No és per tu sinó pel pa, que remena la cua el ca

Els grans germans creixen arreu, com els famosos nans del circ. I no em refereixo a les experiències televisives recents que desperten el vigilant que tots duem dins nostre, sinó als veritables assalts a la intimitat per posar en mans d’uns quants les dades personals de milions de gent. Com va explicar Aldous Huxley en una introducció brillant a “Un món feliç” (“A Brave New World”), la manera més perillosa de democràcia és aquella en què tots consentim el despullament intern i acceptem per consens tirar una bomba atòmica al cap dels “dolents” o lliurar la nostra intimitat al govern, tot això, per descomptat, en pro del bé comunitari. Avui, gràcies a Internet, estem disposats a posar la nostra intimitat en un plat sense ni tan sols tenir la necessitat que ens l’omplin de llenties. Això és el que ens proposa una corporació britànica: que instal.lem un programa al nostre ordinador per saber on ens duu cada clic que se’ns escapi a la Xarxa. L’objectiu immediat és mesurar l’audiència a la Xarxa amb la mateixa facilitat que es fan els “ratings” de televisió. L’objectiu mediat és obrir una finestra a l’interior de cada internauta, de possibilitats insospitades.

El nou sistema no només controlarà quins llocs visitem a Internet i com de sovint ho fem, sinó també qui ho fa i com hi arribem. L’empresa responsable de l’invent es vanagloria que a finals d’aquest any podrà mesurar el 90% e l’audiència d’Internet a 30 països. El programa s’anomena apropiadament Insight i l’ha desenvolupat ACNielsen eRatings, una empresa participada pel gegant ACNielsen i per NetRatings de Silicon Valley. Insight s’instal.la a l’ordinador i rastreja cada clic de l’usuari. Quan ha recollit un cert volum d’informació l’envia per la Xarxa al centre de control de l’empresa a Califòrnia. Quina informació? D’on venim i cap a on anem? Sí, però no només això. També quina publicitat hem vist, si hem fet alguna transacció econòmica, i de quina quantitat. Aquest seguiment el pot fer en temps real o en diferit.

Aquest és, per dir-ho d’alguna manera, el menú bàsic. Com assegura Bill Pulver, el president d’ACNielsen eRatings, el programa pot incorporar moltes altres tècniques de mesurament. Per exemple, pot registrar quin “banner” veiem cada cop que visitem un web si aquest ens detecta com a “repetidors”. Insight permet elaborar informació demogràfica avançada per a les dues menes de fonts d’ingressos que comencen a cristal.litzar a la Xarxa: la publicitat i promoció d’una banda, i el comerç electrònic de l’altra. En tots dos casos, les empreses volen saber-ne prou dels seus visitants com per convertir-los de simples internautes a consumidors consumats. I els mètodes disponibles fins ara tenen massa forats.

Insight també, i en té molts. El seu criteri per construir l’audiència, com he indicat abans, s’assembla molt al de la televisió: d’una mostra de població n’extreu una projecció massiva a partir d’una metodologia de mesurament fiable. Però continua essent una projecció. En el cas de la televisió, el ventall d’opcions és delimitat pel nombre de canals. A la Xarxa no. Per tant, la piràmide demogràfica resultant és molt més imperfecta, i no només perquè es basa en presumptes hàbits comercials, malgrat que sens dubte el programa en qüestió és molt més complet que qualsevol dels que s’han emprat fins ara. De totes maneres, és una manera com tantes altres de les que s’han inventat aquests darrers tres anys per clientelitzar l’usuari i considerar-lo només des de la vessant monofacètica de l'”homo tarjetorum”.

El que és interessant d’Insight és que requereix la col.laboració activa de l’internauta, ja que aquest l’ha d’instal.lar a l’ordinador, configurar-lo i acceptar que la informació del que fa amb el seu fòtil sigui enviada a una empresa propietària del programa. En aquests moments, 50.000 persones dels Estats Units són vigilades les 24 hores del dia a través d’Insight, 9.000 més han acceptat aquest ull al Regne Unit, i n’hi ha unes 250.000 més en 30 països aproximadament esperant que els toqui el torn. La informació recollida fins ara és força pedestre: temps de navegació, hores preferides, etc. A finals d’any començarà a emergir una imatge més nítida d’alguns hàbits i, sobre tot, dades comparatives que, segons l’empresa, seran vitals per determinar l’estratègia dels actors d’Internet.

Cap aleshores també caldrà començar a definir-se sobre l’abast del programa (o programes similars) segons si s’instal.la a les oficines o als domicilis particulars, per a ús professional o personal, ja que en un cas o en l’altre aportarà informació la utilitat de la qual sens dubte sobrepassarà la del pur hàbit comercial de l’internauta. És clar que si milions d’usuaris decideixen que volen deixar-se veure per dins i del revés, això ja és prou definició de la política sobre la intimitat que Internet ens depara. Però, com ja hem dit en altres ocasions, ni Insight ni cap programa semblant ens diu res de significatiu sobre el que és important de veritat de l’ús d’Internet: quina informació és la que ens interessa de la Xarxa, d’on la traiem, què en fem i fins a quin punt, segons el que en fem, modifiquem la mateixa configuració de la xarxa a través del binomi “la nostra participació – relació amb els altres”. D’això en parlarem les properes setmanes.

 
Traducció: Eulâlia de Bobes