Aigua cau, senyal de pluja

Internet no permet que et quedis aturat al mateix lloc més de dos minuts, però de vegades t’empeny a fer salts realment sorprenents. Enredando.com, l’empresa editora d’en.red.ando i promotora dels projectes que, d’una o altra manera, hem anat perfilant a través de la revista, aquestes setmanes conclou una ampliació de capital per afrontar el futur immediat. Fidels al que hem estat fins ara, no ens plantegem recórrer en primer lloc a un banc, ni a una empresa de capital-risc, ni a un possible soci ric que ens solucionarà els problemes. Ens hem adreçat a un cercle estret d’amics per oferir-los si volen participar en aquesta ampliació amb un milió de pessetes, com a mínim, a canvi d’un nombre d’accions. La resposta ens ha deixat de pedra. En menys d’un mes i mig hem aconseguit una aportació que s’acosta als 60 milions de pessetes, que quasi multiplica per quatre les previsions de sortida. Els propers 10 dies tancarem aquesta etapa que ens ha injectat una dosi de confiança i un marge de maniobra molt importants per continuar desenvolupant-nos. Com ens va dir un dels nostres “miniinversors”, “en la nova economia no hi participen només les grans corporacions que cada dia omplen els diaris amb grans projectes sobre Internet, sinó bàsicament els centenars de petites empreses dipositàries de la inventiva i la innovació en l’ús de les xarxes”. Amen.

Això és cert i forma part central de la filosofia d’Enredando.com. El problema, tan sovint comentat des d’aquestes planes, és que les petites empreses viuen en un estat de risc permanent de ser deglutides per les grans, i la creativitat que tenen metabolitzada –corporativitzada– sense deixar cap rastre. Ho veiem cada dia al voltant nostre, i nosaltres no en som cap excepció. Els darrers mesos, l’empresa s’ha anat revalorant senzillament perquè el mercat ha anat revalorant –fins i tot desmesuradament– el sector Internet, especialment les empreses capaces de desenvolupar una prestació creativa de serveis en xarxa. A nosaltres ens ha tocat aquesta vareta. Empreses i entitats de tota mena pel que fa activitat i volum, algunes de les que hom sap que existeixen perquè surten als mitjans de comunicació o perquè són a un clic de distància a Internet, han fet clic-clic a la nostra porta sol.licitant des de col.laboració fins a permís, molt educadament, per clavar-nos una bona mossegada. Teníem el coll més sensible que si visquéssim al poble de Dràcula.

L’única sortida per mantenir la independència i garantir el desenvolupament dels nostres projectes era trobar un finançament que no comprometés l’ampliació necessària de l’equip humà i tècnic. Sabem que, de totes maneres, els propers mesos haurem d’arribar a acords amb alguna empresa de capital risc per sostenir el nostre esforç en un mercat com més va més competitiu. Però també sabem que si en aquesta ocasió el cercle proper dels nostres amics ha subscrit abastament l’ampliació de capital projectada, en una segona fase podrem oferir als lectors d’en.red.ando l’opció que ells participin en operacions subsegüents d’aquest estil. No desfermarem una “síndrome de Hong Kong”, on centenars de milers de persones es van barallar per subscriure les accions de Tom.com, un nou portal d’Internet “per a tota la Xina” (Déu meu senyor! Què deu ser, això?). Però tampoc no som una bombolla de sabó d’aquesta mena –al menys no per ara, i no tenim previsions en aquest sentit– i som el que som fonamentalment a causa de la mena de relació que hem establert amb els que formen part de l’entorn d’en.red.ando.

Aquests quatre anys, a través de la revista electrònica en.red.ando i de les múltiples activitats que hem desenvolupat des d’aquí –cursos, conferències, consultories o altres projectes–, ens hem anat col.locant en un lloc molt específic de la Xarxa. Com reflecteixen els articles que cada setmana publiquem, nosaltres estimem que la feina en xarxa és una de les claus fonamentals de la Societat de la Informació. Però treballar en xarxa és una cosa més aviat dita que feta. Teixir relacions i entorns virtuals, aconseguir que aquests s’enriqueixin amb l’intercanvi d’informació i coneixements i que, a més, donin fruits, ha estat una de les nostres preocupacions centrals a la qual hem dedicat molt de temps, tots els diners i fins a l’últim retall de recerca que hem pogut imaginar. Els resultats són, em molts casos, a la vista, ja sigui a en.medi@, una tecnologia conceptual dissenyada per generar continguts i gestionar coneixements en xarxa, o en els projectes que nosaltres hem impulsat o que han anat arribant a les portes d’enredando.com.

