Filarprim costa més que filar gros

El Primer Congrés Global de Xarxes Comunitàries (Global CN 2000) va atreure a Barcelonauna multitud bigarrada i diversa de gent des d’arreu del planeta.La trobada va esdevenir un dels exercicis més fascinants del que avuipot oferir Internet quan hom contempla la Xarxa no com un simple catàlega la recerca d’un client, sinó com una societat preocupada a la recercad’una solució. Les nombroses sessions i tallers varen ser l’aparadord’iniciatives de tots colors i gustos, exhibicions de la inventivade comunitats opulentes o pobres, del Nord o del Sud però agermanadesper l’ús intel.ligent d’una tecnologia que els permet solucionar finsa cert punt els excessos d’un sistema econòmic orientat per un darwinismeprimitiu. El congrés de Barcelona va consagrar la reconversió de les”freenets” o BBS, dels centres tecnològics dels anys 80, en xarxesciutadanes madures que actuen tant local com globalment a través d’Internet.Ara hauran de decidir quina funció volen tenir en la Societat de laInformació emergent.

El debat final del Global CN 2000 va acabar amb l’acord de crear una”Associació Global de Xarxes Comunitàries”, un marc experimentalque encara ha de ser inventat, en el qual hi actuïn les xarxes ciutadanes,els individus i els investigadors, així com organitzacions públiquesi privades. Aquest consens, però, es basa en dues premisses diferents.D’una banda, la idea d'”Internet per al desenvolupament”, és a dir,una concepció instrumental de la Xarxa en tant que eina que potajudar a superar les manques més greus de les societats menys avançades.Aquesta postura compta amb el recolzament de diversos estats europeus,moltes de les xarxes ciutadanes africanes i, per descomptat, l’ONU.Aquest organisme, a través de la UnióInternacional de Telecomunicacions (UIT), que té la seu a Ginebra,acaba d’anunciar l’organització d’una cimera mundial sobre la Societatde la Informació en un lloc que encara s’ha de determinar –Tuniso Ginebra– el 2003.

Aquestacimera seria preparada en una sèrie de reunions prèvies, d’acordamb el mecanisme usual de l’ONU, la primera de les quals tindrialloc a Dakar l’any vinent. Això no obstant, a Barcelona també vaser aprovada la continuïtat del Congrés Global mitjançant una altratrobada a l’Argentina, també el 2001. Darrere aquesta decisió hiha agrupats aquells que afirmen que les xarxes ciutadanes, a mésd’emprar Internet com a eina per al desenvolupament, són també unanova mena d’associació de l’era digital, una nova entitat que posaen xarxa les organitzacions del barri, poble o ciutat. I que, enfer-ho a través d’Internet, es desprenen de l’ancoratge local (propide les BBS i “Freenets”) per projectar-se globalment mitjançantla interacció i la cooperació amb altres xarxes ciutadanes i comunitàries.

Ladiferència entre aquestes dues concepcions no és petita, i comportauna forta càrrega política. En el primer cas, les xarxes ciutadanesjugarien el típic paper de les ONG en el sistema de negociació deles Nacions Unides. Per tant, quedarien supeditades a una bateriad’acords burocràtics en funció de la definició de conceptes comdesenvolupament, telecomunicacions en països pobres, requerimentsde les infrastructures i d’altres aspectes similars. En el segon,les xarxes ciutadanes es mourien en l’àmbit de la democràcia participativa(no directa, perquè només representa els que decideixen actuar através de la xarxa) en la perspectiva de l’emergència d’una novasocietat, la societat-xarxa, configurada per la construcció de novesestructures socials que vehiculen la introducció de les tecnologiesinformacionals en la societat tradicional. Per tant, l’èmfasi noés en l’ús més o menys encertat de les tecnologies esmentades, sinóen la construcció d’un model polític al voltant de la seva capacitatd’organització social.

ManuelCastells va avisar implícitament sobre aquesta dicotomia que s’estàobrint a partir de l’expansió constant d’Internet. Segons el sociòlegespanyol resident a Califòrnia, que va participar en el congrésmitjançant una videoconferència, les primeres xarxes ciutadaneslocals, incloses les iniciatives municipals que varen ser saludadescom a mostra d’un sa exercici democràtic fa només quatre anys, arasón vestigis burocratitzats incapaços de competir amb el dinamismede xarxes capaces d’organitzar àrees senceres d’activitat socialen l’àmbit local i, al mateix tems, establir relacions d’intercanvia escala global a través d’Internet, com nombroses organitzacionsde l’Amèrica llatina, els Estats Units, Canadà Europa i Àsia varenmostrar. L’autonomia dels actors en aquestes xarxes contrasta ambel dirigisme i la manca de dinamisme de les associacions ciutadanesque mantenen vinculacions, encara que en diferent mesura, amb lesadministracions locals respectives o amb els governs.

