprendre la multidimensionalitat del’anomenada nova economia, i la base culturali el desenvolupament que experimenta a travésde xarxes específiques; aquests aspectes amb proufeines sorgeixen en els debats sobre la Xarxa,malgrat els avisos de Greeenspan.

Els darrers mesos RedIris, que manté un servei de llistes de distribucióelectrònica, ha donat d’alta les llistes dedicadesals següents temes, a partir de sol.licituds delsusuaris (i perdoneu l’enumeració, tan llarga,però val la pena fer-hi un cop d’ull): Espèciesinvasores de la Península Ibèrica, Pediatria,Algues calcàries, Comportament i gestió del cabirola Espanya, Disseny, Comportament i canvi organitzatiu,Genètica forense, Globalització i fórmules deconvergència dels sistemes penals, Aqüicultura,Contaminació atmosfèrica i salut, Gestió, Polítiquesi cooperació cultural, Funció de l’escripturaen les societats contemporànies, Traducció literària,Interacció bioquímica entre plantes i microorganismes,Infermeria i atenció primària de salut, Rendabàsica garantida, Assumptes jurídics i socialsd’actualitat, Detecció del deteriorament cognitiu,Bioètica, Periodisme ajudat per ordinador, Fòrumsanitari social i de recerca sobre malalties estranyes,Història de l’art, Informàtica aplicada a la traducció,Mineralogia i topogràfica espanyola, Pedagogiai educació, Intervenció d’emergències i desastres,Orientació i inserció laboral, Estudi del comportament:etologia i ecologia evolutiva, Biblioteca Ciutatsper un Futur més Sostenible (sobre sostenibilitaturbana), Administradors de l’educació, Gravitaciói relativitat general, Història oral, Genealogia,Docència i recerca en l’Àrea de màquines i motorstèrmics, Desigualtats socials en salut, Políticacientífica i tecnològica, La Universitat i larecerca científica i tecnològica, Quaternari cantàbric,La gravitació en els seus diversos aspectes iaplicacions, Radiofísica i protecció radiològica,Encefalopaties espongiformes transmissibles, ProjecteClío (que pretén donar una visió de la històriaUniversal en castellà i aplicar-la a la difusiói ensenyament de la Història), Impacte de novestecnologies, l’Edat Moderna, Gestió de sistemesd’informació, Farmacocinètica, Teories del valor,Estilística en la literatura espanyola i llatinoamericana,Gravitació, Prions, El gènere Iberodorcadió (Coleòptera,Cerambycidae), Unitat de qualitat de l’assistènciasanitària, Estudi multidisciplinar dels enteògens,La llengua i cultura espanyoles a les antípodes,Java 3D Spanish Group, Biologia i ecologia evolutiva,Comptabilitat i comerç electrònic, Xarxa d’anàliside la conducta…

Hi ha cap anàlisi econòmica que reculli aquestaspecte diguem-ne social de l’ús de la xarxa?Aquesta activitat es pot condensar a través delsimple examen del que fan els usuaris quan visitenla web? Aquesta escala personal i col.lectivad’activitat en xarxa no té més repercussió enles visions grandioses guiades pels grans nombresi els grans noms del món real? El que em fa porés que altre cop ens llançarem al xuclador del’oferta determinada, per descomptat, per la capacitatfinancera dels grans actors de l’anomenada economiareal, sense tenir en compte les característiquespròpies de la Xarxa, és a dir, el valor de lademanada. I per fer surar aquesta demanda, comhem dit tot sovint, cal desenvolupar sistemesd’interrogació en xarxa, xarxes intel.ligentscapaces de col.laborar en la presa de decisionsen les organitzacions i empreses (tant si sóndel món real com del virtual o del País de lesMeravelles), en l’organització de la feina, enpotenciar les habilitats i la qualificació delstreballadors, en la distribució interna de l’autoritatr-responsabilitat,en el guany d’eficiènciancia, una cosa que enels sectors tradicionals encara és una rèmoraeconòmica considerable. I tots aquests són aspectesmolt difícils de quantificar mitjançant un simplefeix d’estadístiques sobre el nombre de visitesa la web i el temps que hom hi dedica.

En el fons, malgrat les darreres commocions,encara no sabem massa bé quin és el model de negociquan la demanda pren més importància que l’oferta.La por que fa la Xarxa, aquesta intrusa que ningúno va demanar i per a la qual no estàvem preparats,es continua projectant en la majoria d’anàlisisque ens deixen mal equipats intel.lectualmentper afrontar la remuntada més que previsible dela, irònicament, anomenada economia del coneixement.Però, com el Banc Mundial (entre d’altres) estàcomprovant, els famosos plans de negocis tornarana esdevenir paper mullat si no tenen en compteel valor econòmic de la potencialitat de participacióque la Xarxa suscita en qualsevol àmbit de laproducció i el consum, de l’acció política i social.S’han acabat les fotos Polaroid i comença unallarga pel.lícula de la qual no en sabem el final.

Traducció: Eulàliade Bobes

print