Segons unes dades que apareixien ahir a la premsa espanyola arrel de les eleccions generals del proper cap de setmana, les empreses tecnològiques (denominació d’origen per designar empreses Internet) el 1998 van gastar en Recerca i Desenvolupament el 2,5 % del la facturació. En aquests moments, i des que vam començar, nosaltres destinem quasi el 100% del que ingressem a recerca, excepte la part mínima dedicada als sous i a les despeses de manteniment. No cal explicar gaire aquesta situació per comprendre les dificultats que comporta. L’única manera de poder fer un tomb a aquest escenari era començant a comercialitzar molts dels nostres desenvolupaments, així com el coneixement i l’experiència acumulats al llarg d’aquests anys. D’aquí en deriva el fet que, davant la inevitabilitat d’haver d’obrir l’empresa al capital risc per poder explotar aquests productes i implementar els projectes que se’ns acumulen a la cartera, hem decidit oferir en primer lloc als amics l’oportunitat de participar en aquesta aventura. No enganyem ningú: Enredando.com ofereix una forma alternativa i sentimentalment més propera a perdre diners, en lloc de fer-ho a través de fons de pensions incerts o d’altres mecanismes financers de futur dubtós. Si, a més, resulta que guanyem diners, això, com deia el sempitern perdedor jugant al pòquer, deu ser glòria.

Per arribar a l’ampliació que estem a punt de concloure hem fet tres passos:

1) Els treballadors “històrics” d’enredando.com s’han integrat al capital de l’empresa; això gradualment també anirà passant amb les que hi ingressin a partir d’ara segons els resultats que anem aconseguint.

2) Després d’aquesta primera reorganització del capital, hem fet la segona, que ara acabem, i que es basa en un pla de negoci que es troba a disposició de qui el vulgui consultar (enredando@enredando.com).

3) Ara continuarem les converses amb diversos interlocutors financers i/o tecnològics per desenvolupar línies concretes de treball, siguin basades en projectes concrets o en productes que nosaltres hem desenvolupat.

El nostre ADN, com saben bé els que ens segueixen habitualment, és la creació de continguts originals i l’organització de fluxos de comunicació en xarxa. Aquesta orientació ens ha dut a “veure” la Xarxa d’una manera determinada, a aprofitar-ne les propietats per dissenyar entorns basats en una participació intensa dels usuaris, generant informació i coneixements de qualitat, com passa en el cas d’en.medi@. Hem preparat aquesta plataforma de generació de continguts i gestió de coneixements per dur-la, en principi, a quatre àmbits: Internet, les organitzacions, la recerca i l’educació. Les grans consultores comencen a dir ara una cosa que nosaltres hem analitzat–i aportat a moltes organitzacions– des de fa anys: el primer pas per aprofitar la intel.ligència d’Internet és reestructurar intel.ligiblement en xarxa la nostra mateixa organització i les nostres activitats. I en.medi@ és un instrument poderós per contribuir a aquest objectiu. Si estem construint la Societat de la Informació, els sistemes que permetin generar informació i gestionar coneixements en xarxa seran essencials. I aquesta no és una dada d’interès particular per a un sector social o econòmic, sinó per a tota la societat i tota l’economia.

D’altra banda, Enredando.com està involucrada en altres projectes dissenyats per estimular la presència de la societat en la xarxa, per incrementar l’ús avançat d’Internet en àmbits i sectors concrets, com la ciutat o la salut. No som, ni serem, doncs, una empresa d’Internet que depengui de l’increment del trànsit d’usuaris a la nostra plana web. D’aquesta clientelització ja se n’ocupen prou bé les operadores, bancs i una multitud d’empreses abocades a captar clics com l’aire que respiren. Ens preocupa més l’ús concret de la Xarxa, la creació d’espais de relació que millorin ostensiblement l’aprofitament de les seves oportunitats, l’adaptació de les organitzacions a la generació de coneixement en entorns col.lectius en xarxa, i la inclusió en el món virtual de sectors de població que, en principi, molta gent considera “analfabets digitals crònics”. Mentre els mateixos internautes donin suport a aquesta orientació d’Internet, com ha passat en el cas de la nostra ampliació de capital, els trets essencials de la cara de la nova economia encara s’han de definir.

Traducció: Eulàlia de Bobes