Aquestesdues tendències es van trobar cara a cara a Barcelona i, per ara,han decidit col.laborar en l'”Associació Global de Xarxes Comunitàries”.Ara s’obre un període d’exploració del marc jurídic d’aquesta associació,sigui com a consorci o com a alguna altra mena d’agrupació. ArturSerra, director del congrés de Barcelona, va resumir l’acord finalamb la constatació d’una realitat: “Hem vist xarxes ciutadanes desegona generació, obertes a la societat civil, capaces de crearnous emprenedors i amb capacitat per col.laborar i negociar a travésde la Xarxa. Malgrat que això és el principi del principi, aqueststambé són els fonaments de la ciutat del coneixement, la qual requereixun disseny específic en què hi intervinguin tant els barris comles universitats, els emprenedors socials i els organismes que,d’una manera o altra, són determinants en la configuració de laSocietat de la Informació”.

AquestaInternet Social tindrà el segon congrés a Buenos Aires el novembredel 2001, que serà organitzat a traves d’una sèrie de trobades nacionals,regionals i locals prèvies en diferents llocs del món. En principi,un mes abans tindrà lloc la reunió de Dakar, en la qual s’hauriad’anunciar el lloc de la cimera que organitza la UIT de cara al2003. I, mentrestant, moltes xarxes comunitàries tindran una novaoportunitat de provar la capacitat d’organització gràcies al calendaride reunions del Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, queestan decidits a que no defalleixi l’esperit.

Algunesde les xarxes ciutadanes presents al Global2000

Àfrica

Cyberpop/Bombolong (Senegal)
Projecte de dinamització popular al Senegal. Apliquen l’ús de lesnoves tecnologies a les seves activitats socioeconòmiques. Defineixenla seva activitat així: “Junts, homes i dones teixim la xarxa ciutadana”.

Oridev (Benin)
ORIDEV és una organització sense ànim de lucre fundada l’octubrede 1988 que promou el desenvolupament a través de la comunicaciói l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. Ésla seu de Benin de la xarxa internacional ANAIS (Advisory Networkfor African Information Strategies). Un dels seus objectius és introduirBenin i l’Àfrica en el món de les noves tecnologies per aconseguirmés qualitat de vida per als seus habitants.

AnaisNetwork
Aquesta xarxa ciutadana promou l’apropiació de les noves tecnologiesper i per al continent africà. Té membres a l’Àfrica i a Europa.La seva plana web presenta enllaços cap a documents on es posenen comú experiències, una secció d’experts, una de polítiques iestratègies d’informació i també una altra on s’hi publiquen elsresultats d’actes, congressos i esdeveniments similars.

Amèricallatina

Tele-centros (Equador)
Xarxa ciutadana de Quito que ofereix accés a la població i té undirectori amb institucions educatives, governamentals i ciutadanes,entre d’altres.

ProyectoMISTICA (Carib)
MISTICA (Metodología e Impacto Social de las Tecnologías de la Informacióny de la Comunicación en América) és un projecte de dos anys de duracióque té dos objectius: l’enfortiment dels actors/actrius socialsde les noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’Amèricallatina i el Carib, i l’experimentació d’una metodologia articuladoraper a comunitats virtuals.

Europa

RavalNet (Barcelona)
Xarxa ciutadana del barri barcelonès del Raval, que a més té unaràdio digital. Aquest espai intenta difondre la realitat dels habitantsd’aquesta zona de Barcelona i promoure’n les institucions.

Iperbole (Bolonya, Itàlia)
Iperbole (Internet PER BOlogna e L’Emilia Romagna) és un serveioperatiu des del 1995, dedicat a la difusió i utilització de lesnoves tecnologies al servei dels ciutadans. Recull i organitza informacionsrelacionades amb el govern local, l’administració pública i la ciutaten general. A través del correu electrònic i grups de discussióajuda al desenvolupament del diàleg entre l’administració públicai els ciutadans.

EstatsUnits

CommunityTechnology Centers
És una xarxa de més de 400 centres de tecnologia comunitaris enels quals les persones tenen accés a ordinadors i tecnologies quehi estan relacionades. Alguns són centres que actuen independentmenti d’altres són part d’una gran organització. En tots els casos hipodem trobar gent de diferents edats (des de joves fins als mésgrans).

PrairienetUSA
Aquesta xarxa de coneixement va néixer el 1993. És situada entreChampaign i Urbana, dues ciutats dels Estats Units de l’estat d’Illinois,i és un dels deu centres més ben connectats amb el món. Proporcionaaccés gratuït i capacitació en per a la Xarxa, afavoreix la participacióa través de grups de notícies i és un repositori d’informació ciutadana.

Traducció: Eulàliade Bobes