au@cept.tp

Luís Ángel Fernández Hermana - @luisangelfh
25 setembre, 2017
Editorial: 136
Fecha de publicación original: 6 octubre, 1998

Qui furta la lliura roba l’arrova

Segona jornada de boicot a Telefónica en pro de la tarifa plana, segona jornada de ball de xifres. Això cada cop s’assembla més a les manifestacions del carrer. La policia habitualment estima la meitat del nombre de participants que els organitzadors afirmen que hi ha hagut. La diferència és que en aquest cas la guerra dialèctica pràcticament no té importància. El que és fonamental és que cada acció d’aquesta mena alimenta el brou de cultiu contra la política arbitrària de Telefónica i posa en qüestió moltes declaracions oficials “comprensives” amb les demandes dels internautes, però tan buides de contingut i cares per a les nostres butxaques com les famoses trucades no realitzades a Infovia i registrades a les factures. El cert és que en tan sols un mes el panorama d’Internet a Espanya, i per extensió ràpida a l’Amèrica Llatina, ha canviat substancialment. En el terreny erm d’ahir avui hi ha organitzacions, demandes concretes i una certa visió sobre com cal desenvolupar Internet, encara que tot just som al principi d’aquest camí.

Fins ara amb prou feines teníem organitzacions a la Xarxa que representessin amb fidelitat els interessos dels usuaris. Les que hi havia eren molt minoritàries, i per això els que patíem la política tarifària de Telefónica ens enfuríem individualment. La coordinadora que està sorgint arran del boicot a la companyia té prou substància com per convertir-se en una interlocutora vàlida d’una problemàtica que va més enllà del simple marc de les tarifes. Això darrer cada cop es veu més clarament. D’una banda, la demanda de la tarifa plana requereix una concreció que, per raons diverses, encara no té, i això li treu certa força al nostre missatge. De l’altra, cal plantejar la qüestió d’Internet en totes les dimensions, i allunyar-la de la idea que aquesta disputa és entre Telefónica i “els internautes que juguen amb Internet des de casa”. Cal transmetre la idea que en aquesta batalla hi ha en joc de quina manera la nostra societat s’apoderarà d’Internet i què en farà en tant que és un instrument medul.lar de la Societat de la Informació. I que, en aquest context, la Tarifa Plana (tp) és la corretja de transmissió entre l’Accés Universal (au) i el Correu Electrònic Per a Tothom (cept), un tercet que s’hauria de convertir en l’objectiu de sortida del pla d’acció que tots esperem de l’administració.

El plantejament de la tarifa plana requereix més solidesa. Telefónica, ho sabem de sobres, mai no perd. No li costa gens, per exemple, obtenir el preu mig pagat pels usuaris en el tram de dades i oferir la xifra resultant com la gran solució. De fet, no se’ns podria acusar de malintencionats si penséssim que està esperant a veure què ofereix la competència a nivell nacional per aparèixer amb una oferta màgica sota el braç com la que acabem d’esmentar. L’aprovació recent en el Congrés de la tarifa plana no deia res sobre aquest tema, i a sobre es preveu només per als usuaris “domiciliaris”, pimes i centres educatius. Incloure categories només serveix per esvalotar el galliner, i demostra que els nostres polítics continuen sense comprendre el funcionament d’Internet.

El Senador Esteban González Pons, en l’excel.lent entrevista publicada per Mikel Amigot a La Brujula.Net (no us la perdeu) assegura que Internet és una qüestió estratègica per al país i suposa una transformació històrica, i a continuació assegura que “l’estrat dirigent a Espanya, en l’àrea política, econòmica, periodística, no és conscient del que està passant”. I què està passant? Doncs que la Xarxa es mou mercès a l’esforç pecuniari dels usuaris, al desplegament innovador fenomenal i a la utilització imaginativa de recursos tecnològics que penetren en totes les esferes de la societat. Aquesta descàrrega d’adrenalina col.lectiva ha creat un sector molt ampli dedicat a la gestió d’informació i de coneixement en el qual es combinen les iniciatives individuals, institucionals i empresarials. En aquest món no es poden fer distincions entre internautes residents o internautes “industrials”, senzillament perquè la Xarxa no avança en funció del que cadascú faci per la seva banda, sinó també al resultat col.lectiu d’aportar informació, iniciatives i actuacions que queden a disposició de tots els usuaris.

Per això és fonamental unir la tarifa plana a l’accés universal i el correu electrònic per a tothom. No té sentit innovar i impulsar el desenvolupament de la Societat de la Informació si la societat no té oportunitats de participar-hi. I per aquesta raó la postura de Telefónica i la resistència del Govern per entrar en un debat que contempli aquests tres principis com a motors de la seva política semblen cada cop més obstinades . Oferir ordinadors connectats a Internet per a totes les escoles o programes espectaculars d’aquest estil només té sentit si, al mateix temps, es garanteix que tothom pugui utilitzar-los. En cas contrari, estem donant crostons als que no tenen dents. Com deia Javier Villate en un article per a Las Noticias en la Red, l’acció dels grups coordinats de cara al boicot demostra que “Internet és un assumpte públic, d’interès general i de construcció col.lectiva”. Ara cal que tots ens ho creiem i hi posem els mitjans per aconseguir-ho.

++++++++++

Si voleu més informació sobre el boicot a Telefónica, consulteu aquestes planes:

Fronteras Electrónicas
Grupo Tarifa Plana
Grupo Movilización
Plataforma La Huelga
Plataforma Tarifa Plana
Timofónica

print